“La C-59 és un punt de conflicte diari i constant”

Pel que fa a l’àmbit termal i el caràcter natural del nostre entorn, sí. Tot i que creiem que el focus es posa massa en l’àmbit turístic i es deixen de banda altres potencials que té el municipi en l’àmbit industrial, ramader o d’altres sectors. Però és obvi que amb el termalisme tenim un recurs turístic que és important explotar.

Estem a prop de Barcelona, d’un centre logístic com és el CIM Vallès, tenim molta ramaderia i agricultura, i som un pol del comerç i vida social per als pobles més petits de la zona. Considerem rellevant cuidar també aquesta part d’eix comercial, social i cultural com una alternativa no només per als calderins i calderines, sinó per als pobles de tota la zona.

Caldes té moviment feminista des de fa molts anys. El més important d’un pla d’aquestes característiques és aconseguir que sigui participatiu i transversal. Cal implicar-hi la ciutadania i fer que arribi a tots els àmbits on sigui necessari, i no deixar-nos cap punt de vista.

El problema principal que veiem amb el Pi i Margall és que s’ha plantejat la reforma de la via principal de Caldes, l’artèria històrica del nostre municipi, sense tenir en compte tots els carres del voltant i tota la mobilitat del municipi. En els últims mandats hem vist que la mobilitat de Caldes pateix de no tenir previsió ni estratègia. Cal revisar el nostre pla de mobilitat i fer-ne un de nou. Si només volem una mobilitat que sigui més agradable i més sostenible per a les persones, perfecte, però també hem de tenir en compte quin tipus de carrers tenim i en tot l’ecosistema que hi ha pel que fa a la mobilitat.

Ho hem dit al consistori moltes vegades. Els processos de participació són interessants i rellevants, però s’han de fer ben fets. És a dir, que hem d’analitzar molt bé la gent que hi participa, no només de forma quantitativa sinó de forma qualitativa. En el cas de Pi i Margall, per exemple, fer només dues sessions participatives presencials amb les mateixes franges horàries, ho trobem insuficient. Si bé és cert que en el procés hi ha participat la ciutadania, la Unió de Comerciants i Industrials de Caldes (UCIC), entitats, veïns i veïnes, considerem que seria millorable. No pot ser que perquè vingui una persona d’una entitat es consideri que hi participa tota l’entitat, i això ha passat en altres processos participatius.

És un punt de conflicte diari i constant. La C-59 és una via per la qual cada dia passen més cotxes, cada cop hi ha més gent que ve a viure a la nostra zona. Aleshores ens trobem amb una C-59 totalment saturada, amb només un carril d’anada i un de tornada, i amb problemàtiques greus de falta de senyalització de vies ràpides i punts negres, falta d’il·luminació i de seguretat, la qual cosa provoca un alt índex d’accidents. Si bé, després de molts anys, ara s’han millorat alguns accessos com ara el pas a nivell de la Borda i del cementiri, també trobem altres problemàtiques de trànsit clares com és la rotonda que trobem a Palau-solità, on en teoria es va fer una “millora”, però en realitat no és així, perquè si hi passes entre les 7.30 i les 9 del matí veus que un trajecte de deu minuts es fa en trenta o quaranta.

Ho hem dit i ho ratificaríem. La CEL és una gran eina. Vam declarar l’emergència climàtica a Caldes de forma unànime i hem de reconèixer que s’ha fet una molt bona gestió de la Comunitat Energètica Local. Ara s’han demanat diners al fons europeu i podrem ampliar el nombre de plaques fotovoltaiques que hi haurà en espais municipals. L’única cosa a millorar seria que les normatives europees ens demanen que hi hagi una democratització, una governança més comunitària d’aquestes energies i, per tant, que hi hagi una major participació de la ciutadania. Però si ens han reconegut com una de les comunitats energètiques locals amb major producció, és que realment estem fent les coses bé.

Coincideix que s’han rebut fons per la CEL i per la reforma de l’escola del Carme, que de fet és la major subvenció que ha tingut Caldes. Aquesta era una reivindicació que havíem fet a principis d’aquest mandat: si teníem una regidoria d’Europa, no era només per parlar d’agermanaments –encara que també són importants–, calia aprofitar les ajudes per als projectes calderins vinculats amb Europa.

La matèria de serveis socials sempre té coses per innovar i camp per recórrer. Serveis Socials de Caldes treballa molt bé perquè tenim un molt bon equip de professionals, però òbviament sempre es pot millorar l’atenció a la ciutadania. I no cal anar gaire lluny. Podem veure pobles veïns on es fan bones pràctiques en l’àmbit social.

És força millorable. Hi ha centres amb problemes greus d’infraestructures, com és el cas de l’institut escola calderí Pic del Vent, que fa catorze anys que està amb barracons. Hi ha alumnes que han passat tota la seva educació i l’institut no s’ha acabat. Una de les nostres reivindicacions, i especialment després de la covid, és millorar la ventilació als centres educatius, l’aïllament, l’adaptació dels patis de les escoles a la realitat climàtica: no podem tenir patis sense ombres. O el tema dels recursos digitals. Hi havia els diners i els equipaments per donar ordinadors a l’alumnat, però molt pocs cursos els han rebut. S’intenta digitalitzar tota l’educació obligatòria, però encara hi ha molt alumnat que viu una situació precària en l’àmbit de la digitalització.

El CAP de Caldes s’ha ampliat però ens trobem amb despatxos buits. Amb baixes de personal o períodes de vacances que no es cobreixen. Això provoca que tinguem un CAP saturat, amb un personal molt cansat i una situació greu de cara a la ciutadania. A més, continuem sense emergències nocturnes d’ençà que el govern de la Generalitat va decidir tallar-ho ja fa anys, i no tenen cap intenció de tornar-les. La seva resposta és que truquem al 061 o anem a l’hospital, la qual cosa es tradueix en el fet que s’acaben saturant també els hospitals de la comarca. Tampoc hi ha transport nocturn per anar a l’hospital, ni farmàcies de guàrdia.

Són els interlocutors amb Sanitat i Educació; per tant, entenem que haurien de ser els primers que garanteixin les reivindicacions ciutadanes que es facin en aquests àmbits. L’Ajuntament hauria de ser qui fes força per obrir aquestes urgències nocturnes, per exemple, i no dedicar-se a escudar els seus propis partits i consellers que són a la Generalitat.

Falta oci intergeneracional i en tots els àmbits. El nostre municipi està molt viu però les entitats tenen dificultats per organitzar determinades activitats, i moltes han notat els efectes de la covid. Això ha fet que estiguin menys actives que en altres moments. A banda, s’han tancat ofertes d’oci privat. Amb tot, l’Ajuntament s’hauria de plantejar promoure un oci alternatiu al municipi.

És important que ens adaptem a tot. De vegades has de ser una mica creatiu, i especialment en política municipal. Has de ser versàtil i entendre la situació de les altres persones o d’altres grups. Des del PSC sempre hem tingut la política de diàleg i unanimitat amb la idea que les polítiques que facis perdurin i que, quan arribi el següent, no se les carregui. És important mantenir aquesta actitud de consens.

És un yin i yang. Ens considerem un grup propositiu i treballem per generar un debat serè i realista basat en fonaments i propostes, però ells tenen una majoria absoluta. En aquest sentit és important que el govern tingui en compte els grups de l’oposició i que no ens trobem els projectes ja fets.