El radar
El canceller i el ‘Zeitenwende’
Olaf Scholz ha complert, aquesta setmana, el seu primer aniversari com a canceller federal d’Alemanya. La premsa internacional ha fet balanç de l’arrencada del nou govern tripartit socialdemòcrata, verd i liberal tot destacant els diversos girs de 180 graus adoptats en política interior i exterior arran de la guerra de Putin a Ucraïna. Examinant les decisions preses pel nou executiu, es poden identificar fins a tres girs majors, tots paradoxals, en el sentit que van en direcció contrària a la ideologia que se suposa que guia els tres partits de la coalició. El primer, la militarització d’Alemanya, amb l’anunci d’un fons especial de 100.000 milions d’euros per reforçar les capacitats del seu exèrcit, el compromís d’invertir el 2% del PIB en defensa i el subministrament d’armes a un país en guerra. El segon gir arriba en resposta a la crisi energètica provocada per la guerra: la prolongació, per uns mesos, de les tres últimes centrals nuclears encara actives; la reobertura d’una vintena de plantes de carbó i la construcció de terminals gegants de gas natural liquat per assegurar una alternativa al malaurat gasoducte Nord Stream 2. I, finalment, una despesa de 500.000 milions d’euros aprovada pel Ministeri de Finances –en mans dels liberals, defensors de la disciplina fiscal– per fer front a la inflació, especialment a les factures energètiques.
A tots aquests canvis es refereix el mateix Scholz en un article que acaba de publicar a Foreign Affairs, titulat, precisament, Die globale Zeitenwende (El gir històric global). Hi explica que, després de tres dècades de “relativa pau i prosperitat” que ha portat la globalització, el món viu un moviment tectònic històric, un “canvi d’era” accelerat per “xocs externs” com ara la pandèmia i, sobretot, l’agressió russa a Ucraïna. “Han sorgit o ressorgit noves potències, inclosa una Xina econòmicament forta i políticament assertiva. En aquest nou món multipolar, diferents països i models de govern competeixen pel poder i la influència.”
Per evitar una nova guerra freda, el canceller atribueix a Alemanya el paper de “garant de la seguretat europea que el nostres aliats esperen que siguem; constructora de ponts dintre de la Unió Europea i advocada de les solucions multilaterals per als problemes globals”. Justifica l’augment de les inversions en l’exèrcit alemany i la indústria de defensa europea, els ajuts militars a Ucraïna i el compromís amb l’OTAN com a passos necessaris per aturar l’“imperialisme de Putin”. “El nou paper d’Alemanya requerirà una nova cultura estratègica”, admet, que recollirà la nova doctrina de seguretat nacional que el seu govern aprovarà en els pròxims mesos. I una última reflexió: “El gir històric va més enllà de la guerra d’Ucraïna i de la seguretat europea. La qüestió central és: com podem, com a europeus i com a Unió Europea, continuar sent actors independents en un món cada cop més multipolar?”