Brasil
El bolsonarisme fa llufa
Només la policia, la premsa i algun despistat es presenten a les convocatòries dels seguidors radicals de l’expresident
El 93 % dels brasilers condemna els actes antidemocràtics, segons un sondeig
Les noves manifestacions convocades per ahir dimecres pels seguidors de l’expresident brasiler Jair Bolsonaro finalment no s’han celebrat per manca d’assistència.
El bolsonarisme més radical havia cridat a concentrar-se a les sis de la tarda hora local (les deu del vespre a Catalunya) tant a Brasília com a ciutats com São Paulo, Rio de Janeiro i Belo Horizonte per celebrar una “megamanifestació” per la “recuperació del poder”. Els incondicionals de Bolsonaro no reconeixen la victòria de Luiz Inácio Lula da Silva a les eleccions presidencials de l’octubre –que va guanyar per un reduït marge– i defensen un cop d’Estat per enderrocar-lo.
Però a l’hora de la convocatòria només han acudit dos manifestants a l’Esplanada dels Ministeris de Brasília, que s’han assegut a terra davant els nombrosos vehicles blindats desplegats per la policia. A altres capitals brasileres s’ha repetit el mateix escenari: cap manifestant, un gran desplegament policial i una nodrida presència de periodistes. L’avinguda Paulista de São Paulo o la platja de Copacabana de Rio també han quedat desertes.
Per prevenir que les protestes poguessin derivar en nous episodis de violència com els de diumenge passat, quan els bolsonaristes van assaltar les seus dels tres poders a Brasília –la Presidència, el Congrés i el Tribunal Suprem–, el govern federal havia anunciat que reforçaria la seguretat tant a la capital com a la resta del país.
Avís del Suprem
La Justícia brasilera va advertir també que emprendria accions legals contra aquells qui continuïn intentant promoure un cop d’Estat.
El magistrat del Tribunal Suprem Alexandre de Moraes, que instrueix una causa que investiga actes antidemocràtics, havia ordenat a les autoritats de tot el país que impedissin el bloqueig de qualsevol via, carretera o accés a entitats públiques i arrestessin qualsevol persona que intenti alguna d’aquestes accions.
També havia ordenat que Telegram bloquegés els canals i perfils que impulsen aquesta mena d’actes. La xarxa social ha complert aquesta instrucció, ja que no es pot accedir a diversos grups utilitzats habitualment pels autoanomenats “patriotes”. En altres grups que no havien estat bloquejats, alguns usuaris han advertit que la convocatòria de manifestacions era una “trampa” per detenir-los.
Fins ara han estat arrestades 1.500 persones per l’atac del passat diumenge contra les seus dels tres poders, de les quals unes 600 han estat alliberades per raons “humanitàries”, tot i que continuen investigades.
Els manifestants demanaven la intervenció militar per derrocar Lula una setmana després d’assumir el poder el passat 1 de gener, després de vèncer en la segona volta electoral del 30 d’octubre l’expresident Jair Bolsonaro. Els seguidors de Bolsonaro, que han acampat durant més de dos mesos, denuncien frau electoral, sense proves, i no reconeixen la derrota del líder de la ultradreta.
Condemna gairebé unànime
El 93 % dels brasilers condemna els actes antidemocràtics dels bolsonaristes i aprova les mesures adoptades pel president del país, Luiz Inácio Lula da Silva, segons un sondeig divulgat aquest dimecres per l’Institut Datafolha.
D’acord amb l’enquesta, només un 3 % dels entrevistats es mostra favorable als atacs coordinats de diumenge passat a les seus del Congrés, el Tribunal Suprem i el palau presidencial de Planalto, edifici administratiu de l’executiu.
Un 2 % es declara indiferent i l’1 % dels entrevistats s’absté de respondre.
El 82 % dels entrevistats dona suport a la intervenció decretada per Lula per retirar les funcions de seguretat pública al governador del Districte Federal de Brasília, Ibaneis Rocha, aliat de Bolsonaro. Rocha ha estat apartat posteriorment del càrrec durant noranta dies per ordre del Tribunal Suprem.
Malgrat el rebuig gairebé unànime als actes i el suport majoritari a les accions preses per Lula, un 39 % creu que el president va fer el que estava al seu abast i un 37 % considera que la seva reacció va ser menys del que va poder haver fet.
L’enquesta, amb un marge d’error de tres punts percentuals per dalt o per avall, es basa en entrevistes telefòniques a 1.214 persones majors de 16 anys entre dimarts i dimecres.
