La vaga massiva del Regne Unit afegeix pressió a Sunak
Mestres d’escola, funcionaris ministerials, conductors de trens i oficials de duanes decideixen aturar l’activitat el mateix dia
Provoquen el caos en la major paralització que es recorda al país en gairebé una dècada
El torcebraç entre els sindicats del sector públic i el govern va assolir el seu punt més tens ahir amb la vaga més gran que es recorda en una dècada al Regne Unit. Més de 500.000 treballadors de quatre sectors van coincidir el mateix dia: els mestres d’escola, els conductors de trens, els funcionaris ministerials i els oficials de duanes.
No va funcionar el servei de ferrocarril i el país va quedar incomunicat. Era pràcticament impossible viatjar d’una ciutat a una altra o anar als aeroports, que van quedar aïllats.
Només a Heathrow es podia arribar amb tren. A la resta dels quatre aeroports amb vols internacionals de Londres tampoc es podia arribar perquè els autocars de línia estaven saturats i no van reforçar la flota per transportar la gent.
A tot això, els afortunats que aconseguien arribar a l’aeroport es trobaven amb més cues per la vaga dels oficials que controlen els passaports.
Cal tenir en compte també que a Londres hi ha tres milions de persones que hi van a treballar cada dia al matí des de fora de la capital i se’n tornen a la tarda, i que la majoria ho fan amb tren. Així van viure un infern.
Fins a 23.000 escoles es van veure afectades, o bé perquè van tancar o bé perquè bona part dels seus professors van decidir fer vaga. Més de 100.000 mestres van parar en senyal de protesta per les paupèrrimes condicions laborals que tenen. La vaga de mestres és especialment significativa perquè és el resultat de deu anys de deteriorament de les condicions laborals, que ha provocat que molts mestres deixessin la professió, tot i ser vocacional per la majoria.
Inflació del 10%
La pujada brutal dels preus dels aliments bàsics i de l’energia, amb una inflació que continua sobre del 10%, ha trencat la corda definitivament. També van fer vaga més de 100.000 funcionaris de més de cent departaments i organismes públics, com ara l’Oficina del Gabinet, els ministeris de Salut, Transport, Educació i Negocis; el Museu Britànic, la Comissió Electoral, l’Agència Espacial del Regne Unit i el registre de la propietat.
Tots els sectors públics demanen una pujada del sous d’acord amb la inflació. El personal sanitari, que va fer vaga fa tres setmanes, denuncia que totes les declaracions de bona voluntat s’han esfumat. Acusen el govern de Rishi Sunak –que avui compleix 100 dies com a primer ministre– de no tenir cap intenció de solucionar el conflicte, que va començar amb Boris Johnson i fa vuit mesos que dura.
Els grans perjudicats són els ciutadans. Al Regne Unit no hi ha vagues generals i és molt complicat que puguin coincidir més d’un sector en una vaga per la complicació que tenen els sindicats per convocar les aturades.
Interrupcions diàries
Com que no es fan vagues generals –l’única va ser el 1926 i va ser un fracàs–, gairebé cada dia se’n troben alguna. Des de l’estiu que pràcticament cada dia es produeix alguna interrupció de la rutina diària amb el desgast que això comporta per als ciutadans. Si no és el metro, són els trens, i si no són correus són les infermeres.
LA FRASE
Denuncien pèrdues milionàries
Daniel PosticoEl Centre per a la Recerca d’Economia i Negocis (CEBR), una de les principals consultories del país, ha publicat que el cost directe de les vagues va ser de 68 milions de lliures (77 milions d’euros) per a l’economia del país, més enllà dels problemes ocasionats als ciutadans. Aquest és el càlcul del cost dels dies laborals perduts per la vaga del mig milió de funcionaris d’ahir. “A més d’això, estimem que les absències laborals entre aquells que depenen de la xarxa de trens per desplaçar-se al seu lloc de treball i que no poden treballar des de casa provocaran un cop de 26 milions de lliures (29 milions d’euros) a l’economia”, va explicar un portaveu de CEBR . O sigui, que el cost seria de 94 milions de lliures (106 milions d’euros). Aquesta xifra, hi va afegir, és una estimació de mínims, ja que no recull impactes com ara que els pares deixen de treballar durant el tancament de les escoles per cuidar els nens sense classe o la reducció del negoci de comerços i restaurants.
“Serà el dia de vaga més costós del període de vuit mesos de paralitzacions”, va concloure el portaveu. El CEBR estima que el cost total d’aquest període de vagues discontínues de vuit mesos és de 1.900 milions de lliures (2.150 milions d’euros) entre el valor dels dies no treballats i els danys col·laterals.
