“Havíem iniciat projectes que han quedat encallats per manca d’ambició”

No seria sincer si li digués que sí. El darrer mandat vam poder inaugurar un teatre de mig miler de butaques i vam treballar molt per a l’obertura de Sallent al riu... Pensàvem que teníem un bon full de serveis per continuar endavant. Però la sorpresa és que Esquerra va guanyar i per majoria absoluta.

Feia molt de temps que era a l’Ajuntament, vaig ser president de l’Associació Catalana de Municipis i tenia la responsabilitat al partit. Es va crear el rum-rum que no era al poble. I és fals. La prioritat sempre ha estat Sallent i jo pensava que era un goig per a Sallent tenir un alcalde connectat a altres llocs.

Ambició.

Nosaltres vam projectar el futur de Sallent: com havíem de tenir la residència i el teatre, com havíem d’obrir Sallent el riu, com havíem de desenvolupar Sallent industrialment... I això s’ha tallat i ha portat Sallent a una situació de regressió. Cal tornar a començar perquè aquesta ambició fins ara no hi ha estat: no hi hagut cap projecte industrial, no hem fet els canvis urbanístics necessaris per poder tenir nous espais per poder construir habitatge, i era l’hora de fer-ho.

És tot una progressió. Tenim un problema com a societat i és que volem canviar les coses massa ràpid.

Tenir alcaldes que durin poc, presidents que durin poc i consellers que durin poc aporta inestabilitat i poca visió a llarg termini. Des que vam parlar del teatre fins que el vam fer realitat van passar vuit anys. I ho estem veient amb la residència, que en parlem des de fa vint anys i encara no l’hem construït.

Li diria que un aprovat... És una legislatura amb dos anys de pandèmia. Han hagut d’anar fent el que s’han trobat i era molt complicat perquè eren un equip nou. Però és clar que ha faltat ambició i projecció de poble.

Ho hauria de dir amb matisos. Vaig ser alcalde vuit anys i em van va burxar per terra, mar i aire perquè la residència no podia anar a la llera del riu, a l’entorn de la Fàbrica Vella. Des de l’oposició, ERC ho va fer tot per impedir-ho i quan ha governat ha acabat tirant endavant el projecte per fer-la-hi. També ens hi hem trobat amb el model de recollida: com a alcalde vaig tenir diverses mocions per forçar que implantéssim el porta a porta i quan ha arribat el moment, amb ERC manant, s’ha fet el sistema de contenidors tancats, que era el que defensava Junts. S’ha demostrat que era una campanya de desprestigi perquè les coses no anessin bé. A nosaltres aquí no ens hi han trobat.

Pots fer oposició o construir poble. Tant el Jordi Moltó, l’antic alcalde, com jo ens vam trobar una oposició d’anar contra el govern i poc constructiva. Nosaltres no ho hem volgut fer perquè no en sabem.

D’entrada, tots els pressupostos d’ERC han tingut un vot favorable o una abstenció per part de Junts. Ens hem dedicat cada any a fer deu propostes per al futur de Sallent. Com que hem vist predisposició a fer-les, hi votàvem a favor o ens hi absteníem. Que després no les han fet? Bé, ja en farem balanç al final del mandat. Però si el govern fa coses que van bé per a Sallent, nosaltres hi votarem a favor. Després de vuit anys a l’alcaldia i vint a l’Ajuntament, no sé fer oposició ni ho penso fer perquè és dolent per a Sallent.

Sí, i segurament ens pot passar factura. La millor manera per guanyar unes eleccions és tensar la divisió entre govern i oposició. I això vol dir tensar el poble. Però per nosaltres això és un error. Ho vaig dir el primer dia: a Sallent li convindria un mandat d’onze regidors de tretze.

No. Ens hem passat dos anys oferint els nostres regidors per ajudar a remar. No ho han considerat oportú i nosaltres hem seguit fent la mateixa feina.

Sallent s’ha aturat. Per la pandèmia, pel desconeixement del govern, per la manca d’ambició i de lideratge. Quan ets un govern nou no hi ha lideratge per por d’equivocar-te. Sallent ha de recuperar l’ambició.

I tant. Quan al juliol van portar el projecte a aprovar era el mateix que nosaltres ja teníem a punt el 2019. No pots portar-lo igual al ple, tres anys després. Els vam dir que calia una revisió de preus perquè no quedés desert. I efectivament: va quedar desert. Ara sabem que, en aquests tres anys de dubtes i titubejos, la residència s’ha encarit un milió i mig. Nosaltres ja l’haguéssim posat a licitació el 2019.

Amb més recursos propis. I per un pressupost com el de l’Ajuntament de Sallent, de dotze milions, es poden imaginar que una inversió de 8,5 milions és una bestiesa. Però durant molts anys s’ha fet feina per deixar uns estalvis molt importants.

És una de les feines que vam fer des del Parlament. Treballar perquè des de Drets Socials sortís una subvenció per construir edificis residencials. Ara ho estan a punt de resoldre i espero una bona empenta per a Sallent.

Hem de veure com fer-ho possible. La mina és una oportunitat perquè és un recurs natural únic. L’hem de poder explotar, però ho hem de poder fer bé. Els runams són unes externalitats negatives i hem de veure com ho podem treballar. Hem decidit que s’ha de fer dissolent la sal en aigua i llançant-ho al mar. És un tema que crec que l’haurem de portar a debat perquè potser no tindrem aigua per poder dissoldre els runams.

Cal pensar alternatives perquè aquesta sal es pugui vendre millor i no hagi d’anar a cap muntanya i veure com tractarem la que ja tenim a les muntanyes. Estem traient la de la Botjosa i ja estem veient com de difícil i lent és. Al Cogulló hi ha l’oportunitat de fer un parc solar a tota la façana sud. Pot ser una aportació d’energies netes a la nostra comarca.

Pot marxar tanta muntanya com vulguis i encara tindrem tot l’espai per poder tenir les plaques solars posades. Hem de veure les oportunitats i no basar-nos sempre en problemes.

Per nosaltres la millor opció era la mixta, amb contenidors a l’eixample i porta a porta en les zones del centre on és més difícil tenir contenidors a prop de casa. La sorpresa és que quan entra ERC opta pels contenidors tancats a tota la població. I, escolti, es demostra que això està funcionant i que hem passat del 30 al 70% de reciclatge. És una decisió encertada.

És una reivindicació històrica del Bages i el Berguedà. Hem de vigilar els fluxos de gent que hi haurà. És una inversió molt important i no sé quanta gent de Berga vindrà a Sallent i agafarà un tren que portarà a Manresa en mitja hora i llavors n’haurà d’agafar un altre fins a Barcelona. Són més de dues hores. Cal buscar la manera més eficient. I crec que el bus exprés ho és molt més perquè en una hora ets al centre de Barcelona.

Anar de Sallent a Artés és molt difícil. I anar de Sallent a Santpedor, impossible: has d’anar a Manresa i després a Santpedor. El Bages ha d’anar cap a un sistema de transport a la demanda digitalitzat, que es pot fer des de taxis petits o furgonetes, o en petits autobusos. El tren és molt bo per unir dos punts fixos que portin molta gent, però per grups més reduïts hi ha sistemes més eficients.

Encara n’estem parlant. És una decisió que prendrem després de Nadal.

No hi entrava. He estat 24 anys a l’Ajuntament. Tota lògica diu que he de plegar. I vitalment hauria de plegar, però se n’ha de parlar i se n’està parlant. Estem parlant amb el partit per perfilar la idea. Als 46 anys he viscut la política a l’Ajuntament i també a la Generalitat i al Parlament, però el més transformador i gratificant és ser alcalde del teu poble.