Política

L’Anàlisi

Més de 300 dies de guerra (i els que queden)

Després de més de 300 dies de guerra, marcats per un nou discurs emotiu del president Zelenski –ara al Congrés dels EUA i acompanyat per un més que simbòlic intercanvi de banderes entre els dos països–, la realitat dels fets és que la riba est del riu Dnièper s’ha consolidat com a frontera estable entre els territoris sota control rus i ucraïnès, les limitacions de subministraments energètics s’han consolidat com a espina dorsal en ple hivern, i l’atac amb míssil a la capital ucraïnesa s’ha convertit en una pràctica constatada.

Davant d’aquesta situació, Zelenski necessitava urgentment una bomba propagandística. Ja es va intentar setmanes enrere. El míssil que va impactar a Polònia –territori OTAN– volia ser instrumentalitzat per forçar la intervenció directa de l’Aliança en el camp de batalla. No va ser possible. I, el més important, va quedar clar que tampoc ho seria en el futur. L’OTAN, entitat gestionada pels EUA, no vol veure com els seus soldats cauen en el camp de batalla, com les seves fronteres poden ser escenari bèl·lic i, a més, no perd la perspectiva que Rússia és la primera potència armamentista nuclear mundial.

Esgotada aquesta via, només li quedava una altra opció: garantir la renovació, i si era possible l’ampliació, de l’ajut militar i econòmic de Washington. I el protagonista principal silenciós d’aquesta guerra, molt amablement, ha obert una altra vegada la seva porta: bateries de defensa Patriot i 1.850 milions de dòlars, entre altres aportacions. L’ha obert per valors ideològics, sens dubte. Biden percep la Rússia de Putin com una tirania totalitària, mentre que Zelenski ens l’acaba de definir com un Estat terrorista. L’un i l’altre, que es consideren dipositaris d’una llibertat que els atorgaria una superioritat moral i material envers l’adversari, exigeixen una pau justa que ha de passar pel manteniment de la unitat integral de l’Estat ucraïnès. Però la resposta de Putin ha estat un augment sense límits del pressupost de defensa, conscient que ara per ara l’escenari bèl·lic li és favorable i que, a més, ha d’obtenir d’aquesta guerra alguns rèdits materials significatius, tant territorials com geopolítics.

La porta, però, també s’ha obert perquè s’ha de mantenir el negoci rodó de Washington: guerra fora del continent americà –que no afecti ni l’economia ni infraestructures del país i, a més, sense baixes de soldats–, però que serveixi per recordar la seva hegemonia mundial; beneficis econòmics a dojo –començant per les exportacions de gas liquat dels EUA cap a la UE i el pastís de la reconstrucció futura d’Ucraïna–, i la consolidació d’un aliat estratègic i submís davant la frontera russa –Ucraïna.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.