Política
Marlaska ordena la retirada de la placa i el monòlit dedicats a l'etarra Pana a Hernani
El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska ha ordenat la retirada de la placa i del monòlit que rendeixen homenatge des de l'any 1982 a l'etarra José Aristimuño, Pana, a Hernani , i adverteix a l'alcaldessa del municipi, Marian Beitialarrangoitia (ANB) que "si no obeeix aquest ordre es podria entendre com un indici racional de criminalitat".
El magistrat assenyala que "és indiscutible que posar el nom d'un membre d'ETA a un parc suposa necessàriament un acte de reconeixement personal i com a tal de validar l'ús de la violència per a la consecució de fins suposadament polítics".
L'alcaldessa d'Hernani, Marian Beitialarrangoitia (ANB), ha al·legat davant del jutge Grande-Marlaska que tenia 14 anys quan el 1982 l'Ajuntament va aprovar la col·locació dels símbols situats a la localitat que honren la memòria de membres de l'organització terrorista ETA i que cap grup municipal n'ha sol·licitat des d'aleshores la retirada.
Beitialarrangoitia ha comparegut durant una hora i mitja davant del titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3 per la querella per enaltiment del terrorisme i humiliació a les víctimes presentada per l'associació Dignidad y Justicia (DyJ) per l'existència a la localitat d'un parc dedicat a Pana', i una plaça que porta el nom de 'Gudarien Emparantza (Soldat Basc).
L'alcaldessa va defensar que el nom de la plaça dels Gudaris al·ludeix als 200 veïns del municipi que van morir durant la Guerra Civil i s'ha negat a contestar a la resta de les preguntes fetes per les acusacions populars i particulars.
Els querellants, als quals s'han adherit el Fòrum d'Ermua i les famílies de quatre víctimes assassinades per Pana, han sol·licitat al jutge que ordeni de manera cautelar el canvi de nom dels dos emplaçaments, la retirada del monòlit que existeix al parc i l'anul·lació de la distinció com a fill predilecte de la població que li va fer l'Ajuntament ara fa 26 anys. Aristimuño va morir en un enfrontament amb la policia a final de març del 1981.
El magistrat assenyala que "és indiscutible que posar el nom d'un membre d'ETA a un parc suposa necessàriament un acte de reconeixement personal i com a tal de validar l'ús de la violència per a la consecució de fins suposadament polítics".
L'alcaldessa d'Hernani, Marian Beitialarrangoitia (ANB), ha al·legat davant del jutge Grande-Marlaska que tenia 14 anys quan el 1982 l'Ajuntament va aprovar la col·locació dels símbols situats a la localitat que honren la memòria de membres de l'organització terrorista ETA i que cap grup municipal n'ha sol·licitat des d'aleshores la retirada.
Beitialarrangoitia ha comparegut durant una hora i mitja davant del titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3 per la querella per enaltiment del terrorisme i humiliació a les víctimes presentada per l'associació Dignidad y Justicia (DyJ) per l'existència a la localitat d'un parc dedicat a Pana', i una plaça que porta el nom de 'Gudarien Emparantza (Soldat Basc).
L'alcaldessa va defensar que el nom de la plaça dels Gudaris al·ludeix als 200 veïns del municipi que van morir durant la Guerra Civil i s'ha negat a contestar a la resta de les preguntes fetes per les acusacions populars i particulars.
Els querellants, als quals s'han adherit el Fòrum d'Ermua i les famílies de quatre víctimes assassinades per Pana, han sol·licitat al jutge que ordeni de manera cautelar el canvi de nom dels dos emplaçaments, la retirada del monòlit que existeix al parc i l'anul·lació de la distinció com a fill predilecte de la població que li va fer l'Ajuntament ara fa 26 anys. Aristimuño va morir en un enfrontament amb la policia a final de març del 1981.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
