Aprovada la llei que protegeix Netanyahu davant els tribunals

La Kenésset, el Parlament israelià, ha aprovat aquest dijous a la matinada una llei per evitar que el primer ministre, Benjamin Netanyahu, pugui ser recusat o declarat no apte per exercir el càrrec com a conseqüència dels judicis als que fa front per corrupció.

La llei ha tirat endavant de matinada amb 61 vots a favor i 47 en contra després d’un plenari que s’ha allargat tota la nit.

La nova norma de recusació aprovada avui impedeix expressament que el Suprem ordeni a un primer ministre que s’agafi un “permís d’absència”.

El text estableix que només una majoria de tres quarts dels ministres del govern i la mateixa proporció dels diputats de la Kenésset –almenys 90 diputats– pot obligar el cap de l’executiu a deixar temporalment el càrrec, i únicament per raons de salut mental o física.

La iniciativa forma part de la controvertida reforma judicial que impulsa el govern de Netanyahu, que té el suport d’una coalició amb partits d’extrema dreta i ultrareligiosos, i que és vista per molts israelians com una amenaça a la democràcia perquè retalla la independència judicial i la capacitat de la justícia de fiscalitzar el legislatiu i l’acció de govern.

L’oposició considera que la legislació està feta ad hoc per protegir Netanyahu de la possibilitat que el Tribunal Suprem l’obligui a dimitir pels seus problemes legals. El cap del govern israelià té tres casos oberts per frau, suborn i abús de confiança.

El líder de l’oposició, el centrista Jair Lapid, ha acusat la coalició que dona suport a Netanyahu d’actuar com a “lladres a la nit” per aprovar una “llei personal, obscena i corrupta contra un rumor sense fonament sobre una possible recusació”.

El passat febrer van circular informacions sense confirmar que apuntaven que la fiscal general de l’Estat, Gali Baharav-Miara, estudiava ordenar la recusació del primer ministre per un conflicte d’interessos entre el pla de reforma judicial i els seus casos oberts als tribunals. I és que el 2020 Netanyahu va arribar a un acord amb la fiscalia pel qual no es pot implicar des de l’àmbit polític en cap legislació que afecti la justícia i, per tant, no pot promoure ni votar les lleis de la reforma judicial.

El paquet legislatiu que impulsa el seu executiu busca donar el control al govern sobre el nomenament dels jutges, inclosos els del Suprem, cosa que podria influir directament en les decisions judicials que l’afecten. A més, la reforma inclou una “clàusula d’anul·lació” que permetria a la majoria de la Kenésset revertir decisions del Suprem. La cambra també podria blindar lleis perquè no puguin ser revisades per l’alt tribunal.