ETNA ESTREMS FAYOS
CAP DE L’OPOSICIÓ A L’ESCALA (ERC)
“Hem d’apostar per una Escala que avanci i no perdre pistonada”
“Ara mateix, el model del poble està enfocat a la gent que ve de fora, i el que cal és governar per als qui hi viuen tot l’any”
“Picar de peus perquè no volem el parc eòlic no serveix de res; només podem intentar que sigui com menys lesiu millor”
L’Escala no necessita créixer. Per tant, els espais naturals que ens queden s’han de preservar
El POUM s’ha de desencallar de totes totes, i tindrem més eines per afrontar diferents problemes
Etna Estrems es torna a presentar a les eleccions municipals com a cap de llista d’ERC a l’Escala. Afirma que el seu equip, que el 2019 era gairebé tot nou, s’ha consolidat aquests quatre anys en l’oposició a l’Ajuntament (tres regidors) i que, per això, en la candidatura no hi haurà gairebé canvis.
Quin balanç fa dels últims quatre anys en l’oposició?
Creiem que hem fet feina i hem aconseguit coses que portàvem en el programa electoral i que, malgrat que el govern no les preveia, s’han executat. Som tres regidors en l’oposició en un Ajuntament de disset, amb un govern de majoria absoluta format per deu regidors. Tenim la força que tenim, però per la feina que hem fet, la constància i el treball de quatre anys (no només a tres mesos de les eleccions), en fem un bon balanç. Hem crescut com a grup i hem agafat una experiència que ara serà molt important amb vista a les eleccions del maig.
Què en pensa, de la feina del govern?
El partit socialista, quan s’acabi aquest mandat, farà setze anys que governa, i segueix tenint sobre la taula els problemes principals que tenia quan va entrar. Problemes com ara l’accés a l’habitatge, de cobertura i comunicacions, de transició ecològica, de mobilitat, d’acostament d’Empúries a l’Escala i de no deixar perdre el petit comerç. Si mirem les promeses que feien llavors, són les mateixes que fan ara. S’han fet coses? Sí, s’ha seguit fent el que sempre s’havia fet, però no s’ha solucionat res important.
Com defineix el model de poble de l’Escala?
Ara mateix, crec que hi ha un model enfocat a la gent de fora. És a dir, hem destinat moltíssims recursos perquè l’Escala sigui atractiva per als turistes, i no dic que no ho hagi de ser, però, al final, els governs han de governar per a la gent que hi viu. Hem de fer un canvi de model en aquest sentit i començar a entendre que, si només pensem que els que venen de fora vegin maca l’Escala, expulsem de les zones turístiques la gent que hi viu. Hem d’aconseguir, per exemple, que la gent que viu al barri antic no hagi de marxar perquè tots els pisos són només d’ús turístic o perquè les condicions d’habilitat estan pensades només per a l’estiu. Estem abocant moltíssims recursos en zones turístiques, com ara el nucli antic, i estem obligant la gent a anar a viure a altres barris. I quan ja els tenim fora de les zones turístiques, no dotem els barris amb coses per a la vida, com ara parcs infantils, equipaments, etc. Per a qui governem? Per als qui ens venen a veure o per a la gent que viu a l’Escala? Si la gent de l’Escala pot viure a tot arreu i gaudir de tot el municipi, els qui vinguin de fora encara valoraran més el poble, perquè vol dir que està pensat per a la vida. Hem d’evitar convertir-nos en un parc temàtic.
Què es pot fer per revertir aquesta situació?
Trobar l’equilibri entre el turisme i la vida local és complex. Però hem de pensar en polítiques per a la gent del poble. Per exemple, nosaltres proposem que l’Ajuntament pugui adquirir alguns dels edificis degradats del nucli antic per enderrocar-los i esponjar la trama urbana, amb places perquè els nens puguin jugar o amb bosses d’aparcament per als residents. Es tracta de tornar la vida als carrers del nucli antic i fer també el mateix en espais dels barris de fora que estan orfes.
El comerç del nucli antic, en general, no té vida durant tot l’any.
Una eina que tenim per poder treballar en això és el POUM. Els socialistes fa setze anys que diuen que el tiraran endavant i encara no està ni aprovat inicialment. És una eina que ens pot donar joc per decidir en quins llocs volem, per exemple, que els baixos sempre siguin comercials. Ara, ens trobem que en alguns dels carrers de la zona comercial hi ha la possibilitat de fer garatges als baixos i han de plegar botigues perquè els propietaris hi volen fer el seu aparcament. També aquí el POUM pot intervenir, dient, per exemple, que, en els eixos comercials, els baixos han de ser per a comerços. Paral·lelament, hem de tenir una alternativa d’aparcament només per a residents al voltant del nucli antic. A banda d’això, hem de tenir cura del comerç. Nosaltres tenim diverses idees, com ara fer una petita comunitat energètica només per a comerços de tot l’any.
Què s’ha de fer a les urbanitzacions sense serveis?
L’Escala va créixer amb un boom molt gran i es van fer urbanitzacions que no tenen els serveis. Nosaltres, ja ho dèiem en la campanya del 2019; creiem que la manera de solucionar-ho és fer una inversió anual. D’un pressupost de 26 milions d’euros que té l’Escala, crec que ens podem permetre destinar 200.000 o 300.000 euros anuals per invertir en serveis de barris. Evidentment, no es farà en un, dos, tres o quatre anys, perquè hi ha molta trama urbana amb falta de serveis, però seria una manera d’anar avançant en això. És una altra cosa que té pendent el partit socialista després de setze anys. Les urbanitzacions segueixen igual, no s’hi ha fet pràcticament res i no s’ha avançat. Un dels lemes que nosaltres utilitzem és que l’Escala és “des de Riuets fins a Montgó” i no pot ser que tots els recursos vagin destinats només a les zones turístiques.
Què proposa per solucionar els problemes del sector pesquer?
Aquests últims mesos, hem parlat bastant amb el sector de la pesca. Fins i tot va venir la consellera Teresa Jordà a parlar amb ells directament. Els pescadors estan tan collats per tantes normatives de diferents llocs que, de vegades, no saben qui els pot arreglar les coses. En l’àmbit municipal, les competències que tenim són molt poques. El que hem de fer és estar al seu costat en tot el que volen i ajudar-los per intentar desencallar demandes.
Hi ha una bona gestió dels espais naturals del municipi i del seu patrimoni?
Hi ha moltes normatives superiors i estem molt encasellats. El POUM s’haurà de desencallar sí o sí, i tindrem les eines. Creiem que l’Escala no necessita créixer; per tant, els espais naturals s’han de preservar com estan. En tenim pocs, i un dels projectes estrella de tot l’Ajuntament, perquè tots estem d’acord en això, és la recuperació de l’estany de Poma, un projecte que ja diu quin és el camí que hem de seguir: recuperar els espais naturals que tenim i mantenir-los. Pel que fa al patrimoni, està a punt d’aprovar-se el catàleg del patrimoni escalenc, a proposta d’Esquerra Republicana. Estem contents d’aquesta gestió.
Què pensa del projecte de parc eòlic que el govern de l’Estat vol tirar endavant a la costa catalana i que afectarà de ple l’Escala?
Al final, tant se val què en pensi, perquè és un projecte que nosaltres no podem evitar. Es decideix des de Madrid. Que si m’agrada? No. Què hi puc fer? Batallar perquè sigui el menys lesiu possible. Posar-nos a picar de peus perquè no ens agrada no servirà de res. No podem decidir que no hi sigui. En tot cas, és el partit socialista qui ha de contestar aquesta pregunta, perquè és qui està en contacte directe amb el govern que ha decidit instal·lar el parc eòlic. De fet, l’equip de govern va convidar la ministra Isabel Rodríguez. Li deixem l’Escala com a escenari per dir que bonic que serà el parc. Una ministra que, després, en una entrevista, diu que les comunitats autònomes no tenen mar, que el mar és espanyol. La Generalitat, amb què puc tenir contacte, ha estat treballant des del minut zero perquè aquesta extensió sigui la mínima possible. De fet, la primera proposta era de 1.000 quilòmetres quadrats davant de la costa catalana i afectava tots els caladors de pesca. La Generalitat va treballar fort en això i va aconseguir que la taca acabés amb 250 quilòmetres quadrats.
Creu que el poble té prou equipaments escolars?
Una cosa són els equipaments i una altra, l’oferta. Estem curts d’oferta. Necessitem educació postobligatòria, amb la implantació d’algun tipus de cicle. Aquest curs, va estar a punt de ser implantat i des de la direcció territorial d’Educació a Girona ho van defensar. Però, quan es prenen decisions des d’un despatx de Barcelona i no es coneix la realitat del territori, hi ha un problema. El que no podem dir és que l’Escala ja té a 20 quilòmetres un cicle, perquè això vol dir anar Figueres, agafar un autobús a les set del matí i tornar a les quatre de la tarda. Hem de prendre les decisions des del territori i aconseguir que a Barcelona entenguin que, encara que el Google Maps digui 20 quilòmetres, no significa que sigui fàcil arribar-hi. Pel que fa als centres que tenim, creiem que també hi ha deficiències, sobretot amb l’escola Empúries, que té 87 anys i s’hi ha d’invertir en renovació, no tan sols en manteniment. I Ballmanetes, l’escola bressol, s’està quedant petita.
Com veu, doncs, l’Escala del futur?
Hem de ser conscients que l’Escala ha crescut exponencialment en pocs anys i ens hem de posar al dia. Necessitem un equip de govern que miri fora i que posi sobre la taula projectes nous que ja funcionen en altres llocs. En el tema de l’habitatge, per exemple, l’Ajuntament ha d’intentar evitar que les famílies se n’hagin d’anar a viure als pobles del voltant. L’Escala del futur no és res més que obrir els ulls al que està passant en el present i aplicar-ho. Cal deixar una mica de banda l’esgotament de tants anys de manar sempre els mateixos, que fan el mateix que els ha funcionat sempre, però no avancen. Hem d’apostar per una Escala que avanci i no perdre pistonada. Hem de ser un poble a què tothom vulgui venir perquè té tots els serveis i es pot accedir a l’habitatge.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.