Joan Vila (1964, Pineda) va entrar a l’Ajuntament com a regidor del PSC fa quatre anys. Els socialistes havien perdut per primer cop l’alcaldia després de 36 anys de govern de Valentí Agustí, que va arribar a ser un dels alcaldes més coneguts de Catalunya. Ja ha estat confirmat com a cap de llista del partit per a les eleccions del maig després de viure en directe el govern de majoria absoluta d’ERC, del qual critica sobretot la política vers les associacions i entitats cíviques i esportives del municipal.
Ja com a alcaldable confirmat, no deu ser senzill mirar d’agafar el relleu d’un alcalde tan singular com Valentí Agustí, que va estar-se 36 anys en el càrrec.
Tenir-lo de referència és un repte i també una responsabilitat que afronto amb il·lusió gràcies també a l’equip que tenim, que té molta experiència. Alguns d’ells van estar molts anys al seu costat i sabem a què ens exposem i allò que haurem d’afrontar a l’hora de governar si aconseguim fer-ho. Va deixar el llistó molt alt.
Ell mateix havia comentat diverses vegades el perill que Palafolls, per la seva situació geogràfica, es convertís en una ciutat dormitori. Hi ha encara aquest perill?
Hi era, certament, i encara potser hi és, però és una cosa que nosaltres vam resoldre gràcies al teixit associatiu del poble. Les entitats, associacions i clubs esportius sempre han aportat un nivell i una intensitat cultural i lúdica molt importants. Aquesta era la gran eina integradora per a tota la gent que ha vingut a Palafolls. És una cosa que l’anterior govern del PSC i l’alcalde tenien molt en compte i ara potser ja no és així. L’equip de govern d’ERC, sense voler fer-ne una crítica, ha volgut estar per sobre d’aquestes entitats, clubs i associacions i ha fet una certa opressió de les iniciatives i l’autonomia que sempre han tingut. Això ha fet que hagin baixat el nivell de les seves activitats respecte a fa uns anys. Tothom va fer una feina molt important per evitar que la gent només vingués a dormir o treballar. Corríem un risc perquè en 30 anys hem triplicat la població. Jo mateix vaig venir de fora i em vaig poder integrar en diferents entitats i fer amistats perquè em sentís a gust des del primer dia.
El govern es proposa arribar ja als 10.000 habitants. Està preparat el municipi per a aquest creixement que sembla imparable?
De fet, encara que oficialment no ho diguem, ja som 10.000. Estem al voltant dels 9.900 i escaig. Ara el que toca és fer l’esforç per adequar totes les instal·lacions i equipaments i l’urbanisme per a aquests 10.000 habitants que ja vivim al municipi.
Quines són les principals mancances que esteu detectant i que l’equip de govern no té prou en compte?
Sobretot resoldre el tema del CAP, que té la mateixa capacitat que fa uns 30 anys, quan vivíem 3.000 persones al poble. Hi ha uns terrenys cedits i un projecte per fer-ne un de nou i s’hauria d’accelerar. Un altre exemple d’equipament que ha generat polèmica és la piscina. L’equip de govern l’ha renovat després de tenir-la tancada, una decisió que va generar tensió. Van fer una gran despesa per renovar el vas, ja que la maquinària és la mateixa que fa 30 anys, i també va fer una nova zona lúdica amb gespa. Amb tot, la instal·lació té ara la mateixa capacitat que quan érem un poble de 3.000 habitats. S’hauria d’adequar a la nova situació, com altres equipaments esportius. A més, hi ha projectes urbanístics que es desenvoluparan en els pròxims anys i que ens faran créixer més.
Parlant d’habitatge, ara hi ha sobre la taula l’escàndol de les Conquilles i les factures de gas que reclama l’empresa a la gent que hi viu. Què hi podria fer l’Ajuntament?
Ja abans els veïns havien presentat altres queixes. És una zona apartada del centre en què per la seva estructura de racons hi ha hagut actes vandàlics i grups de joves que han molestat els veïns. L’Ajuntament n’havia passat per sobre però ara comença a ser conscient d’aquesta problemàtica. Pel que fa al tema del gas, ara l’empresa concessionària ha comès un abús claríssim amb els rebuts. Al desembre, als veïns, els ha arribat un rebut que multiplica per quatre el preu que els havien estat cobrant i, a més, ho volen fer amb efecte retroactiu i gairebé al doble del preu del mercat. L’Ajuntament ens ha dit que estarà al damunt, sobretot en les zones comunes. En el tema del gas, cal pressionar la companyia per evitar aquest abús, que és intolerable.
Sou un municipi amb diferents nuclis. Això complica la gestió dels serveis?
Hi ha mancances puntuals, però per exemple en el tema de la recollida d’escombraries l’anterior equip de govern ja va deixar llest aquest servei i l’actual equip l’ha desenvolupat correctament. El percentatge de reciclatge és el que marca la UE i l’estem complint.
Com a tants altres llocs del país, la seguretat i les ocupacions deuen ser un problema a les urbanitzacions.
Sí. Tenim ocupacions i en som conscients. Palafolls té urbanitzacions i això ho fa relativament fàcil. Hi ha una bossa important de cases que són propietat de bancs i fons voltors i que són difícils de controlar. Aquesta gent que ocupa genera molèsties i també delinqüència. Nosaltres en volem estar molt pendents. El PSC és un partit que té una molt bona estructura pel que fa a la seguretat i en el tema de les ocupacions vol marcar unes lleis clares que permetin desocupar la gent en 24 hores i això ens pot ajudar a resoldre un problema que ens preocupa.
De què depèn el futur econòmic del municipi?
D’una combinació dels diferents sectors que hi tenim. L’agricultura és molt important per nosaltres. A Palafolls sempre ha tingut un pes específic gran dins la nostra economia. Tenim la marca de la Mongeta del Ganxet, que s’hauria d’explotar encara més en l’àmbit gastronòmic. Encara li falta reconeixement fins i tot internacionalment. La pagesia està passant per moments complicats, a tot arreu, no només aquí. També s’ha de donar vida al comerç i al turisme. Cada faceta d’aquestes ha d’aportar el seu granet de sorra a l’economia.
Parlant de la pagesia. Hi ha preocupació per la sequera en una zona tan sensible com el delta del Tordera?
Hi pot haver alguna situació puntual en aquests moments però els problemes que té sobretot la pagesia són d’àmbit estructural, com per exemple com es comercialitzen els seus productes.
Un dels símbols de Palafolls és el castell. Estan d’acord amb el projecte de l’Ajuntament per reformar-lo?
No coneixem tots els detalls del projecte. Sabem que hi ha una primera inversió de 300 mil euros per començar a reformar-lo i per nosaltres tot el que sigui reformar i millorar un símbol com el castell és interessant.
Fora del municipi poca gent sap que teniu una biblioteca dissenyada per Enric Miralles o un palau d’esports ideat per Isozaki.
Tens raó. Fa poc parlava amb un grup de gent precisament de qüestions de cultura i arquitectura i segurament som el poble de Catalunya amb menys de 10.000 habitants que té més edificis arquitectònics d’aquest estil modern. L’arquitecte Josep Miàs, per exemple, va idear la passera o una marquesina de busos. Són obres que exposa en grans trobades d’arquitectes i ho vaig veure personalment en el hub de les Glòries. Ens dona molt de prestigi i és un reclam perquè vingui més gent i per fer bullir l’olla comercialment.
L’N-II continua en obres i l’autopista ja no avançarà més. No sembla fàcil arribar a Palafolls.
Crec que és prou fàcil per la gent que ve a les nostres botigues, a veure el castell o a fer visites als nostres reclams. No tenim tren i estem molt tranquils. Tenim les comoditats de les grans ciutats, que les tenim a prop, però aquí estem com en una illa i les comunicacions són relativament fàcils i som també l’entrada de la Costa Brava.
El mandat va començar amb el ‘Glòria’ i després la covid. Com va ser la cooperació amb l’equip de govern en aquells moments?
Tots ens vam bolcar a ajudar en tot allò que fes falta. Quan passen coses com aquestes, tot està molt per sobre de colors polítics o de qui governa o qui està en l’oposició.
Hauria de tenir l’Alt Maresme una comarca pròpia?
La meva opinió és que si hi ha algú que té una idiosincràsia especial és Palafolls. Com va dir en Valentí Agustí, som un “racó de món”. Quan hi entres estàs en un món diferent, o almenys aquesta és la idea que tenia fa uns anys per la vida social i cultural que hi havia. Aquesta és una sensació de pertinença que tenim molts amb el poble més que amb molts pobles veïns.
Per bé o per mal tothom parla ara ja de les eleccions del maig. Quines són les idees amb les quals voleu convèncer els votants i recuperar el govern?
Són coses que ja hem anat explicant en l’entrevista. Primer de tot, recuperar el teixit social i vital que tenien les entitats i associacions. Això és primordial perquè considerem que és la principal eina integradora de la gent que ve de fora, sobretot en els últims 10 anys. Després, s’han d’adequar les instal·lacions al creixement que hem tingut, com ara els espais esportius, la piscina i el CAP. I també volem incidir molt en la seguretat en les urbanitzacions. Hi volem estar molt a sobre.