La ‘detenció’ desvetlla les protestes

Malgrat que els anys d’inactivitat als carrers pesen a les cames, l’independentisme de base va reaccionar amb relativa celeritat a la detenció de Ponsatí, amb la convocatòria de concentracions espontànies de protesta a diversos punts de Catalunya. La que va tenir més càrrega, tant simbòlica com política, va ser la que es va orquestrar a les portes de la Ciutat de la Justícia de l’Hospitalet de Llobregat en aquella hora en què la tarda ja comença a ser capvespre, coincidint amb el fet que l’eurodiputada havia de prestar declaració entre els murs d’un dels edificis, el del jutjat de guàrdia, concebuts pel recentment llorejat David Chipperfield. El tràmit va ser llarg, i això va propiciar que a la protesta s’hi anessin sumant participants amb comptagotes, però a un ritme constant. Tot i això no va passar d’uns pocs centenars, entre els quals es va poder veure el secretari general de Junts, Jordi Turull; l’exconseller Quim Forn; el diputat de la CUP Carles Riera, o la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, entre d’altres.

Potser perquè calia animar-se perquè feia més fresca de la que podia suportar una innocent rebequeta, o perquè la compareixença de Ponsatí semblava que no havia d’acabar mai si és que havia començat ja, el gruix de manifestants va decidir tallar el trànsit durant una estona en un dels sentits de circulació de la Gran Via. Va ser l’instant en què la concentració va assolir més vivesa, o calor, rememorant que aquell cicle reivindicatiu que el 2017 va assolir el seu clímax potser no queda tan lluny en el temps com sembla. Però va ser només un flaix, el just per cridar quatre proclames contra “la justícia espanyola” abans d’atacar una xurreria propera que ahir va fer l’agost, o començar a desfilar cap a casa quan ja s’anava fent tard. A d’altres punts del país, les protestes es van repetir davant dels ajuntaments o les seus judicials. Va ser el cas de Girona, on uns 200 manifestants s’hi van anar aplegant per fer patent el seu crit de denúncia.