La junta militar celebra el referèndum malgrat el 'Nargis'

La junta militar de Birmània ha tirat endavant la celebració del referèndum per aprovar el seu projecte constitucional, malgrat la catàstrofe provocada pel cicló Nargis i l'oposició expressada per l'ONU i altres organismes internacionals. A més, el règim continua sense deixar entrar al país els cooperants i els periodistes internacionals que s'han desplaçat fins a Bangkok per intentar entrar a Birmània.
La població de les zones més afectades pel cicló, Rangun i 47 municipis del delta de l'Irrawaddy, segons el govern, aniran a les urnes uns dies més tard, el 24 de maig. Segons alguns analistes, la junta militar ha continuat endavant amb el referèndum perquè tem que si fa una concessió a la comunitat internacional haurà obert la porta a més demandes.

Són 30 milions els electors convocats a les urnes, mentre que la xifra de morts i desapareguts pel cicló s'acosta a les 100.000 persones i els damnificats, al milió i mig.

Els col·legis electorals han estat oberts tot el dia i es preveu que tanquin a quarts de dotze del migdia (hora catalana). El control que fa la junta militar dels mitjans de comunicació i la negativa a obrir les fronteres a periodistes internacionals fa que sigui complicat conèixer quina ha estat la participació i si la consulta popular s'ha celebrat amb normalitat.

El règim havia demanat l'aprovació del borrador constitucional que va començar a redactar el 1993 i que va acabar l'any passat sense comptar amb l'oposició democràtica. El missatge enviat per la junta militar és que el "veritable patriota votarà sí"i que aquells que diguin no seran detinguts.

L'oposició, contra el text
L'oposició democràtica encapçalada per la Lliga Nacional per la Democràcia, de la Nobel de la Pau i recent nomenada Premi Internacional de Catalunya, Aung San Suu Kyi, i les principals organitzacions de les ètnies minoritàries han rebutjat el text constitucional per entendre que legitimarà la dictadura militar.

El règim militar ha inclòs en la nova Constitució un article en què obliga a reservar a la junta militar un nombre d'escons al Parlament, suficient perquè s'hagi de comptar amb ells en qualsevol futura mesura constitucional, a més concedeix al cap de les Forces Armades veu en la formació del govern.

Els militars i els seus col·laboradors tampoc podran ser perseguits i condemnats per delictes que van cometre en el passat.

Si guanya el sí, el govern militar ha promès celebrar eleccions parlamentàries el 2010.

Birmània està governada pels militars des de 1962 i no se celebren eleccions democràtiques des del 1990, quan el partit oficial va perdre estrepitosament davant la Lliga Nacional per la Democràcia, resultat que la junta militar mai va acceptar.