“Un gran objectiu és que el carnaval generi oficis i professionals vinculats”

El que ha marcat més aquest mandat ha estat la crisi de la covid. Va caldre mobilitzar mesures socials, suport a les empreses, a les entitats... Aquest és el tema que ens va preocupar més perquè també era el tema menys previst i més desconegut. La segona cosa que preocupa és la factura política que pot haver deixat això, en el sentit que nosaltres teníem un projecte per desenvolupar en quatre anys que ha acabat condicionat per aquesta variació amb què no comptàvem. Tampoc no comptàvem que el ritme de l’administració fos el que realment és. Som un equip de govern que entràvem sense experiència i, per tant, teníem unes previsions amb uns ritmes que a l’empresa privada són molt més àgils però que en el sector públic, pel fet de ser una regulació molt garantista, ho són molt menys.

En el nostre programa defensàvem que Torelló havia de tenir un equipament sociosanitari, que s’havia de definir. Quan es va començar a treballar-hi, abans de la pandèmia, havia de ser un espai amb tres tipus d’assistència, des de donar cobertura a les necessitats del col·lectiu amb discapacitats psíquiques fins a donar cobertura a la gent gran en diversos graus, pisos tutelats... Estàvem treballant per veure com donar-hi forma, però amb la covid es va veure que aquests models pensats amb concentració de col·lectius no són els millors, que potser cal que les polítiques de salut vagin més en el sentit de reforçar l’assistència individual, particular, cadascú en el seu domicili fins al punt que sigui possible.

Cal un replantejament del model. Aquesta és una de les espines que ens quedarà: haver pogut avançar tan poc en aquest punt que era tan important per a nosaltres i haver d’esperar que la idea del model assistencial estigui més definida.

Aquest és un dels projectes que ens han il·lusionat més al llarg del mandat. Ara ja estem en condicions d’iniciar l’obra. És un projecte que ha començat de zero. La idea inicial era buscar un sostre per a l’escola municipal de música, que no tenia instal·lacions pròpies. Es va obrir un concurs d’idees per definir un centre cultural que no només donés sostre a l’escola de música, sinó que, amb aquesta excusa, hi poguéssim sumar la biblioteca, l’escola d’arts plàstiques, uns espais polivalents per a activitats culturals, i que això fos un nus que creés sinergies entre aquests equipaments per acabar sent un centre cultural.

El projecte que va fer l’empresa d’arquitectes guanyadora és molt fidel al projecte que teníem. Els espais resultants podran servir tant per a les escoles esmentades com per a altres persones que tinguin inquietuds culturals. També hi haurà un espai polivalent amb una sala d’actes de petit format que pugui complementar el Teatre Cirvianum, que és un gran equipament cultural però és gran i a vegades es fan actuacions de més petit format. És un projecte molt complet que ens fa molta il·lusió. Les obres podrien començar a final d’aquest any, amb la previsió de poder-lo inaugurar a principis del 2024.

El replantejament del model de recollida de residus és també un dels temes importants del mandat. Havíem de prendre la decisió, i un cop escollit el model, implantar-lo també seria llarg. Per tant, això transcendiria el mandat i s’havia de consensuar al màxim per no haver de fer canvis. Tots els grups vam estudiar el tema i vam fer visites, al Berguedà, la Garrotxa..., i quan va ser l’hora es va veure que s’apostava pel model de contenidors xipats. És un model pioner. El model convencional que hem tingut fins ara, els contenidors, no ens permet assolir una ràtio de selecció que nosaltres ens exigim, si volem ser un poble sostenible. El tema de la sostenibilitat el volem posar al davant de tot i en la recollida també ens hem d’exigir un percentatge de selecció molt més alt. Això és impossible amb el model convencional.

És veritat que durant molt temps l’alternativa ha sigut el model de porta a porta, que aconsegueix unes ràtios de selecció bones, superiors al model convencional. Però últimament la tecnologia ha permès desenvolupar aquest altre model, més nou i menys implantat, però que a nosaltres ens ha semblat que era el que s’esqueia més per a Torelló. És un model que ens ha de permetre arribar als mateixos índexs de selecció que el porta a porta, però d’una manera molt més còmoda per al ciutadà, perquè no comporta horaris, millora la via pública en tant que les bosses no són al carrer... I si és més fàcil per al ciutadà, hem de suposar que el ciutadà s’hi implicarà i per tant podrem millorar encara més aquest percentatge de selecció de residus que estem obligats a buscar.

Tenim un projecte de plaques fotovoltaiques que aniran a la coberta del pavelló i la sala polivalent de la zona poliesportiva de Torelló i alhora s’ha donat suport per treballar per la creació d’una comunitat energètica que faci que aquest model es pugui treballar des de la ciutadania i des de l’administració. Aquesta va ser per a nosaltres una aposta forta, fins i tot vam crear la plaça d’un tècnic de transició energètica que ens acompanya tant a l’administració com a la comunitat cap a aquest nou model energètic.

El projecte del Club, que encara que no estigui inaugurat és un projecte que hem pensat, dissenyat, i ja només falta construir, per tant aquí la nostra feina ja ha acabat. Estem contents també de les polítiques per aconseguir un Torelló net i endreçat. En un primer moment vam fer un pla de xoc i un manteniment perquè Torelló fes goig, i això ens satisfà. Hem tirat endavant projectes que feia temps que se’n parlava, per exemple la forma del mercat municipal, sobre el qual hi ha un projecte arquitectònic que estem acabant de polir amb els paradistes. I hem preparat la reorganització del carrer de Sant Miquel i la placeta Pujol, que creiem que han de millorar en imatge i ser un centre vital i comercial més agradable per poder-hi passejar, reforçant la idea de punt de trobada. Però hem volgut conservar la vialitat que té, que es mantingui el trànsit de vehicles. Són projectes que encara no tenen forma però que ja els donem per molt avançats. Hi ha també la compra de la nau de carrossers. S’ha treballat en l’adequació de la nau i les mesures de seguretat bàsiques per poder realitzar-hi l’activitat. I ara treballem en el projecte de convertir-la en una escola de carrosseries, perquè la mateixa nau que ens serveix per construir les carrosses de carnaval serveixi a les persones que hi participin la resta de l’any per poder fer tasques de formació, i que aquesta formació pugui acabar sent reconeguda amb títols oficials. Les carrosses necessiten tractaments de soldadura, pintura, tèxtil per a la confecció de les disfresses, electricitat..., i aquests serien els aspectes que es tractarien com a formació professional. Estem treballant amb el Departament d’Educació i d’Empresa per veure quina línia de formació hi podria encaixar i quins requisits cal complir perquè s’oficialitzi la formació.

És un projecte complex i ambiciós però és un dels grans projectes de Torelló per poder donar a la festa del carnaval, que tant ens identifica, aquesta altra dimensió d’ofici, de fer valdre tota la feina que porten les carrosses, que la seva construcció acabi generant professionals vinculats a la part artística i creativa.

El model econòmic de Torelló, el tronc de l’activitat econòmica, és principalment la indústria del sector del metall, concretament l’envasat de cosmètics. Som un referent i aquí hi ha molta concentració d’aquesta indústria. Per això la vall del Ges es coneix com la Cosmetic Valley. Però al darrere hi ha un teixit comercial que no només ha de tenir Torelló com a camp d’acció sinó que territorialment el nostre comerç és un referent que cal cuidar especialment.

Estem desplegant un pla de comerç local per a un comerç de qualitat que hem de valorar i potenciar. Ara també tindrem un tècnic que ens ha d’ajudar a desenvolupar la idea de tenir economies basades en la creativitat. A Torelló hi ha molta activitat entre entitats que generen manifestacions artístiques i també productes d’artesania, i cal que això generi valor econòmic i que esdevingui una indústria. No tant pensat com a reclam turístic, sinó com una identitat.

El problema de Torelló és que està configurat de tal manera que necessitem travessar la població i això fa que parlar de propostes per treure els vehicles del nucli antic sigui més complex que en altres llocs. En aquest mandat ja hem avançat i hem implantat un sistema de control de càmeres amb el qual només poden accedir al nucli antic els vehicles autoritzats, que hi tenen el seu habitatge o la seva activitat... I hem procurat un nucli antic més amable per poder-hi passejar, amb menys cotxes, però sense renunciar a les vies de pas de vehicles. Estem pendents d’un pla director de mobilitat general de la Diputació, perquè la variable de la mobilitat és molt important.

És molt difícil governar en minoria i em costa molt dir que s’ha fet sense problemes. A part que requereix molt temps de negociació, ens vam comprometre a governar d’aquesta manera. Ens ha exigit moltíssim però n’estem satisfets perquè creiem que el resultat és bo. Al cap de tres anys i mig veiem que és un sistema que fa que s’avanci menys del que es podria. Demanarem una altra oportunitat per poder tirar endavant el projecte amb l’experiència d’ara i sense haver d’explicar-lo, negociar-lo i aconseguir suports.

Vam arribar a la conclusió que ens faltava temps, que teníem més projectes per a Torelló que no hem pogut desplegar en quatre anys. Vam veure que podíem tirar endavant aquesta mateixa fórmula amb una nova candidatura que jo encapçalaré. Cal veure com organitzem la resta de la llista perquè sigui un projecte continuista i ens permeti desplegar tot allò que vam començar però alhora incorporar idees diferents i cares noves per actualitzar els projectes.