“Masquefa té un govern cansat, ancorat en el passat, sense idees”

Diria que és una oportunitat desaprofitada. Crec que hi havia possibilitats de col·laboració positiva, més que res perquè el líder del grup del PSC és una persona que durant molts anys ha estat a l’oposició, amb idees positives i fent una lluita coherent. Malauradament, ha estat entrar en el govern i assimilar-se. Ho defineixo amb dos adjectius: ostracisme i anestèsia. Crec que el govern de Xavier Boquete és un govern ancorat en el passat, un govern cansat, un govern sense idees que viu d’aquest somni dels fons Next Generation, que sembla que ens salvaran a tots de la misèria. Vaig pensar que aquest ostracisme potser es podria beneficiar d’aquesta sang nova, però no ha estat així, perquè el que ha entrat ha estat un equip d’anestèsia.

És veritat que tots els ajuntaments s’han d’endeutar per fer les obres, tirar endavant les seves polítiques. Entenem que l’endeutament forma part de la vida quotidiana de qualsevol ajuntament. Però, ja ho deia la meva àvia: si tens cinc, no gastis més de quatre. En aquest cas, no només han gastat quatre, han gastat set, i ens hem passat uns anys gestionats directament des de Generalitat amb un pla estratègic de control de la despesa. És cert que, aquest darrers mesos, això anat millorant, i també és cert que ens estem apropant a les eleccions. Xavier Boquete sempre fa els deures un any abans de les eleccions i, sis mesos abans, comença a treure conills del barret per tal de sanejar aquestes arques municipals.

És cert que el POUM que tenim és antic i s’havia d’actualitzar. Això sí: s’ha de vetllar molt pel model que presenta. Estarà bé tenir més habitatge i, sobretot, més habitatge social. No sé si estarà tan bé obrir Masquefa a tenir encara més polígons, que és una de les obsessions de l’alcaldia i el govern actuals. S’haurà de vetllar molt bé perquè aquest POUM sigui ordenat i coherent.

A grans trets, està bé. Sempre està bé una aliança entre municipis per tal de desenvolupar econòmicament les viles. Però, d’altra banda, correm el perill d’acabar ofegats, com ens passa ara diàriament amb el pas de camions per la carretera B-224. A favor del desenvolupament econòmic, però ha de tenir al darrere unes veritables polítiques d’ordenament del territori.

Crec que els estem cuidant bé. És cert que, tot i que hi hagi estructures que vagin rebent millores, a poc a poc es veuen elements que trobem que, d’alguna manera, també necessiten una atenció concreta. Com ara el tema del centre d’atenció primària, fer que puguin tenir un caixer automàtic per poder treure diners... Quelcom que, al final, els iguala a qualsevol altre poble.

Crec que tots els grups polítics estan a favor de seguretat al territori i Masquefa no n’és una excepció. Les dades que tenim ens diuen que no hi ha menys seguretat que anys enrere, però, en canvi, sí que hi ha una sensació inseguretat més gran. Estem a favor de tenir una comissaria. Estem en una zona gairebé fronterera i estaríem encantats de tenir una comissaria o que la tingui Piera; de fet, ja en parlem entre els municipis. Tenim necessitat de Mossos, però crec que arreu de Catalunya hi ha necessitat de Mossos. Per això el conseller ha explicat que, els propers anys, hi haurà noves fornades de mossos que miraran d’apaivagar aquest problema.

La nostra postura respecte de l’abocador és que s’ha de tancar. A partir d’aquí, t’enfrontes amb una realitat: que la nostra generació (jo mateix que tinc 54 anys) no veurem tancar l’abocador. S’hi han de buscar algunes alternatives? Sí. Ens refiem que Boquete sigui qui lideri aquesta alternativa? No ens en refiem. Perquè hem vist Boquete jugar tots els papers de l’auca en el tema de l’abocador. Fa quatre anys, va reunir tots els partits de l’oposició i vam fer una roda de premsa conjunta, que des d’Esquerra vam creure, per enfrontar-nos frontalment a l’empresa gestora de l’abocador, presentar una querella tan forta com fos possible, deixar clar que l’abocador havia de tancar... I, fa uns mesos, es desperta dient: “Ara liderarem una alternativa.” Tancarem l’abocador, però el tancarem perquè consumirem la seva porqueria, ens nodrirem d’aquest abocador i el convertirem en energia gairebé neta, podríem dir. Economia circular... És que a mi barrejar economia i abocador em fa molta por. Tots sabem que genera molt ingressos, i és per això que no el volen tancar. Però la realitat és la realitat: l’abocador hi és. Ahir mateix, marxava a treballar a Barcelona i feia una pudor terrible. Crec que si no hi ha una potència forta de les diferents viles afectades per aquest abocador i els ciutadans s’hi enfronten de manera molt potent, no el veurem tancar mai.

Del projecte del centre de dia, l’actual alcalde en parla des del 2009. Som al 2023. Imagineu la quantitat d’avis que, en aquests anys, han necessitat el centre de dia i han mort sense que n’hi hagués un. És un tema que m’indigna, perquè s’ha utilitzat d’una manera i una altra, una vegada i una altra. Vam tenir penjada una banderola durant cinc anys i s’hi va fer entre poc i res. Finalment, van treure la pancarta, perquè fins i tot s’havia fet malbé. Si aquest fons realment acaba per arribar al 100% i podem començar, comencem-ho com abans millor. En això sempre tindran el nostre suport. Però, és clar, que no ens ho venguin més.

Crec que hi ha dos reptes importants. Un és el repte cultural. Oferir coses que la gent pugui fer a Masquefa, perquè pugui consumir a Masquefa, i no des d’un punt de vista de majúscules sinó de minúscules. Penso, per exemple, en una escola taller d’aprenentatge compartit amb la gent de Masquefa mateix, una petita programació de cinema... I, d’altra banda, hi ha aquest tema social. És veritat que, ràpidament, diran que allò social està gestionat pel Consell Comarcal. Està molt bé, però quina realitat social tenim? Tenim dades reals? Perquè és gairebé impossible trobar dades reals de quines són les necessitats socials que hi ha.

Els reptes en una societat contemporània com la nostra poden ser força canviants. Avui en dia, tenim una esperança vida més llarga. El que volem és viure tranquils, tan feliços com sigui possible dins de les nostres possibilitats. Estem en una vila on les possibilitats són molt bones per s la vida quotidiana, tenim espai natural al voltant, és un poble ordenat urbanísticament... Aleshores, el que hem d’oferir és el plus. I quin és aquest plus? En el moment que la gent ja té la vida quotidiana organitzada amb feina, família i amics al voltant, el que necessita és sentir-se còmoda a la seva vila. Per tant, és indispensable que se senti segura. Això ho pot aportar l’Ajuntament? En certa mesura, sí. Sempre va bé una policia local, i sembla que en això s’estan fent els deures. Més enllà d’aquest tema, en l’aspecte cultural, és veritat que hem d’engegar una oferta. I hi ha altres reptes que se’ns escapen, com pot ser el de la salut. És veritat que el centre d’atenció primària necessita millorar, però això ultrapassa les competències municipals.

Roger Vázquez Claravalls és un candidat magnífic per a Esquerra i per a Masquefa. Algú que ha estat sempre dins d’una de les entitats potents del poble com són els geganters. A mi em sembla un candidat magnífic, primer, perquè és algú jove i crec molt en la potència de la joventut. I em sembla fonamental estimar el teu territori i fer un pas endavant. El Roger no té ni carnet d’Esquerra. Que des d’aquesta llibertat sigui capaç de dir: “Estimo Masquefa. El que vull és treballar per Masquefa, escoltar tothom i fer una proposta...” Doncs per descomptat que té tot el meu suport. L’acompanyaré fins on ell vulgui. Al mateix temps, també dic que des que vaig començar han passat vuit anys i crec que vuit anys es prou per estar en primera línia.