haití
Desenes de policies ataquen la residència privada del primer ministre d’Haití
Els atacants protestaven per la indiferència de les autoritats a la mort de més d’una desena d’agents aquest mes
Desenes de policies armats han atacat aquest dijous la residència privada del primer ministre d’Haití, Ariel Henry, en el marc d’un moviment de protesta per la indiferència de les autoritats a la mort de més d’una desena d’agents a les mans de grups armats aquest mes.
Durant l’atac a la residència de Henry, situada en el sector Delmas 60, a Port-au-Prince, s’han registrat danys materials i s’han sentit forts trets, mentre que diversos vehicles han resultat amb els vidres trencats, segons han informat mitjans locals.
El primer ministre té previst tornar aquest dijous de l’Argentina, on va participar dimarts passat en la Cimera de la Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Del Carib (Celac).
Per a impedir l’aterratge de l’avió que li portarà al país, els manifestants es van dirigir a l’aeroport Toussaint Louverture de Port-au-Prince, on van aixecar barricades i van cremar pneumàtics, provocant la paralització del trànsit.
La tensió en l’àrea metropolitana de Port-au-Prince i els seus voltants és màxima aquest dijous, en el qual s’estan registrant constants trets, poques hores després que set policies fossin assassinats per grups armats en Savien, en el departament haitià d’Artibonite, elevant a deu el nombre d’agents morts de manera violenta en dues setmanes.
Davant la tibant situació, algunes escoles han enviat als seus alumnes a casa i la població tendeix a abandonar els carrers de la capital, on la presència policial ha estat escassa en els últims dies.
En 2022, almenys 55 agents van ser assassinats al país, en un context marcat per la deterioració del clima de seguretat i dominat pels atacs armats, la multiplicació dels segrestos, els robatoris i les violacions.
Immers des de fa anys en una crisi sociopolítica i econòmica, Haití ha vist agreujar-se encara més la seva situació després del magnicidi el juliol de 2021 del llavors president Jovenel Moïse.