Guerra i pau a Ucraïna

L’any del retorn de la guerra a Europa s’acaba amb una visita carregada de simbolisme del líder ucraïnès, Volodímir Zelenski, a Washington per reclamar més ajuda financera i militar contra l’invasor rus. Sense el suport massiu dels EUA, l’exèrcit ucraïnès no hauria pogut resistir de cap manera els embats de la maquinària de guerra que el Kremlin ha posat en marxa.

Coincidint amb el 300è dia del conflicte, el president ucraïnès va abandonar el seu país per primer cop des de l’inici de la invasió, el 24 de febrer. El president Biden el rebia a la Casa Blanca i el Congrés dels EUA escoltava el seu missatge de perseverar fins a la victòria final. Els diners que venia a demanar, els va dir, no suposen un gest de “caritat”, sinó “una inversió en la democràcia i la seguretat globals”, que els ucraïnesos gestionaran “de la manera més responsable”.

Fins ara l’ajuda nord-americana és, de lluny, la més determinant en quantitat i qualitat. L’administració Biden ja ha gastat més de 48.000 milions de dòlars en suport humanitari, financer i militar. Durant la visita de Zelenski va anunciar 2.000 milions més en defensa (inclosos els míssils Patriot per interceptar els projectils russos que ataquen la infraestructura energètica ucraïnesa) i, divendres, la Cambra de Representants avalava un paquet addicional d’ajuda per valor de 45.000 milions, inclòs en el pressupost federal per al 2023 que els demòcrates s’han afanyat a aprovar abans que els republicans prenguin el control de la cambra el 3 de gener com a conseqüència del resultat de les eleccions del novembre. Assegurar aquesta ajuda abans del canvi de majoria a la cambra baixa dels EUA també era un dels objectius del viatge de Zelenski.

Però, més enllà de les promeses de solidaritat i el compromís arrencat a Washington de continuar finançant l’esforç bèl·lic ucraïnès “el temps que calgui”, s’obren interrogants sobre la viabilitat d’aquesta guerra i la planificació d’un possible escenari de negociació amb Moscou de cara a l’any vinent. Zelenski defensa un pla de 10 punts que es basa en la retirada total dels invasors i la recuperació de la integritat territorial d’Ucraïna. Reclama una “pau justa” que xoca amb la pretensió de Moscou que Kíiv accepti la “nova realitat” de les regions annexionades a Rússia. En un article recent al Foreign Affairs, el professor de la London School of Economics Vladislav Zubok alertava contra els efectes desestabilitzadors d’una guerra prolongada i destructiva i instava a fer “una reflexió sobre la necessitat d’una estratègia més integral, que pugui oferir a Ucraïna la seva seguretat i a Rússia, el seu futur”. Les condicions per a un diàleg es veuen encara llunyanes, però el desenllaç d’una negociació sembla inevitable. El com i el quan queden per determinar.