En els tres primers mesos, l’agitació instigada per una oposició no acostumada a fer oposició va ser molt dura i desagradable, amb maneres de fer política que mai hem exercit ni compartit quan hem estat en l’oposició. Sant Fost històricament ha tingut molta agitació política, és un dels únics municipis en què s’han hagut de repetir unes eleccions municipals just després de la Transició... Independents-Units per Sant Fost ha governat durant molt de temps però el poble necessita un sacseig, recordo aquells mesos amb tristesa per la manera barroera en què es va conduir la política municipal.

Ens va tocar viure la pandèmia però abans, l’hivern del 2019, la tempesta Glòria ja ens havia sacsejat amb uns 50 arbres trencats i som un municipi molt llarg travessat per una carretera i hi va haver molts accidents. Immediatament després va arribar la pandèmia però, malgrat tot, si ens presentàvem per ser govern era per canviar les coses i havíem vingut a treballar, si algú es pensava que havíem vingut a gestionar s’equivocava... Van ser uns mesos molt intensos en què vam intentar tirar endavant els projectes que dúiem en el programa.

Sí, som un poble amb moltes urbanitzacions que fa més de 10 quilòmetres, allà no hi arribava el transport públic llevat de les quatre freqüències interurbanes que venien de Badalona o Tiana i vam fer que el nostre autobús municipal, que només es movia pel centre i les urbanitzacions més properes al centre, s’ampliés fins a 14 freqüències diàries. Era un dels grans compromisos perquè hi ha més de 3.000 persones que viuen a les urbanitzacions i depenien del seu transport privat, es va posar en marxa poc abans de la moció. També vam començar a treballar pel benestar animal, per la transformació verda, vam demanar moltes ajudes i subvencions per cobrir els sostres dels equipaments municipals amb plaques solars, vam bonificar fiscalment l’IBI...

Era un tema que preocupava molt perquè quan vam arribar al poder hi havia nou policies, un d’ells a l’escola, i quan ens van fer fora per la moció havíem culminat un procés selectiu que fa que ara hi hagi 14 agents, dos d’ells a l’escola i 12 patrullant als carrers, malgrat que l’oposició intentava traslladar la idea que Sant Fost era un poble sense seguretat. També vam fer un projecte de reforma de la comissaria que encara no s’ha executat.

Els 20 mesos en què vaig estar al capdavant del govern de coalició vam tenir dificultats per tirar endavant la gestió del dia a dia, si bé vam posar en marxa moltes coses que els comuns portaven en el seu programa, com ara temes de benestar animal, que vam deixar en les seves mans, la relació amb moltes entitats, ell va portar la regidoria de gent gran, vam aconseguir treballar bé però buscava un protagonisme que potser no tenia com a tinent d’alcaldia.

No és la paraula però la coherència del seu missatge se’n va anar pel pedregar, quan ell va marxar i va anunciar que mai faria una moció i treballaria de manera responsable des de l’oposició, en el nostre partit hi havia diversitat d’opinions: alguns pensaven que faria la moció, tal com va fer 15 dies després, i d’altres es van sorprendre molt, però era d’esperar perquè volia continuar tenint aquell protagonisme que havia tingut amb el nostre govern. És cert que van negociar la moció perquè Independents-Units per Sant Fost tenia molt interès a tornar i els comuns tenien la clau.

Aquesta era una decisió que tots els membres del nostre grup municipal sabíem que passaria. La darrera festa major, abans de les eleccions municipals, l’havia de monopolitzar el govern en solitari d’Independents i el va fer fora, qualsevol excusa era vàlida. Compartir un govern amb Alberto Bastida no va ser senzill per a mi i estic convençut que tampoc ho va ser per a l’alcaldessa, és evident que ella té el suport no firmat dels socialistes, que li han aprovat tot i, per tant, Bastida aritmèticament no era necessari i era qüestió de trobar l’excusa. Ell va ser innocent perquè sembla que va començar a col·laborar en l’empresa privada amb un bufet d’advocats d’un funcionari de l’Ajuntament que tenia la compatibilitat. L’alcaldessa va llegir un decret de cessament dels dos, un decret molt dur en què parlava de possible malversació, si bé no hem vist que l’Ajuntament hagi iniciat cap moviment posterior.

No cal tenir tres màsters per adonar-te del que va passar.

I set van ser del mandat 1995-1999, vam tenir alcaldies de 20 dies, una temporada en què hi va haver dos alcaldes, un que es considerava el legítim i va felicitar el Nadal com a tal... El que s’ha viscut a Sant Fost és molt surrealista. Hi ha un moment en què arriba Independents-Units per Sant Fost amb Joan Gassó i encadena vuit-deu anys seguits de bonança però d’aquests rèdits no es pot viure tota la vida. A Sant Fost no passa res des de fa 12 anys, la població va envellint i Sant Fost no batega, no té vida social ni cultural; hi ha entitats culturals com ara el Teatre Segle XX, que està marxant a Martorelles perquè no té equipaments culturals; sembla que a l’Ajuntament li agrada més fer karaokes per a la gent gran. Som el poble amb la mitjana més alta de tota la comarca i això no és gratuït: els nostres fills amb les condicions actuals no trobaran ni feina ni habitatge a Sant Fost. Per tant, cal treballar per donar-los oportunitats perquè si no ens quedem els grans a les torres que tenim a les urbanitzacions, aïllats d’un centre que tampoc té vida, ni comerç ni esperit cultural. Nosaltres vam dinamitzar el comerç, vam col·laborar amb els municipis del voltant per posar en marxa un espai de generació d’oportunitats per a emprenedors i treballadors perquè venia la pandèmia... Volíem tirar endavant projectes que fessin atractiu quedar-se a viure a Sant Fost, si no hi fem un canvi continuarà envellint i perdrà aquell esperit de poble que tenia.

L’habitatge, des del punt de vista urbanístic al POUM aprovat fa 15 anys hi ha espais a desenvolupar on està previst que es creï habitatge social però cal dinamitzar el comerç i les entitats, que l’esperit veïnal es recuperi, el poble està molt apagat. Avui dia a Sant Fost només et pots moure en cotxe a tot arreu, hi ha molt a fer. Per exemple, vam treballar en el seu moment i ens va quedar pendent tota la transformació dels entorns escolars en zona de vianants, que els pares i mares puguin acompanyar els seus fills a l’escola caminant. Cal acostar la ciutadania de les urbanitzacions a serveis que només es presten des del centre. Tenim molt patrimoni, rutes verdes, bosc, no hi ha res senyalitzat... Malauradament, amb el govern actual moltes coses només s’anuncien i no s’executen: voldria recuperar grans anuncis electorals, com ara el 2011 un mercat municipal, el 2015 una rambla d’entrada al poble, el 2019 només un aparcament davant d’un pavelló... Venim a tornar el poble a la gent, no a gestionar un dia a dia.

Jo vaig governar uns 570 dies i l’alcaldessa n’acumula més de 600 i no ho sembla, la sensació és que tot just acaba de passar la moció de censura. En els darrers mesos han passat molt poques coses a banda de declaracions, ara venen les eleccions i Independents té un manual que funciona d’ençà el 1999 amb les mateixes cares i es basa a dir que ells només pensen en el poble i que vindran els de Barcelona a donar-nos ordres.

Nosaltres sempre hem pensat en la possibilitat d’estar enllaçats amb les organitzacions supramunicipals perquè Sant Fost no és un llogarret gal dels contes de l’Astèrix, hem de treballar amb la Diputació i el Consell Comarcal, amb els diferents departament de la Generalitat. Ells traslladen que només ells pensen en el poble, jo també en soc veí, així com els candidats dels altres partits, i tots volem el millor per a Sant Fost. En els quatre mesos anteriors a les eleccions, el govern municipal es dedica a asfaltar els 20 carrers de sempre i maquilla un estancament, va a demanar el vot amb aquest missatge i li funciona; és mala feina nostra no aconseguir que la gent vegi que hi ha alternatives potents i professionals que poden dur un canvi radical al poble.