Política

Israel

Aprovada la llei que protegeix Netanyahu davant els tribunals

La Kenésset aprova la nova norma de recusació de matinada després d’un plenari que s’ha allargat tota la nit

L’oposició critica que és una llei feta a mida per evitar pugui obligar el primer ministre a dimitir temporalment pels judicis als que s’enfronta per corrupció

La Kenésset, el Parlament israelià, ha aprovat aquest dijous a la matinada una llei per evitar que el primer ministre, Benjamin Netanyahu, pugui ser recusat o declarat no apte per exercir el càrrec com a conseqüència dels judicis als que fa front per corrupció.

La llei ha tirat endavant de matinada amb 61 vots a favor i 47 en contra després d’un plenari que s’ha allargat tota la nit.

La nova norma de recusació aprovada avui impedeix expressament que el Suprem ordeni a un primer ministre que s’agafi un “permís d’absència”.

El text estableix que només una majoria de tres quarts dels ministres del govern i la mateixa proporció dels diputats de la Kenésset –almenys 90 diputats– pot obligar el cap de l’executiu a deixar temporalment el càrrec, i únicament per raons de salut mental o física.

La iniciativa forma part de la controvertida reforma judicial que impulsa el govern de Netanyahu, que té el suport d’una coalició amb partits d’extrema dreta i ultrareligiosos, i que és vista per molts israelians com una amenaça a la democràcia perquè retalla la independència judicial i la capacitat de la justícia de fiscalitzar el legislatiu i l’acció de govern.

L’oposició considera que la legislació està feta ad hoc per protegir Netanyahu de la possibilitat que el Tribunal Suprem l’obligui a dimitir pels seus problemes legals. El cap del govern israelià té tres casos oberts per frau, suborn i abús de confiança.

El líder de l’oposició, el centrista Jair Lapid, ha acusat la coalició que dona suport a Netanyahu d’actuar com a “lladres a la nit” per aprovar una “llei personal, obscena i corrupta contra un rumor sense fonament sobre una possible recusació”.

El passat febrer van circular informacions sense confirmar que apuntaven que la fiscal general de l’Estat, Gali Baharav-Miara, estudiava ordenar la recusació del primer ministre per un conflicte d’interessos entre el pla de reforma judicial i els seus casos oberts als tribunals. I és que el 2020 Netanyahu va arribar a un acord amb la fiscalia pel qual no es pot implicar des de l’àmbit polític en cap legislació que afecti la justícia i, per tant, no pot promoure ni votar les lleis de la reforma judicial.

El paquet legislatiu que impulsa el seu executiu busca donar el control al govern sobre el nomenament dels jutges, inclosos els del Suprem, cosa que podria influir directament en les decisions judicials que l’afecten. A més, la reforma inclou una “clàusula d’anul·lació” que permetria a la majoria de la Kenésset revertir decisions del Suprem. La cambra també podria blindar lleis perquè no puguin ser revisades per l’alt tribunal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Dídac Manresa Molins
Alcalde de Breda (ERC)

“Un dels objectius de legislatura és enllestir la redacció del POUM”

Breda
Política

El sentiment de catalanitat va a la baixa

Barcelona
amèrica del sud

Veneçuela anuncia la detenció de dos espanyols per un suposat pla contra Maduro

barcelona
estats units

Trump promet deportacions a la ciutat sacsejada per les mentides

barcelona
guerra a gaza

Els atacs israelians contra el nord de la Franja causen una vintena de morts més

barcelona
guerra a europa

Rússia i Ucraïna intercanvien 206 presoners de guerra més

barcelona
política

Nova Esquerra aposta perquè el president d’ERC no sigui alhora candidat

barcelona
vaticà

Francesc demana als catòlics dels EUA votar “el mal menor"

barcelona
guerra a europa

Biden i Starmer ajornen la decisió sobre l’ús d'armes de llarg abast

barcelona