conflicte bèl·lic a l’est d’europa
Rússia tem que els Patriot puguin canviar el futur de la guerra
Moscou fa reformes al seu exèrcit
Rússia i la Xina fan maniobres conjuntes
Rússia tem que els sistemes Patriot que els Estats Units ha promès subministrar a Ucraïna canviïn el signe de la guerra, al mateix temps que adverteix d’una escalada de conseqüències inimaginables amb l’OTAN, a la qual acusa d’estar cada vegada més implicada en el conflicte. “Ho tindrem en compte i trobarem un antídot”, ha assegurat aquest dijous el president rus, Vladímir Putin, durant una compareixença de premsa en el Kremlin.
La reeixida visita als EUA del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha agafat amb el peu canviat a Rússia, que només va poder respondre amb el viatge a la Xina del sotscap del Consell de Seguretat de Rússia, Dmitri Medvédev.
Tots dos països ja havien triat bàndols fa molt temps, però, a diferència dels EUA, al màxim que ha arribat la Xina és a celebrar maniobres conjuntes amb Rússia i a demanar “moderació” i “diàleg” tant a Moscou com a Kíiv.
“Les accions provocadores dels EUA condueixen inevitablement a una escalada de conseqüències difícils d’imaginar. Així, susciten profunda preocupació els debats sobre l’hipotètic subministrament als ucraïnesos de míssils ATACMS i drons de gran radi d’acció”, ha advertit avui Anatoli Antonov, ambaixador rus a Washington i antic viceministre de Defensa (2011-16).
A Rússia van inquietar en gran manera les declaracions del secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken, que els Patriot són capaços “de derrocar míssils de creuer”, a més de “míssils balístics de curt abast i aeronaus a una major altitud” que els sistemes antiaeris subministrats amb anterioritat.
És a dir, els Patriot poden derrocar els míssils russos Iskander, d’emplaçament terrestre, i els Kalibr, llançats en els últims mesos des de les mars Negre i Càspia per a destruir la infraestructura civil ucraïnesa.
Igual que ocorregués amb les llançadores múltiples HIMARS, que van permetre a Kíiv reprendre la iniciativa a l’estiu en castigar la rereguarda enemiga, els Patriot poden avortar els plans del Kremlin per a 2023.
Amb tot, Putin ha assegurat avui que els Patriot són sistemes “bastant antics” i no funcionen “tan bé” com els russos S-300. “Els cruixirem. Els que ho fan, ho fan en va. Simplement allarguen el conflicte. Això és tot”, ha asseverat.
Alguns experts han apuntat que els Patriot poden defensar una petita localitat, una zona residencial o una base militar, però mai una gran ciutat com Kíiv, a més que cada míssil té un preu d’uns 4 milions de dòlars.
Mentrestant, durant una reunió amb agregats militars estrangers, el cap de l’Estat Major de l’Exèrcit rus, Valeri Guerasimov, ha acusat avui Occident d’intentar “dilatar” el conflicte en subministrar armament a Kíiv per valor de “gairebé 100.000 milions de dòlars”. El general rus ha acusat l’OTAN de lliurar a Ucraïna uns 350 tancs, 1.800 blindats, 700 peces d’artilleria, quatre avions, 30 helicòpters, 5.300 llançagranades i almenys 5.000 drons.
De fet, Blinken va precisar que l’assistència promesa a Zelenski pel president dels EUA, Joe Biden, inclou altres 1.000 milions de dòlars en defensa antiaèria i armes de precisió.
En total, amb l’arribada dels Patriot, els EUA haurà assistit Ucraïna amb uns 21.900 milions de dòlars des de febrer passat i va subratllar que ho continuarà fent “el temps que sigui necessari”.
Moscou reforma el seu exèrcit
Rússia va respondre la vespra amb una tímida reforma de les Forces Armades, que la premsa independent russa ha interpretat com un reconeixement dels errors de planificació del Kremlin a Ucraïna.
L’Exèrcit rus tindrà 1,5 milions d’homes, en comptes dels 1,1 milions actuals, però el més important és que la meitat seran soldats professionals, quan ara no són més que un 20%.
A més de crear dues noves divisions de forces aerotransportades, també es van formar dues agrupacions de forces al Nord-oest rus en resposta a l’ingrés en l’OTAN de Suècia i Finlàndia.
El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha lamentat avui que en la reunió entre Zelenski i Biden a Washington no “hi hagués crides reals a la pau, no de cara a la galeria, sinó reals”.
Per la seva banda, Zelenski ha recordat que, tot i el sofriment acumulat, els ucraïnesos anhelen una victòria sobre Rússia i que una “pau justa” significa que les tropes russes abandonin territori d’Ucraïna, després del que Moscou ha de reparar a Kíiv per tot el mal causat.
Rússia fa maniobres conjuntes amb la Xina
D’altra banda, Rússia i la Xina van arrencar avui les maniobres militars conjuntes “Interacció naval” en la Mar de la Xina Oriental que es prolongaran fins al 27 de desembre.
“Aquesta cooperació és una reacció legítima a l’agressiu increment del potencial militar dels EUA a la regió”, ha explicat Guerasimov que ha descartat plans per forjar aliances o traçar “noves línies divisòries” a Àsia.
Des de l’esclat del conflicte a Ucraïna, la Xina ha mantingut un equilibri impossible entre defensar la integritat territorial dels països –no va reconèixer l’annexió de Crimea i tampoc la de quatre regions ucraïneses– i acusar l’OTAN d’ignorar les preocupacions de seguretat de Rússia.
