L’Eduskunta (Parlament finlandès) s’ha vist obligat aquest dimarts a posposar fins al dimecres la votació decisiva sobre l’ingrés del país nòrdic en l’OTAN, després que dos diputats del mateix govern presentessin una moció per a rebutjar el projecte de llei d’adhesió.

Els dos diputats, membres de l’Aliança d’Esquerres (un dels cinc partits de la coalició governamental), han demanat que s’inclogui en la llei una disposició que prohibeixi l’estacionament d’armes nuclears i l’establiment de bases permanents de l’OTAN a Finlàndia.

Aquesta iniciativa contravé la línia oficial del govern liderat per la primera ministra, Sanna Marin, qui en diverses ocasions ha declarat que no és partidària d’incloure condicions prèvies en el protocol d’adhesió per a no limitar el marge de maniobra en un futur.

El president finlandès, Sauli Niinistö, màxim responsable de la política exterior i de seguretat del país nòrdic juntament amb el govern, també és contrari a posar limitacions legals. “Diguem-ho amb claredat: encara que no imposem cap restricció prèvia a la nostra pertinença a l’OTAN, Finlàndia no té cap intenció d’introduir armes nuclears en el seu territori”, va afirmar Niinistö el novembre passat.

El govern finlandès vol que l’Eduskunta aprovi l’ingrés del país en l’OTAN abans del final de la legislatura, malgrat que dos dels trenta països aliats –Turquia i Hongria– encara no han ratificat l’adhesió de Finlàndia i la veïna Suècia.

El propòsit de l’Executiu és deixar legalment tancat el tema abans de les eleccions del pròxim 2 d’abril per a guanyar temps i culminar l’ingrés en l’Aliança al més aviat possible, per la qual cosa així només restaria aconseguir el vistiplau d’Ankara i Budapest.

Tot indica que la votació del dimecres serà un mer tràmit, ja que l’Eduskunta va aprovar el maig passat sol·licitar l’ingrés en l’OTAN per una aclaparadora majoria: 188 vots a favor i tan sols 8 en contra.