L’opa hostil al PDeCAT

Xavier Trias, Marc Castells i ara, també, Meritxell Roigé. Amb tots els matisos, però els principals pesos pesants de la política municipal del Partit Demòcrata han anat caient cap a la banda de Junts per Catalunya. Trias va estripar el carnet del PDeCAT l’octubre passat i es presenta amb el seu cognom com a marca, prescindint de la sigla de Junts, en una operació que s’ha llegit com de reagrupament de l’espai convergent en vista de l’oportunitat de foragitar Ada Colau de l’Ajuntament. Tanmateix, si hi hagués acord amb el partit d’Artur Mas i David Bonvehí, la candidatura barcelonina de Trias seria una excepció al conjunt del Principat. “Com que Trias no va amb la sigla de Junts i fa una candidatura pròpia molt oberta, ens hi podem sentir còmodes. Estem parlant perquè la nostra gent s’hi pugui sentir representada”, assegura el secretari general adjunt del PDeCAT, Marc Solsona.

El també alcalde de Mollerussa és un dels negociadors amb l’exalcalde barceloní per confluir a la capital. “Trias ha decidit que per les seves possibilitats a Barcelona necessita sortir de la lògica estricta de Junts i sumar amb altres actors. Qui estaria movent peça és Junts, no nosaltres, que som on érem”, defensa Solsona. No en va, quan escolta Trias, pensa que s’assembla més al que diu el PDeCAT “que no pas al que es predica en clau de Junts”.

En qualsevol cas, l’experiència barcelonina és “excepcional” i no equival a un acostament entre els dos partits. A la resta del país, Junts i el PDeCAT van cadascú per la seva banda; els primers, amb la coalició Compromís Municipal, i els segons, sota el paraigua Ara Pacte Local. “No hi ha hagut en cap moment la voluntat de reconèixer el PDeCAT com un interlocutor vàlid per poder fer alguna cosa més des de fa mesos; per tant, ara, a la recta final, és molt difícil, quan tot està estructurat, qualsevol acostament”, adverteix Solsona.

El responsable de Política Municipal de Junts, David Saldoni, ha donat carta blanca als candidats territorials del partit per negociar el que consideressin amb qui consideressin. Alhora, la formació de Laura Borràs i Jordi Turull ha anat teixint aliances com una formigueta al conjunt del país per atraure noms de l’òrbita del PDeCAT. Així, al gener va rubricar un acord amb Impulsem Lleida, on militen càrrecs locals que havien pertangut a la formació successora de Convergència, que abasta al voltant de 160 candidatures, i al febrer ho va fer amb Impulsem Penedès, que també computarà els seus vots amb Junts. En total, Turull vol presentar 800 llistes amb el lema Gent de debò.

Que Castells, alcalde d’Igualada, es decanti per Junts va ser un cop dur per a la formació de David Bonvehí, que ha anat veient com un rere l’altre li anaven marxant candidats. Castells havia arribat a ser el responsable de Política Municipal del PDeCAT i va anar de número 3 a la llista d’Àngels Chacón al Parlament, que es va estavellar a les urnes el 14-F.

L’última a caure ha estat Roigé, a l’antic bastió tortosí del diputat al Congrés Ferran Bel. Tampoc a Martorell el PDeCAT ha pogut retenir Xavier Fonollosa, ni Jordi Masquef a Figueres... La llista és tan llarga que és més fàcil trobar, d’entre les capitals comarcals, on no hi ha hagut acostament a Junts: Mollerussa. Es tracta, és clar, del feu de Solsona, el principal alcalde que li queda al partit, que es presentarà com a Mollerussa Primer.

Comptat i debatut, Ara Pacte Local aglutina una vintena de formacions polítiques, entre les quals hi haAra Catalunya –amb implantació sobretot a la demarcació de Tarragona–, el Partit Nacionalista de Catalunya de Marta Pascal i altres forces estrictament locals. Ja han confegit més de 170 candidatures i aspiren a superar les 200, amb la intenció de presentar-se a la majoria de capitals de comarca i a més de la meitat dels municipis de més de 10.000 habitants. “Aspirem que els nostres vots siguin clau i decisius per a les estructures supramunicipals. La nostra intenció és tenir gent a les capitals de comarca i poder computar per fer consells comarcals i diputacions”, explica Solsona.

Fa temps que el PDeCAT treballa en la modernització i actualització del concepte espai CiU, del qual es declara hereu, per fer-lo atractiu i aglutinar els electors que se’n senten orfes. “Haurem de treballar per sumar, recosir i mirar de donar un sentit al que es va partir en molts trossos. Cal alimentar nous lideratges i sortir de les lògiques de procés i de sigles”, reflexiona l’alcalde, que conclou: “Nosaltres respectem tothom, perquè després de les municipals venen les catalanes i les espanyoles i, per tant, hem d’intentar fer-nos el mínim mal possible en tot el que és el nostre univers.”