El primer ministre d’Hongria, l’ultranacionalista Viktor Orbán, ha assegurat aquest dimarts que no condicionarà la ratificació de l’ampliació de l’OTAN al desemborsament de fons comunitaris que Brussel·les va congelar per vulneracions de l’estat de dret.

“Volguda Sanna Marin (primera ministra de Finlàndia), entre amics no hi ha necessitat de demanar que s’aclareixin les coses: Hongria mai ha vinculat ni vincularà cap qüestió amb l’assumpte dels fons de la Unió Europea”, va assegurar Orbán en el seu compte en el Twitter en reacció a unes declaracions de la seva homòloga finlandesa.

El primer ministre ha afirmat que “el mateix ocorre amb l’adhesió de Finlàndia a l’OTAN” i ha afegit que el Parlament hongarès tractarà el tema de l’ampliació de l’aliança en la seva primera sessió de 2023, al gener.

Marin, en una entrevista difosa durant el cap de setmana, havia assegurat que la pròxima vegada que es trobi amb el seu homòleg hongarès li preguntarà si vincula els dos assumptes.

28 dels 30 països membres de l’OTAN, amb l’excepció d’Hongria i Turquia, ja han ratificat la integració de Finlàndia i Suècia, que han decidit sol·licitar la seva entrada en l’OTAN després de la invasió russa d’Ucraïna.

El primer ministre magiar és el líder comunitari més pròxim al president rus, Vladímir Putin.

El governant partit Fidesz, presidit per Orbán, té en el Parlament una còmoda majoria absoluta i el primer ministre ha afirmat diverses vegades que dona suport a la integració de Finlàndia i Suècia.

La Comissió Europea ha congelat el desemborsament de 7.500 milions d’euros a Hongria per les deficiències en el compliment de les normes de l’estat de dret del govern magiar.