L’exhumació de Cipriano Martos començarà el 12 de desembre al cementiri de Reus
El militant antifranquista va morir torturat i assassinat per la Guàrdia Civil el 1973
Les tasques d’exhumació del militant antifranquista Cipriano Martos, que va morir torturat i assassinat per la Guàrdia Civil el 1973, començaran el pròxim 12 de desembre al cementiri de Reus. Així ho ha anunciat el departament de Justícia, Drets i Memòria aquest diumenge en un comunicat. Martos va morir assassinat per la Guàrdia Civil després d’haver estat detingut i acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP).
La Direcció General de Memòria Democràtica adverteix ha advertit que trobar les primeres restes de Martos “no serà imminent” perquè es tracta d’una fossa comuna en la qual els arqueòlegs han de condicionar l’espai abans de començar a fer les primeres tasques.
Les despulles de Martos van ser inhumades en una fossa de beneficència del Cementiri General de Reus el setembre de 1973, sense permetre que la família assistís a la inhumació ni que s’emportés el cos a la seva terra d’origen, Granada.
Un cop que s’hagin dut a terme els treballs de preparació del terreny, s’iniciarà l’excavació amb maquinària, per extreure’n les primeres capes de terra; aquesta tasca pot durar uns dies, fins que apareguin les primeres restes òssies. Segons explica el departament, posteriorment, es retiraran els individus que hi pugui haver i, a més, s’identificaran les totes les restes que puguin correspondre a Cipriano Martos, d’acord amb les característiques antropològiques.
Un cop acabada la intervenció, totes les restes recuperades es traslladaran al laboratori d’antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona per extreure’n mostres genètiques i encreuar-ne les dades amb les dels familiars inscrits al Programa d’identificació genètica. L’objectiu final sempre és identificar les restes i retornar-les als familiars.
Qui era Martos?
Cipriano Martos Jiménez era un obrer i sindicalista espanyol d’origen andalús que va néixer l’any 1942 en un poble de la província de Granada. Va emigrar, cercant feina, a Morón de la Frontera i, després, a Terol, Sabadell, Terrassa i Reus. Va tenir diversos oficis: jornaler, miner, treballador al tèxtil i, finalment, paleta. Es va afiliar al sindicat OSO (Oposición Sindical Obrera), va ser militant del PCE M-L (Partido Comunista Español Marxista-Leninista) i membre del FRAP.
La Guàrdia Civil el va detenir el 25 d’agost de 1973, després que dugués a terme una acció de propaganda política a Igualada, i el va portat a la caserna de Reus, acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al FRAP. El van interrogar i torturar, i dos dies després, el 27 d’agost -com a resultat de la ingesta d’un líquid corrosiu conegut com a líquid de la veritat, combinació d’àcid sulfúric i gasolina-, el van traslladar a l’Hospital de Sant Joan de Reus (actual Hospital Universitari Sant Joan).
El 29 d’agost, tot i el seu pèssim estat de salut, el jutge li va prendre declaració. La Guàrdia Civil va impedir que la família el pogués visitar. El 17 de setembre de 1973, a les 22.15 h, va morir a conseqüència d’una hemorràgia interna. La defunció es va registrar el 19 de setembre al Registre Civil de Reus i les despulles van ser inhumades en secret el 20 de setembre de 1973, en un servei de beneficència propietat de l’Ajuntament de Reus, a la fossa 11-67 nord del Cementiri de Reus.
