Berlusconi, gladiador

Afònic i ullerós, aclamat incansablement pels seus seguidors amb crits de "Silvio, Silvio", Berlusconi va tancar ahir la campanya electoral a Roma amb un atac frontal al seu màxim adversari, l'excomunista Walter Veltroni, i amb una crida contra la dispersió del vot del centredreta, que aquesta vegada acudeix dividida a les urnes, ja que els catòlics de la UDC, hereus de la vella Democràcia Cristiana, han optat per buscar fortuna pel seu compte.

Des de la tribuna d'oradors instal·lada davant del bell arc de Constantí, al costat del Colosseu, el Cavaliere es va vestir de gladiador i va baixar a l'arena a buscar el cos a cos amb Veltroni, exalcalde Roma i líder del Partit Demòcrata (PD), la formació creada l'octubre passat amb vocació de convertir-se en el gran referent del centreesquerra i que ha prescindit, en aquestes eleccions legislatives, dels antics aliats comunistes.

"Mentider professional"
"Són els mateixos de sempre; la mateixa nomenklatura comunista", va cridar Berlusconi, obsessionat per destruir la imatge de canvi i renovació que intenta projectar el PD i retornar la confrontació al vell esquema: Berlusconi = llibertat, i centreesquerra = marxistes amb pell de xai. "Veltroni s'avergonyeix del seu currículum. No es recorda que va ser director de L'Unità (el diari del desaparegut Partit Comunista Italià), ni secretari general del DS (excomunistes). Ara es diu liberal; no crec que hi hagi italians tan crèduls per empassar-s'ho", va afegir el Cavaliere, que va acusar el seu rival de ser un "mentider professional".
Berlusconi va recórrer a la ironia per desacreditar la decisió del PD d'acudir en solitari a les urnes. "Quan van dir que es divorciaven dels marxistes i comunistes, creieu-me, em van venir llàgrimes als ulls. Era com un somni. Bé, val més tard que mai, em vaig dir". Però, pel magnat milanès, la promesa de celibat del PD es va trencar quan va decidir incloure a les seves llistes els radicals de l'excomissària europea Emma Bonino, ferms partidaris del laïcisme i dels drets civils. "Veltroni barreja els radicals amb els teodem [el sector catòlic practicant del PD], els menjacapellans amb els beats", va ironitzar. La fletxa més enverinada, però, se la va reservar per a un altre aliat de Veltroni, "el pitjor de tots", el jutge anticorrupció Antonio Di Pietro, un dels artífexs de la caiguda de la Primera República (1992) i autèntica bèstia negra del Cavaliere i que va titllar de "campió de les manilles", en al·lusió a tots els polítics i empresaris que va enviar a la presó els anys 90.

En un to més moderat, Berlusconi va tenir retrets també per a Pier Ferdinando Casini, líder de la centrista i democristiana UDC, i antic aliat seu. Sense citar-lo, va criticar la seva decisió d'anar per lliure i la va atribuir a "raons d'egoisme personal, que no han tingut en compte l'interès del país".

Un tracte molt diferent al que va dispensar al "caro Gianfranco" Fini, líder de la postfeixista Aliança Nacional, que va arrencar el deliri del públic quan va exigir l'expulsió de tots els immigrants clandestins i va carregar contra "els impostos excessius que estrangulen els petis empresaris, els comerciants i els artesans".