Tres querelles per les tortures a Via Laietana

Els jutjats de Barcelona tindran aviat, damunt la taula, tres querelles pel delicte de lesa humanitat dirigides contra agents de la Policía Nacional que van treballar a la prefectura de Via Laietana i hi van cometre actes de tortura contra els detinguts. Les denúncies són part d’una campanya secundada per deu entitats cíviques que persegueix l’objectiu d’aconseguir el tancament de l’edifici policial i la seva transformació en un espai de memòria històrica.

La iniciativa es va presentar ahir, així com la primera de les tres querelles, que acusa sis policies per les tortures que va rebre Carlos Vallejo quan va estar detingut durant vint dies a Via Laietana. Els querellats són Vicente Juan Creix, que va ser comissari en cap, Genuino Nicolás Navales, que era comissari, i els inspectors de la sisena brigada regional d’informació social Rafal Núñez, Francisco Javier Vázquez, José Antonio González i Francisco Manuel Escobedo. Pel pas del temps, es dona la circumstància que dos dels querellats , Vicente Creix i Genunino Navales, ja són morts. Aquest últim va morir de forma traumàtica, perquè el seu cos va aparèixer al fons d’un pou a Zamora el 1995.

La querella demana que s’investigui el cas basant-se en la legislació internacional subscrita per l’Estat espanyol i en el fet que els delictes de lesa humanitat no prescriuen mai. En l’argumentari també se cita la recentment aprovada llei de memòria històrica.

En una de les diligències que es demana a la querella se sol·licita que es preservi el lloc on es van dur a terme les tortures, l’edifici de la prefectura, que s’acordi prohibir obres que en modifiquin l’estructura i que es faci també un plànol de l’immoble i es facin fotografies.

La querella, signada per les advocades Laura Medina i Sonia Olivella, és el primer d’altres dos escrits d’acusació que es presentaran aviat. La segona querella anirà dirigida contra els policies que van torturar els germans José i Maribel Ferrandiz, dos militants comunistes que van ser detinguts a Via Laietana durant 32 dies el 1971. La tercera querella se centrarà en el cas de la militant independentista Blanca Serra, detinguda i represaliada en més d’una ocasió.

Fins a la data d’avui s’han presentat 80 querelles a tot l’Estat espanyol per investigar crims comesos durant el franquisme i sempre s’ha topat amb la llei d’amnistia o la prescripció dels delictes. A la querella pel cas Carles Novo es recorda que el juny passat el jutjat d’instrucció número 3 de València va acceptar a tràmit una querella pel delicte de lesa humanitat per tortures en el franquisme.,