“Molts alcaldes i alcaldesses miren a la ciutat d’Igualada i per mi és un orgull”

Una cosa és que ho diguem nosaltres i l’altra és que això és una realitat. De fet, el darrer Pla Comercial de Catalunya destacava a Igualada com un dels eixos amb major vitalitat comercial de la Catalunya interior. Per tant, l’aposta que hem fet aquests darrers anys per aquesta ciutat que mai para va lligada a moltes coses, també a fer una política d’aparcaments perquè la gent de fora pugui venir còmodament i aparcar en algun lloc a 5 o 10 minuts del centre de la ciutat. Molts comerços i restaurants ens diuen que ve molta gent d’altres comarques i això és un senyal de vitalitat que va lligat a aquest projecte de ciutat que mai para.

Vam fer un estudi de mercat on preguntàvem a tots els visitants que venien un cap de setmana, un dissabte, i sorprenentment el 70% de la gent que venia de fora de l’Anoia venia a comprar a les botigues de l’Avinguda Balmes. D’això surt l’estratègia de fer l’aparcament de l’asil que tindrà no només zona blanca sinó també zona taronja per fer rotació com ens demanen els comerciants de la zona. I d’aquest 70%, el 50% després anava al centre.

Hi hagut per part de l’oposició un punt d’irresponsabilitat, perquè tenir aprovat aquest pla és indispensable per rebre subvencions dels fons Next Generation. Aquest mateix mes presentem una subvenció per demanar poder fer carrils bici, sobretot un que és molt important pel futur de la ciutat, el que ha d’anar de la zona de l’Escola Pia fins a l’hospital.

El nostre objectiu és que en un futur es puguin fer estudis de medicina a Igualada. Tenir mil estudiants universitaris també era un dels objectius que ens vam marcar i la Universitat de Lleida ens assegura que el curs 25-26 Igualada tindrà mil estudiants universitaris. Per altra banda no podem ser una ciutat Universitària sense una Residència Universitària.

Què diuen aquestes empreses? Fins que Igualada no tingui 1000 estudiants universitaris no hi haurà aquest 10% d’estudiants que vulguin anar a una residència. Estem en procés. Tenim algunes “núvies” que hi estan interessades.

La nostra proposta no és fer un nou POUM perquè hi ha barris sencers d’igualada que no el necessiten, perquè amb el planejament actual ja és suficient. Al Rec, que es un terç d’Igualada, si que caldria. L’aposta que fem és iniciar una modificació puntual del Pla General de tot l’àmbit del Rec, que el tenim estudiadíssim. Crec que aquí ens posaríem d’acord amb tots els grups del consistori per convertir aquest barri en un barri híbrid amb sòl residencial, de serveis i el sòl industrial que segurament s’ha de mantenir. Vostè es preguntarà i perquè no ho han fet abans? Nosaltres teníem dos objectius que havien de passar abans. El primer era l’enllaç de la Ronda Sud, que serà una realitat abans d’un any. I l’altre era la Via Blava, que ha d’unir el riu Anoia fins a Martorell i que ja està en marxa.

Aquest Pla Director de la Conca d’Òdena que ens ha costat tant esforç em sembla poc ambiciós. La Conca d’Òdena té 17.000 hectàrees de sòl forestal, 6.000 de sòl agrícola i en té 600 d’industrials. Nosaltres volíem afegir 300 i al final en quedaran 107. Jo crec que és un error. En un moment on ens trobem gent que ens demana llocs de treball i que tant l’Incasol com la mateixa Generalitat de Catalunya ens comunica setmana rere setmana que hi ha empreses interessades a venir aquí, aquesta és la manera més ràpida de fer venir llocs de treball. Vull agrair la feina que han fet els alcaldes i alcaldesses la Conca d’Òdena, m’he sentit absolutament acompanyat.

Venim d’una trajectòria prou complexa. Venim de la crisi del 2000 al tèxtil que va suposar una gran patacada per la nostra ciutat, però també la crisi a partir del 2008 va ser una crisi molt important. De número d’assalariats i autònoms hem pujat, no molt, però hem pujat. I estem satisfets. Els nivells d’atur que tenim en aquests moments a Igualada són dels més baixos de fa molts anys.

Quan vam fer el Parc Central hi va haver gent que s’hi oposava. Els projectes més ambiciosos que s’han fet a la nostra ciutat han tingut sempre una certa... per aquest conservadorisme que a vegades es respira, per incomprensió o per la falta d’informació. Ara ampliem el Parc Central amb 20.000 metres quadrats. 800 metres quadrats són aquest projecte de “biollac” que nosaltres defensem perquè el nostre model a nivell d’espai públic és el de renaturalitzar la ciutat. En un parc de 20.000 metres quadrats que ara és un desert àrid hi plantarem més de 250 arbres i serà un gran parc com aquests espais públics de les grans capitals europees. I si, tindrà un “biollac” que s’omple una sola vegada -perquè l’aigua recircula- d’aigües freàtiques, d’aigua del subsòl.

És cert hi ha hagut determinats moments on aquests anuncis no tenien darrera la substància que feia viable el projecte. Ara han passat dues coses diferents respecte anuncis anteriors. El Parlament de Catalunya va aprovar una partida de diners per fer el soterrament i sembla que a principis d’any s’aprovarà l’estudi informatiu pel soterrament de l’estació i la integració urbana. Està en fase de tancament definitiu de l’estudi informatiu i només faltaria la redacció del projecte constructiu i la licitació de l’obra.

Aquí el que haurien de veure els ciutadans, i que la oposició no vol veure de manera interessada, és que nosaltres tenim algunes taxes que altres municipis no tenen. Un exemple. Altres municipis que tenen potser l’IBI més baix tenen una taxa per arreglar el clavegueram. Nosaltres incorporem el clavegueram a l’IBI. Això s’hauria de posar també sobre la balança. Quins serveis que presten ciutats que tenen impostos més baixos es presten en copagament? Nosaltres assumim tot el cost de la teleassistència, per exemple. Que tinguem la taxa de la llar d’infants més baixa de les província de Barcelona segurament també té a veure amb això.

Tots els alcaldes de Catalunya li poden dir que la percepció d’inseguretat per part dels seus ciutadans ha augmentat a tot el país i sobretot especialment després a la pandèmia. Això és així. Si els ciutadans tenen aquesta percepció hem de mirar que deixin de tenir-la. Nosaltres hem fet diferents iniciatives. Vam fer renovació dels comandaments de la Policia Local, incorporem vuit agents més i millorem els recursos de la policia. També hem instal·lat als equipaments públics al voltant de 30 a càmeres de seguretat que vigilen els equipaments però també serveixen per vigilar el seu entorn. I emboliquem aquestes polítiques amb el Pla Local de Seguretat que estem a punt de finalitzar.

Hi ha gent que ho diu. Jo aquestes teories conspiratives... no tenen cap fonament. Consell Comarcal es governa amb un pacte, la Diputació es governa amb un pacte i aquí no? No té cap sentit. Ja li dic jo que no és així. Els grups de l’oposició potser se senten molt còmodes explicant aquesta història, però que no s’ajusta a la veritat. I agrair al grup d’Igualada som-hi, que ha tingut la capacitat de veure que una ciutat ha tenir uns pressupostos per tirar endavant. Què li diem a la gent? Que no podem tenir voreres? Que no podem fer equipaments? Jo li asseguro que no hi ha cap pacte i que el que s’ha fet és prioritzar la voluntat de millorar la ciutat.

Li haig de dir que em sento molt estimat, que molta gent em demana que em torni a presentar, que he fet un procés de reflexió i ja he pres la decisió. Li asseguro que els igualadins i les igualadines seran els primers en saber-ho.

El compromís que vam agafar amb la ciutadania és que li explicaríem tot el que passava i quan es volien maquillar les dades de la mortalitat nosaltres vam dir que això era enganyar la gent i ens hi vam oposar. Nosaltres donàvem les dades reals i la Generalitat donava les dades oficials, que no casaven. A Igualada i la Conca d’Òdena, crec que la gent valora la feina que vam fer tots els alcaldes. En quant a la Generalitat, en una circumstància de pandèmia mundial, de no saber el que ens venia, jo crec que van fer el que van poder també i per tant jo aquí no m’hi poso.

Jo li dic clarament, jo milito per Igualada i per tant la meva única prioritat és Igualada. Haig de dir que he viscut amb tristesa, amb un punt de pena, com ha anat tot en l’espai en el que jo em vaig presentar per primera vegada, com a membre de CiU. Jo crec que el futur passa perquè aquests espais es recusin en el futur i que siguin capaços d’entendre’s. Jo sempre crec en la suma, sempre m’he presentat amb gent independent, amb gent que pogués donar centralitat, pragmatisme, i sobretot per intentar ser útils als ciutadans, que és el que ens demanen. Jo soc molt feliç fent d’alcalde d’Igualada, crec que mai ho havia estat tant. Sé que molts alcaldes i alcaldesses miren a Igualada i per mi és un orgull.