Alemanya
La fiscalia confia que la condemna a l’exsecretària d’un camp nazi no serà l’última
En l’actualitat hi ha almenys cinc processos en curs a diferents districtes per complicitat amb els crims del Tercer Reich
Les víctimes defensen que el sentit d’aquests judicis, que acaben amb penes simbòliques, és sostenir que aquests fets no prescriuen
La fiscalia alemanya confia que hi haurà noves condemnes per complicitat amb el règim nazi després de la sentència dictada ahir contra l’exsecretària del camp de concentració d’Stutthof, de 97 anys, malgrat l’avançada edat dels acusats.
“Encara no hem acabat”, ha afirmat el fiscal Thomas Will, responsable del departament central de Justícia per a l’esclariment dels crims del nazisme, en declaracions al setmanari Der Spiegel.
D’acord amb les seves dades, actualment hi ha en curs cinc processos a diferents districtes del país per complicitat amb els assassinats del Tercer Reich, dels quals almenys dos derivaran “aviat” en una acusació formal. Aquestes diligències en curs s’adrecen contra antics membres de les SS hitlerianes o guàrdies de camps de concentració.
La sentència dictada ahir contra Irmgard Furchner, que va ser condemnada a dos anys de llibertat condicional per la seva complicitat en l’assassinat de més de 10.500 presoners, pot obrir el pas a altres casos contra empleats civils de camps de concentració.
El precedent de Demjanjuk
El judici a Furchner s’inscriu en la sèrie de processos tardans oberts arran del precedent creat per John Demjanjuk, l’ucraïnès condemnat el 2011 a cinc anys per complicitat amb les morts del camp de Sobibor, a la Polònia ocupada.
Aquell va ser un procés molt complex, ja que l’acusat s’havia exiliat després de la Segona Guerra Mundial als Estats Units d’Amèrica i va adoptar la nacionalitat d’aquest país. Els advocats i la família de Demjanjuk van esgotar tots els recursos judicials, però finalment va ser extradit a Alemanya.
El processat va assistir al seu judici en una llitera, no va arribar a pronunciar-se mai sobre els càrrecs que se li imputaven i va morir uns mesos després d’escoltar sentència en una residència d’avis.
Però la seva sentència va crear jurisprudència i ha permès obrir altres judicis per complicitat en els crims del nazisme, sempre marcats per interrupcions i al·legacions sobre la precària salut dels investigats.
Malgrat la seva complexitat, la Justícia alemanya ha assegut davant els tribunals altres encausats com l’anomenat “comptable d’Auschwitz”, Oskar Gröning, el qual va ser condemnat el 2015 a quatre anys de presó per complicitat en les morts de 300.000 jueus quan treballava al que va ser el camp d’extermini nazi més gran.
Alguns procediments no han arribat a prosperar per la incapacitat mental o física dels acusats per assistir al procés o la impossibilitat de recolzar els càrrecs amb testimonis de supervivents.
Per als representants de l’acusació particular i col·lectius de víctimes, el sentit d’aquests judicis no és sotmetre nonagenaris a la tortura d’un procés, després del qual es dicten sentències més aviat simbòliques, sinó sostenir el principi que els crims del nazisme no prescriuen.