ESCÒCIA
Sturgeon dimiteix com a primera ministra d’Escòcia
La líder del Partit Nacional Escocès (SNP), ha atribuït la decisió a motius personals i es mantindrà en el càrrec fins que s’esculli un successor
Favorable a la independència escocesa, fa vuit anys que és al capdavant de l’executiu d’Edimburg
També deixarà de ser la líder de la seva formació política
La líder del Partit Nacional Escocès (SNP, per les seves sigles en anglès), Nicola Sturgeon, ha dimitit com a primera ministra d’Escòcia després de vuit anys al capdavant de l’Executiu d’Edimburg, així com també com a líder del seu partit.
Sturgeon, favorable a un nou referèndum sobre la independència d’Escòcia, ho ha anunciat en una conferència de premsa avui dimecres a les dotze del migdia hora catalana des de Bute House, la seva residència oficial, a Edimburg. Es mantindrà en el càrrec fins que s’esculli el seu successor.
La política ha atribuït la decisió a motius personals: “Soc humana a més de política”, ha assenyalat, i ha assegurat que la seva decisió neix “d’una reflexió profunda”. “M’he preguntat si continuar en el càrrec era l’adequat per mi, pel partit i pel país, i he arribat a la conclusió que no”, ha declarat. En aquest sentit, creu que “ho ha donat tot” com a primera ministra i s’ha mostrat convençuda que el seu successor portarà Escòcia a la independència.
“Per a aquells que se sentin commocionats o decebuts, o potser fins i tot una mica enfadats amb mi, si us plau... no tinguin cap dubte que això és realment difícil per a mi. La meva decisió prové d’un lloc de deure i d’amor” , ha afegit.
Sturgeon, que ha qualificat la seva feina com “la millor del món”, ha dit que sabia quan era el moment adequat per deixar el poder i que “aquest moment és ara”.
Ha admès que ha afrontat “les hores més difícils els dies més difícils”, en clara referència a la pandèmia, però que és important saber “gairebé instintivament quan és el moment adequat per donar pas a una altra persona”.
Sturgeon és la primera dona i la persona que més temps ha ocupat el càrrec de primera ministra d’Escòcia, des del novembre de 2014, quan va prendre el relleu d’Alex Salmond després del referèndum d’independència.
És membre del Parlament escocès des del 1999 i es va convertir en la líder adjunta de l’SNP el 2004. El 2014 va prendre el relleu de Salmond com a líder del partit i com a primera ministra d’Escòcia.
Sorpresa entre els seus companys de partit
La dimissió de Nicola Sturgeon com a primera ministra d’Escòcia ha sorprès aquest dimecres la classe política i els seus companys de partit, que ja la recorden com una “líder increïble”. La sobtada marxa de Sturgeon serà una “enorme pèrdua” per al govern escocès i “per al lideratge” del Partit Nacional Escocès (SNP), segons ha afirmat avui el diputat de l’SNP Stewart McDonald, amb escó al Parlament de Londres. L’ha qualificat com “la millor servidora pública” que ha tingut Escòcia des de la formació del Parlament d’Edimburg el 1999, després de la política de descentralització feta per l’Executiu laborista de Tony Blair. “La seva tasca pública, la seva resiliència personal i compromís amb Escòcia no té comparació, i ha exercit les seves funcions com a líder com cap altre. Gràcies”, ha escrit McDonald al seu compte de Twitter. Mentre alguns comentaristes polítics tracen paral·lelisme amb la recent dimissió de la neozelandesa Jacinda Ardern com a primera ministra, els companys de partit de Sturgeon no amaguen la seva sorpresa per aquesta decisió. “Totalment destrossada. Nicola ha estat una líder increïble”, ha assenyalat a les seves xarxes socials la parlamentària de l’SNP Alison Thewliss. “Ha estat tan sobtat com la dimissió de Jacinda Arden”, ha afegit el diputat nacionalista Angus B. MacNeil.
Els canditats a succeir Sturgeon
La dimissió aquest dimecres de Nicola Sturgeon com a ministra principal escocesa obre una carrera per la seva successió al capdavant de l’Executiu autònom i del Partit Nacional Escocès (SNP, en anglès). Encara que Sturgeon no ha parlat de candidats, ha destacat que el nacionalisme escocès està “ple de gent amb talent”.
Entre altres, aquests són els principals aspirants.
JOHN SWINNEY. L’actual viceministre principal és considerat com un dels seus més pròxims col·laboradors i persona de màxima confiança, al mateix temps que es valora els seus anys d’experiència en el Govern i l’SNP, només superat per la mateixa Sturgeon.
A favor seu també compta el fet que va prendre les regnes del partit a principi d’aquest segle després de la dimissió d’Alex Salmond, si bé el seu pas va ser turbulent i va deixar el lloc poc després de la tornada de l’històric líder.
ANGUS ROBERTSON. Veterà de l’ “era Salmond”, ha estat líder de l’SNP en el Parlament britànic entre 2007 i 2017, on la formació va arribar a tenir 56 dels 59 escons que li corresponen a Escòcia després dels comicis generals britànics de 2015, un èxit electoral sense precedents per al nacionalisme.
Per contra, és impopular dins de l’ala esquerra del partit pel seu suport a l’ingrés d’una Escòcia independent en l’OTAN.
KATE FORBES. La ministra de Finances en l’Executiu d’Edimburg, de 32 anys, que actualment està en permís per maternitat, podria aportar nova sang en el nacionalisme escocès si arribés a succeir Sturgeon, perquè es convertiria en el líder més jove de la seva història.
No obstant això, la seva declarada religiositat xoca de ple amb algunes polítiques progressistes de l’SNP en matèria de drets dels homosexuals i els transgèneres.
HUMZA YOUSAF. Al capdavant de la cartera de Sanitat del govern autonòmic, Yousaf no travessa un pic de popularitat per la crisi que afecta el servei nacional de salut (NHS, en anglès) i es qüestiona el seu actual càrrec.
Però pot enarborar la bandera d’una Escòcia diversa i integradora com a líder destacat de la comunitat musulmana a la província britànica i defensor d’altres minories ètniques.
NEIL GRAY. Té a penes dos anys d’experiència com a diputat en el Parlament regional de Holyrood, però s’ha bregat com a parlamentari en Westminster (Londres) des del citat èxit electoral de l’SNP en 2015.
Durant l’últim any ha guanyat pes en l’Executiu com a responsable ministerial del programa de refugiats de la guerra a Ucraïna.
STEPHEN FLYNN. Ha assumit el relleu d’Ian Blackford com a líder de l’SNP a Londres, en el que ha estat interpretat com un canvi generacional, i ha recolzat Sturgeon en la seva intenció de convertir les eleccions generals britàniques, previstes per al 2024, en un referèndum “de facto” sobre la independència, un plantejament que, no obstant això, rebutjada la majoria dels escocesos, segons les enquestes.
MAIRI MCALLAN. Ha col·laborat estretament amb Sturgeon com a assessora especial en matèria de Medi ambient, Biodiversitat i Reforma Agrària i també ha destacat com a diputada en Holyrood des de 2021.
La seva joventut, té 30 anys, és vista com un hàndicap per a prendre les regnes del partit i del govern ara mateix, però és, si dubte, una opció de futur per al nacionalisme escocès.
Notícies relacionades
