Política

CARME RALLO I CASANOVAS

CAP DE L’OPOSICIÓ A SANT ESTEVE SESROVIRES (ERC)

“Cal un pla de necessitats, prioritzar, programar i actuar sense improvisar”

Rallo considera que ha estat la legislatura del no del PSC a tots els oferiments d’ERC

Assegura que costarà revertir la situació tant pel que fa a equipaments com a feina a peu de carrer, ajuts per a la transició ecològica, problemes socials i habitatge

El 2015 ens vam trobar una situació econòmica molt complicada, bastant fosca
Ens falta informació, en demanes i no te’n donen. La sensació és que no acaben de dir-ho tot com és

Carme Rallo (Barcelona, 1963), amb una vida dedicada a la psicologia, repeteix com a cap de llista d’ERC a l’alcaldia de Sant Esteve Sesrovires després de quatre anys a l’oposició i amb el record dels seus dos anys en el càrrec el 2015.

Com han vist aquests quatre anys de legislatura des d’ERC?
Complicats. Vam guanyar les eleccions i un pacte entre els partits que havien perdut ens va deixar a l’oposició. Ha estat complicat perquè pots fer poc, i més quan el grup de govern pretén invisibilitzar-te. Tot i els nostres oferiments durant la pandèmia, ha estat la legislatura del no i d’intentar, no sé si ridiculitzar-nos, però sí apartar-nos, que no se’ns veiés. Moltes vegades demanem informació i no se’ns en dona; hem d’anar a la GAIP [Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública] perquè ens en donin. Fins i tot a vegades ens porten coses per aprovar-les a la comissió informativa i després ens ho expliquen a la junta de portaveus, si ens ho expliquen.
De fet, una de les seves queixes és la falta de transparència.
Quan vam entrar al consistori, el 2015, ens vam trobar una situació molt complicada i bastant fosca, amb molts milions de deutes, amb molts contractes caducats... I, per això, en aquesta legislatura vas demanant informació, preguntes i no te’n donen. Són poc clars, i no som només nosaltres que ens queixem; els altres partits de l’oposició, també. De vegades tens la sensació que, quan no saben què dir-te, s’ho inventen, o que amaguen coses, que no acaben de dir-ho tot com és.
La tibantor que existeix des de l’inici repercuteix en el municipi?
Repercuteix en les relacions que hi pugui haver entre l’equip de govern i l’oposició; en el municipi, no. Generalment, el nostre vot en contra ha anat molt lligat a la falta d’informació o de documentació. I els ho hem dit; el nostre vot ve condicionat perquè no tenim informació o perquè ens donen un contracte o un conveni que nosaltres analitzem amb els nostres assessors i ens diuen “aneu amb compte”. Els ho diem, però no en fan cas. Com els comptes de la societat municipal. No signaré uns comptes quan auditors que ells contracten diuen que no se’ls ha donat tota la informació.
I com està ara la situació?
No la coneixem del tot. El 2015 ens vam trobar amb un deute molt gran, perquè el 2012 l’Ajuntament havia hagut de demanar 12 milions d’euros a l’Estat per pagar factures impagades. A més, es va fer la residència, que va costar 14 milions d’euros, i hi ha una hipoteca que pagarem fins al 2049, i també molts contenciosos que estan costant diners, i molts de pendents; ja veurem què passa. Quan nosaltres vam sortir, hi havia un romanent negatiu, gairebé de set milions. Al cap de cinc anys ens diuen que hi ha un romanent positiu de vuit milions i ho posem en dubte. El ministeri ens continua dient que tenim un deute de 12 milions, i tenim una hipoteca de la residència de cinc milions i escaig; per tant, 17 com a mínim. Però si hi ha aquest romanent, el que has de fer és invertir-lo; si el tens és que ho estàs fent molt malament, i més en un poble amb mancances.
Amb tot, com veuen el poble?
Sant Esteve és un poble que havia arribat a ser el Pedralbes de Martorell. Feia goig... Jo vaig néixer a Barcelona, però ara soc d’aquí. Quan vaig conèixer Sant Esteve, vam voler viure aquí perquè era com un paradís: a prop de Barcelona, amb molta zona verda i molta tranquil·litat... És un poble que, en els 23 o 24 anys que fa que visc aquí, s’ha anat deteriorant. Molt. Està molt deixat i abandonat. Jo penso que té moltes mancances i que costarà molts anys revertir la situació. Hi veig moltes mancances pel que fa a equipaments, carrers, ajuts per a la transició ecològica i per a problemes socials... N’hi ha, però crec que en el moment actual, i de cara a la crisi que vivim, n’hi hauria d’haver molts més. Estem quedant curts.
I què s’hi pot fer?
S’ha de fer un pla de necessitats, tant al carrer, com social, com en habitatge, que és un altre tema que tenim fluix, i programar. I no amb un horitzó de quatre anys, sinó a llarg termini. No anar tapant forats de manera improvisada i alegrement a la recerca de vots, que sembla que és el que estan fent.
Amb la pandèmia, n’hi va haver moltes, de necessitats. S’hi va donar resposta?
Tenim un banc d’aliments que porta la parròquia, i l’Ajuntament hi col·labora... S’estan donant respostes, però en falten; quedem curts. Nosaltres tenim una residència al poble i em sembla perfecte, però penso que ha de ser l’últim recurs i que el que hem de posar són mitjans perquè la gent pugui estar a casa seva tant temps com sigui possible. No sé si tenint gent o voluntaris. Crec que el futur són els voluntaris, que és el que està funcionant als països europeus.
La residència li sembla una llosa?
És que va ser una altra història impressionant. Tenia una concessió amb una empresa que no pagava el cànon pactat. Hi havia una baralla entre l’alcalde i l’equip de govern, i els que portaven la concessió devien fins a 1.300.000 euros a l’Ajuntament. Vaig fer una primera reunió, perquè el tema econòmic era una cosa, però en clau d’usuari calia poder compartir informació, perquè hi ha un consell d’administració que depèn de l’Ajuntament, que és el responsable que això funcioni. Això no va ser així, i d’acord amb la Generalitat es va decidir intervenir i l’Ajuntament se n’ha hagut de fer càrrec. Ja hi havia molts contenciosos i està constant molts diners a tots els veïns. No sé si ens tocava, a un poble de 7.000 habitants, fer una residència de 14 milions d’euros que pagarem fins al 2049, més tot el que va sortint. Però és que, de situacions com aquesta, n’hi ha moltes, al poble. Estem pagant tots els veïns per coses mal fetes.
Es refereix al Fòrum?
El Fòrum són quatre milions i mig d’euros enterrats allà. I ells diuen que ho volen acabar. Jo ho poso en dubte, per molt que diguin que la Diputació ho paga. I ja no és acabar l’edifici, sinó veure qui el manté. El problema és voler fer, en un poble de 7.000 habitants, edificis de superdisseny. Anar fent les coses improvisadament... Primer mirem si podrem pagar-ho.
I amb l’habitatge, què passa?
A Sant Esteve no hi ha pisos de lloguer. Hi ha moltes cases, però el preu de l’habitatge és car i els joves ens marxen. Tenim un altre problema: la gent gran de les urbanitzacions que vol baixar a viure al poble i es troba que no hi ha pisos. I, a escala social, tots sabem que cada vegada hi ha més gent que té dificultats per accedir a l’habitatge, o problemes de violència de gènere... Són necessitats urgents.
Més enllà de l’habitatge, quines necessitats tenen els joves?
Com a tots els municipis, tenim dificultats amb els joves. És un poble on hi ha molt d’esportista. Potser sí que, si continuem així, faran falta més equipaments, però ara no és la principal mancança. Ara s’ha de posar en marxa Sant Esteve: els carrers, els equipaments que ja tenim que estan fora de normativa i amb moltes mancances, les places... Cal una renovació urgent.
I ara veu presses per fer-ho tot?
Sí, estan fent de tot, però fan el que hi ha a sobre sense tenir en compte el que hi ha a sota. És a dir, asfalten sense tenir en compte que les canonades de sota estan fetes un nyap. Crec que es fan les coses de manera improvisada, sense previsió, i acaben petant. Renten la cara.
Hi ha feina, i la veiem a dalt de tot encapçalant la llista d’ERC per tornar a guanyar. Com pensa que anirà?
La nostra intenció és guanyar i governar i posar en marxa el municipi.
I això com es fa?
És la màxima prioritat. Cal fer un pla de totes les necessitats, prioritzant, establint un calendari, i arremangar-se i posar-se a treballar.
Com respira, la gent?
Ens estan animant molt. Hi ha gent molt enfadada amb aquest poble; té ganes de canvi. A més a més, nosaltres vam estar governant dos anys i vam demostrar com ho fèiem, com treballàvem. I després vam guanyar les eleccions. La gent ens va votar, contenta de com ho havíem fet. Ens van quedar moltes coses a mig fer i tenim moltes ganes de fer-les. És el poble on vivim i on viuen els nostres fills. Jo sempre ho dic: no soc política, soc psicòloga, i durant uns anys em dedico a fer política al meu poble perquè és el poble on visc jo, on viuen els meus fills i on viuran els meus nets, i treballo per millorar aquest poble, res més.
Parlant de votacions, creu que l’1 d’octubre va ser una de les coses que van passar factura al PSC?
No ho sé, crec que no. De fet, el Partit Socialista estava al govern amb nosaltres i, quan van empresonar els nostres companys, l’alcalde socialista i els comuns van penjar una pancarta al balcó de l’ajuntament i la idea va sorgir d’ells. I durant el temps que vam estar al govern es va fer el referèndum i no hi va haver cap conflicte en cap moment. Com que el dia 1 d’octubre ens van apallissar a l’escola La Roureda, el dia 3 d’octubre es va fer un acte. Hi va acudir gent de tota la comarca i ells hi eren. No crec que els passés factura.
Se’n va parlar molt, de Sant Esteve. Són un municipi conegut?
I fins i tot ens van rebatejar... Tenim gent important: la Rosalia, la Jana del Barça, la cosina de la Rosalia (que és una cantant molt bona), escriptors, el director del Cor Jove de l’Orfeó Català, esportistes... Hi ha molta gent en aquest poble amb moltes ganes de fer coses i que les fa molt bé.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.