“Els governs del PSC no s’han preocupat del patrimoni ni de la nostra memòria”

Ha estat un mandat molt marcat per la pandèmia i per la majoria absoluta del PSC. La pandèmia ha frenat projectes i expectatives, però, tot i haver-hi una majoria absoluta, hem tingut ocasió de poder intervenir en certes coses. Es va fer un pla per contenir i combatre les conseqüències de la pandèmia, vam aportar una llista de quaranta idees i se’n van acceptar unes quantes. En altres aspectes, la majoria absoluta, de vegades, ha tendit a ser una majoria absolutista. És un govern que escolta poc i fa la seva perquè la configuració de l’Ajuntament li ho permet, però també perquè fa molts anys que hi són. Allò és una mica casa seva i fan i desfan. Diuen que parlen i escolten tothom, però no és una escolta activa.

Més que les nostres com a partit, no recullen les de la gent, col·lectius, entitats, comerciants... Per exemple, ens van dir que la fira de comerç seria molt diferent del Firesplugues que es feia i va ser una cosa força sense encís, que no va complir gaire les expectatives dels comerciants, que són els que hi entenen. En comptes d’escoltar-los i fer-la amb ells, la fira es fa al gust de l’equip de govern, del PSC, i qui s’hi adapta bé i qui no s’hi adapta no hi participa.

Cohesió en el sentit que tenim una estructura geogràfica i urbana amb diferents talls, que són els torrents, i uns barris una mica separats. Un dels que queda apartat del centre és Can Vidalet, que els socialistes han considerat des de sempre el seu viver de vots. És el barri amb les rendes més baixes i el que potser està més estigmatitzat. I la sensació que fa és que aquesta divisió ja els ha anat bé, com si allà hi hagués la seva gent, com si fos el seu camp de cultiu de vots. El que vaig dir és que vull que sigui una ciutat sencera, un sol poble com se sol dir. I que hem de fer que un d’aquests ponts hi ha entre els torrents els travessi tots, però que és un pont ideològic, mental, no pas físic. És un pont que hem de construir per aconseguir ser un sol poble i trencar aquestes separacions que als socialistes ja els estan bé.

L’obertura és cap a Barcelona, perquè hi fem frontera, i també donar-nos a conèixer. Tinc la sensació que Esplugues és la gran desconeguda. En els més de quaranta anys que fa que governen els socialistes, no han sabut millorar-ne o divulgar-ne la imatge. Tenim poc territori, però estem en un punt neuràlgic de la unió del Baix Llobregat amb Barcelona. Tot passa per aquí. Les tropes franquistes no van entrar per la Diagonal: abans d’arribar-hi, van passar per Esplugues!

Ens sembla bé, és una compra interessant. La nostra idea sobre aquest espai cultural, i d’altres que sembla que estan per venir, és que es faci una empresa de gestió cultural que fos municipal. I, de moment, sembla que no estan per fer-ho així. Tenim l’Espai Corberó, sembla que amb el convent de Montsió també passaran coses, s’ha de fer l’Auditori... Es tractaria d’una empresa de gestió de què es fa amb aquests espais, quins programes culturals s’hi porten... Ara mateix, tenim un buit important amb això.

No està anant gens bé. El mercat de Can Vidalet s’ha obert aquest dijous 9 de febrer, mentre que el Lidl de Can Vidalet funciona des de juny del 2022. La idea, d’entrada, ens semblava bé, perquè és una empresa que facilita unes instal·lacions, n’assumeix el cost, a més va fer una plaça... La gestió de la construcció s’ha vist endarrerida per la covid, però, sobretot, hi ha hagut un acompanyament deficient dels paradistes. Can Vidalet està potser a una mica més del 50% de capacitat de parades. Hi ha molta gent que no ha renovat, els ha costat un esforç econòmic importantíssim, però no se’ls ha ajudat. Els paradistes han tingut sensació d’un cert abandonament. A La Plana, no tenim data i, ara mateix, les parades que s’ocuparan són set com a molt. El mercat de La Plana té un Lidl obert des del juny, com l’altre, però de mercat no n’hi ha. No s’ha gestionat bé; això és una evidència. Som una ciutat en què tot porta, sempre, molts retards i sobrecostos, i això és una rèmora que es va repetint. Tenim ganes de canviar aquesta dinàmica.

Sí, en té, perquè està vinculat a la indústria de la rajola, a la fàbrica que hi ha just a sota, La Baronda, on l’Ajuntament té les oficines municipals, un espai magnífic que s’ha reformat. Això amb El Barco no es vol fer, i és un espai que hi dialoga, ja que hi vivien moltes persones que tenen a veure amb la rajola i el fang, no només des del punt de vista industrial, sinó també artístic. Angelina Alòs, una escultora molt coneguda del poble, tenia el taller i va viure a El Barco, per exemple. Parlen d’aquesta zona verda que, en metres quadrats, és intercanviable amb altres zones. No hi ha voluntat, i aquesta és l’excusa per dir que hi ha una raó urbanística. El que cal és mirar per aquestes famílies, primer, i si no volguessin fer usos residencials, se’n podrien fer de socials o de culturals. La primera prioritat, com dic, són les 38 famílies que hi ha. L’Ajuntament hi està parlant, tenen un telèfon d’atenció... S’estan fent passos, però no hi ha certesa de què hi passarà. Les famílies estan preocupades i nosaltres, també.

Sí, perquè és història de la ciutat. I tots els governs municipals socialistes que hem tingut no s’han preocupat del patrimoni, ni de la nostra memòria. Veiem les masies que hi ha per Esplugues, Can Cervera cau a trossos... Amb El Barco, d’acord que era privat i no estava en mans de l’Ajuntament, però ara ho està. Nosaltres ho repetim: mirem opcions, no pensem només en l’enderrocament, perquè aquest edifici, que passes pel pont d’Esplugues i l’has vist tota la vida, té un significat. Podria tenir molts usos, i això podríem decidir-ho entre tots.

Sí, hi ha un refugi de la Guerra Civil als torrents. Si el vas veure, has d’obrir-te pas entre bardisses i hi ha un forat a la paret ple de llaunes i de brossa. Allò era un refugi; és un espai històric que s’hauria de dignificar. O posar una placa al pont d’Esplugues que expliqui que un dels últims combats de la Guerra Civil es va produir allà, que hi va haver 16 morts dels dos bàndols. També hi ha les masies. Com deia, Can Cervera cau a trossos.

Perquè el que van fer no era un pregó. El pregó ha suscitat polèmica els últims anys, hi ha xiulades, s’han produït escenes desagradables... I no hi estic a favor, però hi ha moltes maneres de fer-lo. El primer any de mandat, se’l van carregar; després, va venir la pandèmia i no es va fer; l’any següent, estàvem amb restriccions i van portar-lo a un recinte tancat, però allà van agafar la idea, i aquesta vegada van aprofitar l’Espai Corberó i van fer un acte absolutament tancat. No era un pregó de festa major, perquè la festa i la gent estaven en un altre lloc, en el ferro ferro, l’obertura més popular de les festes, en què no hi havia ningú de l’equip de govern. Es van muntar un pregó que semblava una cosa feta per a ells. Els hem proposat maneres de fer-lo, que mirin altres pobles... I també s’ha de parlar amb les entitats. Perquè, una altra vegada, fan això: t’organitzen la festa i tu t’hi adaptes. Intervenen en tot i, si no és de la seva manera, al final no és. I això és gravíssim.

La sensació és que encara anirà per llarg, perquè l’obra és molt potent. Però és molt necessari que el metro arribi a Sant Joan de Déu, per descongestionar tota aquella zona de Finestrelles, i que després acabi arribant a la plaça de l’Ajuntament.

S’ha de fer un edifici nou per a aquest CAP, i l’Ajuntament ha de fer el canvi d’usos. Nosaltres el reclamem a la Conselleria, encara que sigui del nostre partit, però l’Ajuntament ha de fer la feina.

El canvi. I, perquè n’hi hagi, el primer que cal és que no hi hagi majoria absoluta del PSC. A partir d’aquí, tot està per fer i tot és possible, que deia el poeta. Cal un canvi en aquesta manera de fer una mica del despotisme il·lustrat, a vegades, tot per al poble però sense el poble. Volem canviar-ho, i esperem, com a primer pas, que no hi hagi majoria absoluta del PSC i, com a segon, augmentar el nombre de regidors i que les possibilitats de canvi real s’obrin. Som l’única força independentista, d’esquerres, progressista a l’Ajuntament. Hem estat fent feina, la volem continuar fent i necessitem la confiança de la gent per fer més amb més força de regidors. Estem construint una llista perquè sigui així.