Pensions, la prova de foc per a Macron

Per dijous vinent, data de la cimera Macron-Sánchez a Barcelona, hi ha prevista a França la primera jornada de vaga contra la reforma de les pensions anunciada pel president de la República. En un context de crispació social, d’encariment de les factures energètiques per a famílies i empreses, el líder francès aborda la seva reforma més polèmica, un projecte –tot s’ha de dir– que ja va defensar durant la campanya que el va dur a la reelecció, aquest abril. La proposta de revisió, presentada la setmana passada per la primera ministra, Élisabeth Borne, inclou l’augment gradual de l’edat mínima de jubilació dels 62 als 64 anys pel 2030; una prolongació del període de cotització de 43 anys a partir del 2027 per poder cobrar la pensió íntegra (amb l’excepció de certes professions considerades àrdues), i la supressió dels règims especials com els que tenen militars, treballadors del transport públic i ferroviari, etc. El govern argumenta que la intervenció és necessària per evitar l’acumulació de dèficits i garantir la sostenibilitat del sistema, però des dels sindicats i la majoria dels partits d’oposició es denuncia que els costos de la reforma recauran en les classes mitjanes i populars. “Macron es tornarà a equivocar d’època i es presentarà com el president dels rics?”, es pregunta l’economista Thomas Piketty. Des de l’esquerra fins a l’extrema dreta, s’afilen les armes per bloquejar el text legislatiu, que s’haurà de començar a debatre el mes que ve al Parlament. Macron, que ja no disposa de majoria absoluta a la cambra, s’haurà de guanyar el suport dels Republicans (dreta), l’únic grup opositor obert al projecte, per tirar-lo endavant. Pels analistes, la reforma de les pensions representa la gran prova de foc que definirà el futur de Macron: un fracàs assenyalaria el límit del seu poder i certificaria el final de facto del seu segon mandat. Però el president afronta encara un altre risc. Que la reforma de les pensions cristal·litzi tot el malestar social acumulat i alimenti una revolta com la dels armilles grogues (2018-19), amb una deriva, un potencial desestabilitzador i un desenllaç del tot imprevisibles.