Tamames es buida per Frankenstein

En rebre l’encàrrec de ser el candidat de Vox en la moció de censura, es va comparar amb el Cid en la Jura de Santa Gadea; abans va concloure que La Regenta no estava ben acabada per Leopoldo Alas, Clarín, i va regalar a la literatura espanyola l’escriptura d’una segona part –La segunda vida de Anita Ozores– per corregir “l’amargor que una bella dona de 30 anys quedés sola i abandonada”, i ahir, en arribar a l’hemicicle del Congrés, va clavar el seu bastó a la catifa i va fer una aturada taurina davant els fotògrafs amb la coqueteria de qui desitja tenir un retrat reposat el dia que es corona una biografia de vaivens als 89 anys. Observat des de la tribuna del públic del Congrés per Fernando Sánchez Dragó, el director del càsting que el va elegir apel·lant al temps de presó antifranquista compartit el 1956 i que el va oferir a Santiago Abascal com a solució, l’excomunista Ramón Tamames es va buidar ahir en nom dels doctors de la ultradreta en contra del “govern Frankenstein” de Pedro Sánchez amb ERC com a aliat, en un debat que va ser convertit pel president espanyol en una cursa de desgast des de les nou del matí fins a les tres de la tarda i amb torns de rèplica maratonians –inclòs el de la vicepresidenta Yolanda Díaz– que van exasperar el veterà catedràtic. I va rebre tothom, fins al punt que Tamames no va aplaudir en cap moment Abascal –el teloner que el presentava– i no va debatre amb els portaveus –de la CUP a Junts i el PDeCAT, passant per Podem– en tota la tarda perquè es va enfadar amb el filibusterisme de rebatre’l amb intervencions que triplicaven el temps de la seva. “No crec que aquesta hagi estat la millor idea de la seva vida. Els que impulsen la moció de censura són els hereus de Blas Piñar”, va etzibar Sánchez a Tamames per “blanquejar” Vox.

El duel Sánchez-Tamames es va fer esperar tres hores perquè el president va buscar abans el cos a cos amb Abascal gràcies al dret de poder intervenir en tot moment i sense límit de temps. “Un disbarat. Un circ. Una chirigota. Un esperpent”, va recitar el líder de Vox per refusar aquestes etiquetes de mofa sobre la sisena moció de censura de la democràcia, la segona que Vox ha presentat en la legislatura. Abascal va qualificar Espanya d’“autocràcia” –Tamames no ho va dir, si bé l’expressió figurava en el discurs filtrat– per la derogació de la sedició i la reforma de la malversació al dictat d’ERC. Sánchez, però, va reivindicar el seu llegat a Catalunya. “Vostè va dir que això de Catalunya s’havia de resoldre a bufetades. L’única solució que tenen per a Catalunya és la repressió. L’única cosa que aporten a diferència del PP és un plus de brutalitat”, va reprotxar el president a Vox. Si bé Sánchez va atacar l’absent Alberto Núñez Feijóo (senador) per haver passat del vot en contra de Pablo Casado a l’abstenció, Abascal va reprotxar al líder del PP que no voti Tamames quan el destí de la dreta i la ultradreta és “votar junts avui i entendre’s demà”. “Vox és el glutamat de la dreta”, va dir Sánchez.

Després d’assumir amb escarafalls el fet de no poder intervenir en el debat fins a 160 minuts després de l’inici, Tamames, assegut en l’escó d’Abascal adaptat per a l’ocasió amb una tauleta i un micròfon baix per poder seguir el debat assegut, va recordar el passat a la presó de Carabanchel abans de reescriure la història de la Guerra Civil canviant-ne la data d’inici –cop franquista del 1936– per situar-la el 1934, i ho va fer citant Raymond Carr, tot i que de facto homenatjava indirectament el negacionisme de Pío Moa. “Si surt al carrer, ni el 0,01% sap qui és Blas Piñar. Sí que es coneix Largo Caballero: li deien «el Lenin espanyol», ell s’ho va creure i allò va acabar amb la Guerra Civil”, va relatar el catedràtic nascut el 1933. “No hi va haver un bàndol bo i un de dolent i la Segona República no va ser angelical”, va dir Tamames en to equidistant.

La intervenció de Tamames va tenir tants girs de guió com la seva biografia, ja que va oblidar exigir les eleccions anticipades el 28 de maig –el motiu de fons de Vox– i no va dir “autocràcia”. L’ex-PCE, però, sí que va dir en veu alta que espera convèncer Abascal i la resta que el canvi climàtic és real, va atacar les pimes per lloar Amancio Ortega (Inditex) i Juan Roig (Mercadona) i va flirtejar amb l’explicació racista de l’atur. “Per què a Espanya hi ha 3,5 milions d’aturats i tots els hispanoamericans que venen troben feina l’endemà? I tots els que venen del Marroc troben feina l’endemà... I els espanyols no troben feina. S’ha d’estudiar, això”, va dir.

Tot i els seus estirabots –“en qué momento se jodió España”, va dir tot copiant el Zavalita de Mario Vargas Llosa sobre el Perú a Conversación en la catedral–, aviat va sospitar que Sánchez i la vicepresidenta Díaz l’ofegarien en el filibusterisme d’intervencions eternes i li va semblar excessiu que Sánchez tripliqués el temps invertit per ell i que portés les rèpliques impreses. I no es va aturar a esbrinar quina possibilitat li oferia el reglament, sinó que va esclatar en veu alta tot fent escarafalls. “Que vingui amb un totxo de 20 folis...”, va etzibar Tamames. “No pot interrompre quan el president del govern està en l’ús de la paraula”, va haver de recordar la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, a qui va ser diputat del PCE del 1977 al 1982 (les legislatures constituent i primera) i del CDS del 1986 al 1989 (legislatura tercera). “No es pot estar una hora i 40 minuts escoltant lliçons de coses que no s’han preguntat. Serà útil reformar el reglament i posar límit de temps [...]. No cal aprofitar tots els papers, convé seleccionar o morim”, ironitzava qui fa mesos que conviu amb ironies sobre la seva edat. La vicepresidenta Díaz va aprofitar la censura com a trampolí personal amb una intervenció de més d’una hora abans que el 2 d’abril anunciï la candidatura a La Moncloa per Sumar.

A la tarda, i ja sense Sánchez i amb Tamames en silenci, tots els grups coincidien en l’atac a Tamames per blanquejar Vox. “Ha parlat d’un temps que no va existir i ho ha fet de bracet amb els fills i nets dels que el van empresonar. Això no és reconciliació; és rendició”, etzibava Gabriel Rufián (ERC). “Ha passat de l’antes roja que rota a l’antes facha que rota. Una llàstima. Es pot envellir com Maruja Torres o com vostè”, va dir Rufián abans d’evocar el passat falangista de diputats de Vox com ara Juan José Aizcorbe.

Per Míriam Nogueras (Junts), “no és cap extravagància”, sinó que és “molt representatiu que un excomunista espanyol sigui candidat de Vox”. “Senyor Tamames: respecte per l’edat, tot. Respecte per la mentida, cap”, va dir Nogueras tot criticant que es parli de “respecte institucional” i Sánchez s’absenti d’una moció contra ell i el Congrés planti la missió de Pegasus. Després que Tamames gosés celebrar en el seu discurs que el seu llibre Estrcutura económica de España vagi per la 26a edició, Ferran Bel (PDeCAT) preferia el vell record del professor i prometia “no dir mai «ja ho he vist tot»”. “Han prostituït una institució constitucional com és la moció de censura per sembrar desconfiança en la política. No perdi un segon a rebatre’m que no ho necessito”, va dir Bel. A la CUP, Mireia Vehí va visitar la Transició i es va aturar en el cop d’estat del 23-F del 1981 per “l’ombra de dubte” de si Tamames n’estava al corrent i aspirava a ser ministre d’Economia del general Armada, una sospita que Santiago Carrillo va airejar en els seus últims anys de vida. “Aquesta moció pot ser llegida com una metàfora dels límits de la Transició”, reflexiona Vehí.

L’egolatria era ahir el fil inesgotable. “Gregorio López Raimundo, Enric Pubill i Miguel Núñez no van trair la seva biografia per ego”, va sentenciar Aina Vidal (En Comú Podem), tot certificant que “la moció vol generar desafecció”, i “va més enllà de Vox, perquè Tamames representa la lliga dels senyorets reaccionaris”. “Es creu la vedet de l’escenari, però és una simple corista de Vox que no balla ni al compàs”, va fer mofa Aitor Esteban (PNB).

Quan a Sánchez Dragó, se li demana què sent com a demiürg de la moció, no s’amaga: “He ajudat un amic a coronar la seva vida amb un fermall d’or”. L’home que se sent com el Cid i que s’atreveix a millorar Clarín, però, només rebrà avui 52 vots de 350.