“Vull que el jovent es quedi, que revitalitzi les escoles, les festes i els comerços”

Les negociacions van ser molt ràpides amb un dels partits que formen coalició, Municipalistes per Cabrils, molt d’esquerres. El regidor havia estat en el govern anterior i va anar molt bé perquè entràvem cinc regidors d’ERC novells. Jo havia estat quatre anys en l’oposició i dominava alguna cosa, però tenir gent amb experiència era com un crossa. Va ser molt fàcil arribar a un acord sobre programes. Amb Units per Cabrils, una escissió de l’antiga Convergència o del PDeCAT o de Junts, ja em faig un embolic, també va anar molt bé. Una de les regidores que està amb nosaltres en el govern és l’exalcaldessa durant vuit anys, la Lina Morales. Ells ens van donar el govern perquè només amb el MUC érem sis. L’espai convergent s’ho va prendre molt malament en aquest municipi, perdre les eleccions i que no volguéssim pactar amb ells, perquè llavors era inviable fer-ho. Les dues regidores d’Units per Cabrils van assegurar el govern. Va ser fàcil. Vam tenir converses amb el PSC però en aquell moment el 155 era molt a prop i en la nostra assemblea hi havia gent absolutament contrària a pactar amb ells. Després les coses s’han suavitzat. Amb Ciutadans no vam voler parlar, que igual va ser una errada perquè amb la representant que llavors hi havia vam treballar molt bé perquè era constructiva i durant la pandèmia va donar molt de suport. I amb Junts per Catalunya ja vam veure que no funcionaria.

Sí, heavy, heavy, i va in crescendo a mesura que s’acosten les eleccions. Jo estic contenta amb l’equip de govern i el que més por em feia, i l’hi vaig verbalitzar, era posar-me una exalcaldessa que acabava de sortir en l’equip. Ella tenia molt clara la seva posició i la veritat és que ha estat un govern plàcid. Hem treballat bé, hem fet molta feina i hem gestionat una pandèmia, que no ha estat gens fàcil.

Ho va condicionar tot. Una de les coses que portàvem en el programa era revitalitzar les festes de Cabrils, que eren com antigues, sempre es feia el mateix. “No em tornis a dir «sempre ho hem fet així»”, li vaig dir a l’interventor quan em va dir la frase la primera vegada. La regidora de Festes va fer un treball impressionant i vam fer un carnestoltes com mai no s’havia vist, amb rua, amb gent de fora que desfilava, amb festa de confeti al carrer Nou espectacular. Això era el 28 de febrer i el 13 de març ens tancaven. La pandèmia ens ha robat dos anys d’obra de govern i, sobretot durant un any i mig, va ser l’única gestió a fer. Vam procurar no retallar en cultura, en festes, tot fet des del sentit comú. Pensàvem que era important per a la gent del municipi donar-li aquest aireig mental amb el que passaven en el dia a dia i ajudar el món de la cultura, que les va passar magres. Es va fer un esforç de gestionar la pandèmia en l’àmbit de seguretat, subvencionant els col·lectius més perjudicats. Vam col·laborar amb les escoles per les entrades i sortides, gestionar els tancaments de grups escolars. Remodelar entrades i sortides de la Bressol. Va ser un esforç brutal en l’àmbit sanitari, de voluntaris que portaven medicaments a la gent gran. Només gestionàvem això els primers mesos. La pandèmia ens va deixar in albis tots els tràmits administratius durant sis mesos. L’obra de govern va quedar aturada. I l’estrella del programa, pisos de lloguer social per a gent jove, també. Tenim el projecte però encara no ha arrencat perquè no es van poder fer licitacions, projectes, perquè els plans especials per fer canvi d’ús es van haver d’aturar. Aquest mandat de quatre anys ha quedat reduït a dos i mig.

Vinc del món del periodisme i la transparència és com pels creients la Bíblia. La darrera Infoparticipa abans d’entrar nosaltres estava en el 42% i el primer any que ens van valorar, el 2021, vam pujar al 92%. Vam contractar una persona que es dediqués exclusivament a la transparència. I, tot i que l’oposició ens acusa de no ser-ho, les dades són les que són. I ara la Diputació de Barcelona també ens ho ha reconegut. Inflo el pit perquè de tot Barcelona els dos municipis premiats són del Maresme, Cabrils i Palafolls. S’ha fet un grans esforç, xarxes, webs i el portal de la transparència a què ens obliga la llei.

Tenim cases molt grans i de pisos pràcticament no en tenim i hi ha bufetades pels que surten de lloguer. La mitjana de lloguer la tenim als 1.100 euros al mes. Tinc fills i treballant, no poden marxar de casa. Els joves que han decidit emancipar-se han marxat de Cabrils. Si al maig m’envien a casa ho faré amb la consciència molt tranquil·la perquè no vull un poble on d’aquí a 15 anys només hi hagi gent gran. Que tampoc, perquè n’hi ha que tenen torrasses de 400 metres quadrats a dalt de la muntanya i que ara tenen mandra o por i que estan buidant les cases per marxar a un poble pla i amb els serveis a mà. Vull que els joves es quedin al municipi, el revitalitzin, donin vida a les escoles, a les festes, als comerços. La promoció que fem és petita perquè surten 22 habitatges, però són 22 joves que es quedaran aquí. Són set anys de lloguer social i els dones l’oportunitat de fer una mica de bossa per poder accedir a un altre habitatge. Set anys per agafar aire i fer el salt.

Tenim un centre una mica gentrificat perquè són gent gran. I penseu que tenim més quilòmetres de carrers que per exemple Girona, fet que és un drama. 80 quilòmetres de carrers. Un drama pel que fa a recollida d’escombraries i de neteja. Un cop quan vam treure a concurs la recollida de residus va quedar desert. I ara, amb el preu de la benzina, és dramàtic. Tenim un poble molt endreçat, amb una renda per càpita molt alta, però el tema de l’habitatge és dramàtic. Hem intentat que la Generalitat ens reconegui com a zona de lloguer tens, però encara no el tenim per raons de cens. Patim pels habitatges buits perquè això lliga amb el programa estel·lar d’alguns, que és la seguretat. Algú et parlarà de les ocupacions a Cabrils com un drama i no ho és. De 3.000 habitatges que hi ha a Cabrils en tenim 22 d’ocupats, dels quals només n’hi ha dos de propietaris que són persones físiques. Les altres són de bancs o de fons voltor, la qual cosa em preocupa poc. D’ocupacions problemàtiques en teníem una, i han marxat després de 16 anys. D’ocupacions que molestin veïns, que hi hagi tràfic de drogues, no en tenim en aquests moments. Hi ha ocupacions de gent que no ha pogut pagar la hipoteca i són ocupes a casa seva. Potser que algú s’hi posi a fer feina perquè alguns s’omplen la boca de la Constitució sagrada, però la Constitució també diu que tots tenim dret a habitatge digne i no és així.

En aquesta promoció que impulsem n’entren 22 i n’hi ha una altra prevista en el POUM de 10. Però en la nostra promoció el sòl és municipal i a Can Manelito són 10 i en uns terrenys que són privats, d’un senyor que conrea els calçots més bons del Maresme, i la condició per fer-hi aquests pisos és que aquest senyor deixi de fer conreu. Estem parlant de 10 o 15 anys i la crisi d’habitatge la tenim ara i és ara quan els joves estan marxant. També hem de rebre habitatges del castell de Can Jaumar, una extensió immensa, que estava encallada, perquè tenia 16 propietaris molt repartits. Ara una promotora russa ho ha comprat i hi ha dos propietaris, ells i l’Ajuntament. I aquí ens toquen 13 habitatges que també faríem de lloguer social.

És un turisme molt gastronòmic perquè ara mateix no tenim cap hotel. En teníem dos i estan tancats. La pandèmia ha fet molt mal. Un d’ells, el Mas d’Abaix, que és preciós, d’una parella mexicano-argentina, i l’havien posat fantàstic i amb restaurant, el van obrir el 8 de març del 2020. El tenen en venda. I l’altre, el que anava associat a l’hostal de la Plaça, ha reobert a l’octubre com a restaurant, però com a hotel no. Tenim turisme a l’estiu amb habitatges turístic. Gent gran que ha posat habitatges molt xulos a lloguer. A l’estiu hi ha molt moviment de turisme familiar. Però també es lloguen a final de curs a grups francesos i nord-americans que organitzen unes festes...! Tenim un turisme d’un dia, de venir a dinar o sopar. I una Mostra Gastronòmica molt potent per Santa Helena.

En tenim moltes i de molt boniques. De fet som el poble de l’Estat amb més rellotges de sol i hi ha una ruta perfecta per veure’ls. Un d’aquests, de la família Serraclara, atribuït a Dalí. Volem recuperar el patrimoni del municipi. I les rutes naturals són precioses, som al peu del parc Serralada. I tenim rutes saludables, lligades amb llegendes i mites del municipi.

És un poble llaminer per la seva qualitat de vida. El tema dels robatoris, segons la junta de seguretat de l’octubre, ens va donar un descens del 13,7% de robatoris respecte al 2021. El 2019 va ser dramàtic però no a Cabrils, sinó en general. Ara tornen a pujar una mica, però és matemàtica pura. Així que es canvia a l’horari d’hivern, pugen els robatoris.

Tenim pressupost aprovat i la feina encarrilada. I em presento, sí. Vaig ser l’única candidata però vaig voler fer primàries. Em vull tornar a presentar perquè, si sempre he defensat que quatre anys són pocs, en el meu cas han estat dos i mig. Hauria estat de justícia allargar un any de mandat els governs locals. Em presento amb ganes. És que vam començar el mandat amb el Glòria, després la pandèmia i ara la sequera, un problema. Nosaltres tenim reg a gota a tot el municipi. Hi ha una mentalització de sostenibilitat, de zones verdes de fa temps.

Ens hi hem posat. Hi ha una gran obra al cantó del poliesportiu, dins dels patis de les escoles públiques. Dins del pati hi ha una pista on entrenaven el grup de patinadores, que tenien una queixa recurrent, quan plovia no podien entrenar. I portàvem en el programa que farien un tancament i l’hem fet amb plaques fotovoltaiques, que han d’alimentar no només el pavelló i l’escola Olivera sinó l’altra escola i l’institut. I potser poden alimentar alguna zona del municipi.