“El nostre grup és l’únic amb capacitat per portar un projecte sòlid i madur”

L’any que ve farà dotze anys que soc regidor i, d’aquests, vuit que soc alcalde. Al nostre grup considerem que no ens hem d’estar massa temps en la política. Ser alcalde és una feina bonica però també dura, que desgasta personalment. Ara és el moment d’un relleu amb una persona com la Meritxell Caler, que té molta capacitat d’acció política i de feina amb la gent.

Com un alcalde proper, honest, que ho ha donat tot, que s’ha interessat pels problemes més grans i estratègics de la ciutat...

La neteja del riu Ripoll, iniciar l’any que ve la residència per a la gent gran del municipi, donar suport a la sortida de nous equipaments esportius i culturals.

Com a alcalde em sento més còmode en el tu a tu. Parlar amb les entitats, però també amb les persones, que t’expliquen les seves preocupacions i les seves propostes. Des del govern municipal hem procurat respondre als neguits dels veïns. Penso que això els veïns ho valoren bé. Ha estat un canvi en comparació amb alcaldies anteriors. Espero que hi quedi un pòsit.

Hi ha moltes coses per fer a Ripollet, és clar; però aquest descontentament jo no el veig.

Veig veïns que plantegen coses que s’han de millorar, però també veïns que et feliciten per les coses que hem estat fent des del 2015, com ara abordar problemes que estaven tancats. La gent veu que des de l’Ajuntament es fan més coses que mai. Qualsevol problema que pugui preocupar els veïns s’està abordant des de l’Ajuntament. El nostre grup municipal és l’únic amb capacitat de portar un projecte sòlid, madur i ben pensat, i portar-ho amb les persones que poden fer-ho.

Per exemple, per la neteja de la llera del riu Ripoll, amb la retirada dels horts. La llera és ara un espai de gaudi de tothom, no d’uns pocs. També s’està reformant el poliesportiu municipal, que és un equipament del qual se’n fa molt ús. La vida cultural i esportiva no depèn directament de nosaltres, sinó de les entitats socials, però des del govern fomentem que això tingui continuïtat.

Assumim que Ripollet no està tan net com caldria. Però aquí hi ha dues coses: primer, cal una feina educativa, els carrers no sempre s’embruten sols, i segon, l’Ajuntament ha de netejar més. Per això, des de principis del nostre mandat vam fer un nou contracte de neteja viària, amb una dotació pressupostària molt elevada. Des del gener s’han ampliat les freqüències d’escombrada i de neteja amb aigua. Durant aquest any ens han estat arribant més màquines i més personal.

El nostre sistema està adaptat a Ripollet. L’orgànica, que és la brossa més molesta, no s’hi recull i s’ha de posar al contenidor. D’entrada, el sistema és impopular, però després, un cop consolidat, es demostra que és efectiu i útil. El sistema de contenidors no s’ha demostrat útil per al propòsit selectiu i de reciclatge. Teníem uns índexs del 30 per cent. És qüestió de consciència ambiental, però també de les directives europees. El govern ho va acceptar amb valentia i responsabilitat. I crec que l’any que ve molts municipis del nostre entorn també faran el pas.

Part de les crítiques de l’oposició les comparteixo. Però fixi’s que falta que ens diguin quin projecte volen per a Ripollet. Més enllà de dir que aquesta o aquella vorera està feta malbé, no hi ha cap projecte polític. Tot està malament. Dibuixen un panorama catastròfic, i no és així. Hi ha voreres i carrers en mal estat, sí; això s’ha d’atendre i s’està fent. Fa pocs dies s’han iniciat les obres per arreglar i ampliar voreres en dos barris de Ripollet. La brigada municipal no para de fer arranjaments. Hi ha més projectes en marxa en diversos carrers. Però, insisteixo, el que em preocupa de l’oposició és que no té projecte. No és només com està el carrer, sinó què volem que passi al carrer. Molts cops ho perden de vista. Nosaltres tenim un projecte integral de ciutat amb cara i ulls.

Rotundament fals. Els últims anys hem subvencionat i s’ha fet un esforç després de la pandèmia. És cert que els tràmits burocràtics són cada cop més exigents, però això passa globalment. La normativa colla molt les entitats, però en l’aspecte econòmic les subvencions estan reforçades. Es dona suport a totes les iniciatives. Pel que fa a equipaments hi ha una reforma integral al poliesportiu municipal, s’ha renovat la gespa en un camp municipal, s’estan fent actuacions de millora al pavelló Joan Creus, s’ha millorat el pavelló de bàsquet. Cal un nou pavelló esportiu i s’està encarant: ja hi ha un pla d’usos i aviat en farem la licitació.

Uns milions que no podem gastar del tot. Cal tenir un coixí per afrontar casos incerts, i més en moments com l’actual. A més, els serveis tècnics ens recomanen que no ho gastem tot, per poder atendre els compromisos amb proveïdors i veïns. I amb el romanent volem finançar bona part de la futura residència de gent gran. També molts cops ens trobem dificultats d’execució per l’escassedat de personal i unes tramitacions que dificulten una inversió àgil com la que necessita la nostra ciutat.

No depèn només de l’Ajuntament. És un projecte molt ambiciós, que serviria per recosir Ripollet. Hem obligat el Departament de Territori i Sostenibilitat a fer un estudi amb sis propostes per veure com es resolen les afectacions de la C-58 al seu pas per Ripollet. Les converses continuen.

Un altre cas que no depèn de l’Ajuntament. El gestiona l’Àrea Metropolitana. El que sí que ha fet l’Ajuntament és tractar la qüestió de les pudors i les emissions de l’Ecoparc. No vull dir que el problema s’hagi resolt del tot, perquè de tant en tant hi ha algun episodi, però els casos s’han reduït dràsticament perquè l’Ajuntament ha pressionat l’Àrea Metropolitana i la direcció de la planta. Una acció fàcil de fer i que el govern municipal socialista mai va fer.

Ens trobem que molts habitatges són en mans de grans tenidors i els ajuntaments no tenim capacitat per donar resposta a les necessitats. Hi ha gent que s’aprofita d’aquestes situacions extremes. Perjudiquen els veïns i també l’Ajuntament.

En tractar-se de màfies, aquesta qüestió va a parar als Mossos d’Esquadra. És a un altre nivell. Podem fer seguiment amb la Policia Local. Es fa difícil actuar-hi, perquè les màfies actuen en més d’un municipi. Per a ells no hi ha fronteres municipals. Van i venen i és difícil posar-los cara.

Des de fa temps hi ha mobilitzacions, també a Montcada i Cerdanyola, per aquest hospital públic, que això no tothom ho deia. S’ha parlat amb diversos consellers de Salut. Ha estat una feina molt bona dels diversos ajuntaments. Finalment, ja fa un any i mig ens van anunciar que Salut s’hi comprometia. Però no serà aviat. No volem crear falses expectatives. No volem fer un discurs triomfalista, perquè fa molts anys que en parlem. Ara veiem un convenciment més clar de la Generalitat, i els ajuntaments pressionem i no hi renunciem.

Ripollet és un poble i una ciutat, tenim aquesta dualitat. Ens considerem ciutat, o volem ser-ho, pels equipaments i els serveis; però alhora també es respira molt ambient de poble. D’una manera o altra ens coneixem tots, i els lligams comunitaris són forts. És gràcies a aquests lligams que resistim i avancem. Ripollet és vida.

De les coses que més ens preocupen, l’activitat industrial. Hi hem de parar atenció. Tenim quatre quilòmetres quadrats i pocs polígons industrials, tot i estar envoltats pels d’altres municipis. Trobo a faltar, i en això treballem, més activitat industrial. No només pels llocs de feina de qualitat, sinó pels ingressos que necessita Ripollet. Crec que s’està fent bona feina en aquest punt.

Ara pot ser molt potent en la metal·lúrgia. En això es treballa molt intensament. Formem part del programa Dona i Metall. Donem valor als instituts de formació professional que tenim a Ripollet. Això ens dona una potència per poder plantejar un futur millor.

No és el nostre cas. Som un municipi on pots viure tranquil. No hi ha problemes de convivència. Hi ha casos concrets que s’han d’atendre i que no es poden minimitzar, perquè afecten persones i poden ser importants, però generalment no hi ha problemes de convivència.

Per la feina feta des de Drets Socials i la feina mediadora de la Policia Local. Però, particularment, gràcies al teixit comunitari que tenim a Ripollet. Les entitats són un espai de trobada i convivència perquè les suposades diferències es puguin reduir i ens puguin entendre. Això fa gran aquest municipi.

No podem agafar l’oposició com un tot. Hi ha persones amb les quals pots entendre’t més o menys bé. Hi ha una relació cordial, no tensa, s’hi pot parlar. Però en qüestions substantives trobo a faltar que sigui més propositiva, amb propostes assenyades que puguem avançar. Que presentin un altre model de ciutat i que puguem contrastar punts de vista. Això no ho trobem. No estic satisfet en aquesta línia. No trobo voluntat ni capacitat dels grups de l’oposició que surtin de la simple crítica del “Tot està malament”.

Qualsevol demòcrata i, per tant, antifeixista ha d’estar preocupat. Aquest suport que hi ha als nostres barris i les nostres ciutats... Hem d’afinar molt bé què s’ha de fer per tal de combatre-la des de tots els punts de vista. Això dona una exigència més gran als partits compromesos amb l’antifeixisme. Sobretot, per aquest vot que en ocasions és de queixa, saber entendre també què és el que passa amb aquest malestar i donar-hi una resposta des del punt de vista de l’antifeixisme, del progressisme, dels que estem compromesos amb la transformació social des de l’esquerra i des de baix. Preocupat però també convençut que tenim les eines per donar-hi la volta. Ripollet és vida i l’extrema dreta és el contrari a la vida.