opinió
La importància de la credibilitat
En el món que vivim, tenir bona credibilitat és un punt a favor en les relacions socials, polítiques i econòmiques. Si ho centrem en l’àmbit de la gestió de la política, massa sovint surten situacions que denoten males praxis de la gestió pública, que s’associen a malbaratament o a corrupció. Els efectes són letals, sovint pitjors per a les institucions que representen els qui han comès el frau que no pas per a ells mateixos. I és que es produeix allò que en termes populars diem que una poma podrida, si no la treus, contamina tot el cistell. Així les coses, sovint la mala praxi d’una persona contamina tota la institució, que tarda molt a recuperar la credibilitat i molt sovint ja no torna a ser respectada com abans.
Fa uns dies, si ens haguessin preguntat quines són les institucions amb més credibilitat, probablement la majoria hauríem contestat que les institucions europees i, per davant de totes, el Parlament Europeu. Si la pregunta la féssim avui, els resultats probablement no serien els mateixos. I què ha passat que avali aquest canvi? Doncs que hi ha hagut una investigació sobre mala praxi d’uns pocs eurodiputats, en el que ja es coneix com a Qatargate. I es produeix el que dèiem, que la malifeta de molt pocs contamina el tot; en aquest cas, sembla que només dos eurodiputats (veurem com van evolucionant les investigacions) afecten el treball i la reputació dels 760 eurodiputats que té el Parlament Europeu, a més també de les altres institucions de la UE, com ara la Comissió Europea i el Consell. Aquest terrabastall, impossible d’imaginar fa uns mesos, pot representar un cop molt dur a la credibilitat de la Unió Europea. Per evitar-ne les conseqüències, els responsables de les institucions europees han d’actuar ràpid, amb transparència i amb fets que recuperin la credibilitat perduda, que només s’aconseguirà si la ciutadania percep que s’ha actuat amb celeritat i eficàcia. S’ha d’evitar a totes passades que la malifeta d’un pocs afecti la bona feina de les institucions europees. De moment, s’està actuant amb aquestes premisses, però veurem l’abast de la trama i les conseqüències que té.
Prenent la voluntat de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, de basar-se en la Conferència sobre el Futur d’Europa per millorar la democràcia i eficiència de la UE, cal detallar que una part significativa de ciutadania i d’institucions han treballat de valent, aportant idees per millorar la democràcia i l’eficiència de la Unió Europea, algunes de les quals segur que milloren la transparència i el control de l’activitat dels eurodiputats i funcionaris de la UE, perquè aplicar-les dificultaria fets lamentables com els que s’han produït. D’idees i eines per arreglar-ho i evitar que torni a passar n’hi ha, el que convé és valentia per aplicar-les i, sobretot, assumir-ne les conseqüències. Encara hi som a temps, però la resposta ha de ser ràpida i contundent amb la idea de no acceptar ni el més mínim indici de corrupció i mantenir la credibilitat de la Unió Europea a nivells alts.