Evo busca el seu destí

La Paz, capital de Bolívia, és un bastió de l’oficialisme. La fidelitat dels seus votants serà clau per al president Evo Morales, que avui podria assolir el 60% dels vots en un referèndum revocatori del seu mandat i el de vuit prefectes (governadors), la majoria dels quals són de l’oposició. Això és el que es respira als carrers d’aquesta ciutat situada enmig dels Andes, a 3.600 metres d’altura, on no hi ha propaganda contra el govern i el discurs a favor del president és monòton.

El carrer Landaeta fa un pendent impossible de remuntar, que comença a la Plaza de los Estudiantes, sobre l’avinguda principal. Allà s’hi apleguen tallers mecànics, locals de venda de materials per a construcció i ferreries. És possible veure encara alguna d’aquelles fotos del president que ho van envair tot el gener del 2006, quan va assumir el poder. “Santa Cruz ja no sap què inventar per treure Evo”, diu Carmen, vestida d’aimara a la porta d’un local ple de calç i bosses de sorra. Santa Cruz és el barri més ric del país i el seu governador, Rubén Costas, és el líder dels reclams autonomistes de les regions opositores de la zona oriental.

A pocs metres, dalt del pendent, Julio arregla tubs d’escapament. El carrer està al costat del turó i els cotxes japonesos que els bolivians importen usats han de falcar-se amb fusta. “Els de Santa Cruz no volen els de La Paz perquè ells només volen recuperar els seus privilegis”, diu l’amo del taller. El seu discurs és el mateix que el del govern, imatge antagònica del que impera en l’oposició, on Morales és l’encarnació d’una dictadura que vol imposar a Bolívia un model “a la cubana”.

Aquest clima de confrontació és el que preocupa els observadors internacionals. Com Eduardo Stein, cap de la missió de l’Organització d’Estats Americans (OEA), que va veure lideratges que volen que la consulta revocatòria “es converteixi en un obstacle a la governabilitat”, en referència als governadors. Mentre la veda electoral ha buidat de publicitat la ràdio i la televisió i no s’han fet actes de campanya, el govern ha jugat la carta internacional advertint al món de l’existència de “grups antidemocràtics” que, segons ell, fan “l’impossible” per aturar la consulta. “El govern no respondrà a la permanent provocació d’aquests grups violents”, va dir ahir el ministre de Defensa, David Choquehuanca. Després d’anunciar que Bolívia estava a prop “d’un veritable cop d’Estat”, l’executiu va matisar l’alarma.

Preguntat pels periodistes, Choquehuanca es va mostrar sorprès: “Qui ha dit això? El president?”. No havia sigut Morales, sinó el ministre de la Presidència, Juan Ramón Quintana. En qualsevol cas, els destinataris de la denúncia oficial van ser els mateixos grups: grups opositors que van encapçalar durant la setmana enfrontaments i incidents, vagues de fam i aturades d’activitats en les principals capitals de l’interior. Pel governador de Santa Cruz, en canvi, les denúncies de cop d’Estat són fruit de la “desesperació” del govern. En vaga de fam des de dimarts, Costas va insistir que l’elecció d’avui serà fraudulenta. No obstant, tot i que va considerar la consulta “injusta, il·legal i tramposa”, va convocar els bolivians a acudir massivament a les urnes per enderrocar Morales.

Ball de xifres
La llei del referèndum va ser aprovada el 8 de maig amb els vots opositors de l’agrupació Podemos, que en un intent per perjudicar Morales no va tocar una coma del projecte original, enviat al Congrés cinc mesos abans per l’executiu. La norma va establir que el president i els governadors perdran els seus càrrecs si el no a la seva continuïtat supera el percentatge de vots obtingut en les eleccions del 2005. Per a Morales, aquesta xifra és del 53,7%, però hi ha governadors com José Luis Paredes, de La Paz, que podrien perdre els càrrecs amb un rebuig del 38%. Finalment, davant la pressió dels governadors, la Comissió Nacional Electoral va acordar elevar al 50% més un vot el percentatge necessari per revocar un governador.