“El cas del Consell Esportiu ha tacat la imatge de l’Hospitalet de Llobregat”

Ha estat un mandat marcat per la crisi de la covid, que el que ha fet és augmentar les desigualtats socials entre famílies, entre barris i entre persones. I el que s’ha vist en aquesta pandèmia és que s’han agreujat els problemes de l’Hospitalet de Llobregat amb un govern sense esma, que gestiona malament i que no sap fer front als reptes socials i econòmics que té aquesta ciutat.

És un cas que encara continua obert i en què s’han utilitzat diners públics que havien de ser destinats a l’esport, a les famílies, a les entitats esportives... per a sobresous, despeses personals i indemnitzacions indegudes. És un cas que ha afectat la imatge de la nostra ciutat i, sobretot, l’esport de l’Hospitalet. Hi ha dues persones que ja han dimitit, dos exregidors que estan pendents d’una peça separada en la qual la fiscalia demana més de quatre anys de presó per haver simulat un acomiadament. El cas ha tacat la imatge de l’Hospitalet, és una situació que no es pot produir i és símptoma d’aquests més de quaranta anys de governs socialistes en què s’ha confós la institució amb el partit, i en què una sèrie de regidors han actuat amb impunitat utilitzant diners públics per al benefici personal.

Ha passat més d’un any i mig perquè dimitís l’exregidor Cristian Alcázar, que era el primer secretari del PSC. Quan va saltar el cas del Consell Esportiu, ja hi havia evidències d’irregularitats, d’utilització de diners públics per a sobresous, àpats, copes, per a indemnitzacions indegudes... i, davant d’aquesta situació, jo mateix vaig demanar a l’alcaldessa que apartés aquests regidors fins que s’aclarís la situació. L’alcaldessa no va escoltar les peticions, que no eren únicament del nostre grup, fins que aquesta situació es va fer insostenible i, quan es va obrir la peça de l’acomiadament indegut que va cobrar el senyor Cris Plaza, va ser quan Alcázar va dimitir. Va passar més d’un any i va haver-hi una inacció de l’equip de govern que ha tacat la imatge de la ciutat, la institució i la bona tasca de les entitats esportives.

Núria Marín hauria d’haver apartat els regidors en el moment en què ja hi havia sospites comprovades, havien sortit en diferents mitjans de comunicació i hi havia documentació... Ella mateixa era coneixedora de la indemnització indeguda que va cobrar el senyor Cris Plaza, perquè ell va dir que marxava voluntàriament a tots els grups i entitats i després va cobrar una indemnització d’acomiadament. Era molt clar que s’havien utilitzat diners públics per pagar una indemnització indeguda i, tot i així, va mantenir en el càrrec aquests dos regidors que estaven sota sospita.

El pas subterrani de la Gran Via és un projecte que ja porta molts anys, en el PDU. Sempre hi ha hagut una manca de voluntat, tant de l’Ajuntament com de la Generalitat, de consensuar un PDU i hem hagut d’esperar que hi hagués dues sentències del TSJC que anul·laven aquest plantejament urbanístic. Nosaltres defensem que hi hagi amplis consensos en el pas subterrani de la Gran Via, amb el desenvolupament del sector biomèdic, però aquests no poden anar en contra del medi ambient, perquè estem en una situació de crisi climàtica i hem de fer que aquests projectes siguin sostenibles en els àmbits ambiental i social. En aquest sentit demanem que el pas subterrani de la Gran Via sigui efectiu, i efectiu significa que aquell espai que guanyem al vehicle privat fent subterrànies aquestes vies que entren a Barcelona, sigui per a zones verdes. També estem d’acord amb el sector biomèdic, un ecosistema de salut que ha de potenciar la investigació, la innovació i la formació i també l’atracció d’empreses relacionades amb el sector biomèdic, però aquests projectes no poden anar en contra del medi ambient. Cal preservar la totalitat de Can Trabal, que és la darrera zona agrícola de l’Hospitalet de Llobregat, on hi ha el 80% de la flora i fauna del municipi i hem d’incorporar-lo al Parc Agrari del Baix Llobregat. I un altre element molt important és que hem de baixar encara molt el sostre d’edificabilitat del Biopol, perquè en aquest àmbit únicament poden haver-hi edificis relacionats amb l’ecosistema de salut, i no edificis relacionats amb l’especulació urbanística.

Hi ha un model urbanístic en què la ciutat la planifiquen les immobiliàries i l’especulació. No és un urbanisme social; tenim diferents projectes, com per exemple el de Cosme Toda, que farà augmentar encara més la densitat de l’Hospitalet. Hem d’apostar per un urbanisme més social amb criteris mediambientals. Tenim una ciutat construïda bàsicament als anys seixanta i setanta, amb un parc d’habitatges envellit, i això fa necessari un pla de rehabilitació, i no projectes de construcció més basats en l’especulació que no pas a garantir el dret a l’habitatge.

És un model metropolità en el qual els governs socialistes aposten per la política del totxo, del ciment, de l’especulació... L’Hospitalet de Llobregat s’ha convertit en la icona d’aquest model urbanístic insostenible amb grans construccions i promocions que no garanteixen el dret a l’habitatge ni el fet de poder aplicar polítiques mediambientals que facin front a la crisi climàtica.

A l’Hospitalet ens trobem que el que són espais públics d’antigues fàbriques tèxtils –la Godó i Trias n’és una, però també podríem parlar d’Albert Germans, al barri de Sant Josep– es volen cedir a tercers per a usos privats. L’Hospitalet té necessitats d’equipaments socials, educatius i per a les entitats, i estem veient en els darrers anys com l’equip de govern socialista, els diferents regidors de Cultura, els diferents regidors de districte, els diferents governs del PSC el que intenten és privatitzar aquests espais cedint-los a entitats o organismes privats amb una cessió a molts anys vista sense tenir en compte les necessitats del barri. Aquests equipaments públics que no tenen ús el que cal és recuperar-los per a l’Hospitalet, per a les entitats, i fer-hi equipaments.

No em presento per decisió de l’executiva nacional d’ERC. I marxo satisfet de la feina feta: en primer lloc, per haver recuperat la representació d’ERC el 2015 amb dos regidors, i per haver assolit el 2019 cinc regidors i ser la segona força de la ciutat. El meu compromís és acabar aquest mandat, i espero que a l’Hospitalet hi hagi un canvi que faci possible posar fi a aquestes majories socialistes que portem des de fa més de quaranta anys, i no un recanvi.

Aquesta pregunta l’hauria de fer a l’executiva nacional d’ERC, que és qui ha decidit promoure aquest canvi. Jo marxo satisfet per la feina feta. I espero que en les eleccions del 2023 hi hagi un canvi polític. Aquesta ciutat necessita aire nou, un govern que treballi pel bé comú, que recuperi la iniciativa i que sàpiga fer front als reptes socials i econòmics que té l’Hospitalet.

A l’Hospitalet hi ha augmentat la sensació d’inseguretat, tot i que les xifres de delictes es mantenen estables. L’Hospitalet de Llobregat és una ciutat segura que té problemes de convivència en alguns barris. Fa falta policia de proximitat, però sobretot el que fa falta són polítiques que millorin la convivència, més educadors socials, millorar els barris, millorar l’espai públic i anar a l’arrel del problema. Seguretat no és dir únicament més presència de policia local, sinó també ha de ser el desenvolupament de polítiques socials que lluitin contra aquestes desigualtats creixents que hi ha als nostres barris i que millorin la convivència.

És una notícia positiva perquè hem de preservar aquest espai natural, aquest pulmó verd i la darrera zona agrícola de la nostra ciutat. Es recull una petició històrica del moviment ecologista i de les entitats veïnals i socials de la ciutat.