El TS confirma la sentencia de Gürtel per la trama de corrupció entorn la visita del Papa a València

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència del cas Gürtel a la peça per la visita del Papa a València, que va declarar provada una estructura societària creada pel líder de la trama, Francisco Correa, per obtenir adjudicacions il·legals de contractes de diferents administracions a València durant els anys 2004 al 2008, segons ha avançat l’agència EFE.

A la sentència que ara ratifica el Suprem, l’Audiència Nacional va imposar penes de fins a 15 anys i 5 mesos de presó als principals responsables de la trama Gürtel per la visita del papa Benet XVI a València el 2006.

La condemna més gran (15 anys i 5 mesos) va recaure en l’exdirigent del PP gallec Pablo Crespo. A Correa li va imposar 13 anys i 7 mesos de presó; i a Álvaro Pérez, El Bigotes, 6 anys i 9 mesos. Tots tres estaven ja complint condemna per altres peces del cas, també ratificades pel Suprem.

També va ser condemnat a 6 anys i 9 mesos l’exdirector de la Radiotelevisió Valenciana (RTVV) Pedro García Gimeno, i a 11 i 7 mesos el vicepresident de l’empresa Teconsa José Luis Martínez Parra, en una sentència on van ser condemnats 19 dels 23 acusats.

El Suprem ratifica així mateix la tesi de l’Audiència respecte a l’existència d’un delicte de malversació en concurs amb un altre de frau en constatar que, a més de produir-se “substraccions de cabals públics per part de funcionaris” que els havien de vetllar, també hi va haver “un concert per defraudar” l’administració mitjançant “diferents artificis”.

Segons confirma ara el Suprem, el mes d’octubre del 2005, l’organització de Correa, amb motiu de la visita de Benet XVI per la V Trobada Mundial de les Famílies els dies 7, 8 i 9 de juliol del 2006, va iniciar una sèrie d’actuacions dirigides a aconseguir l’adjudicació de manera il·lícita de la prestació de serveis i subministraments necessaris per al desenvolupament d’aquest esdeveniment.

Per això va negociar amb el Conseller d’Agricultura, Ángel Cotino Ferrer –ja mort–, per aconseguir l’adjudicació del contracte de subministrament en règim de lloguer de les pantalles i sonorització. Diversos dels acusats van decidir que l’encàrrec i el cost de la celebració no es portés directament per la Fundació V EMF, sinó per l’ens públic RTVV a favor d’una empresa pantalla –TECONSA–, que al seu torn va subcontractar –quan això estava prohibit– l’empresa IMPACTO PRODUCCIONES SL.

RTVV va adjudicar a TECONSA, mitjançant expedient de contractació a través d’un procediment negociat sense publicitat i tramitat d’urgència, el subministrament en règim de lloguer d’equipament de pantalles de vídeo, so i megafonia per a RTVV, per un import de 6.460.000 euros (7.493.600 euros, amb IVA), molt superior al cost real dels treballs necessaris per a la seva execució.

Això va suposar un sobrecost amb càrrec als fons públics de la RTVV de 3.205.375,11 euros i un correlatiu enriquiment il·lícit a favor dels acusats que van intervenir de forma decisiva en aquesta adjudicació.

L’adjudicació a TECONSA ja estava determinada amb anterioritat, ja que hi estaven treballant els seus empleats, així com les empreses subcontractades APOGEE TELECOMUNICACIONS i IMPACTE PRODUCCIONS, i també RTVV, recull la sentència del Tribunal Suprem.

Es tractava d’una adjudicació directa, amb un expedient confeccionat ple d’irregularitats, com ara l’elecció del procediment negociat, quan el procedent per la quantia i per no estar justificada la urgència era el concurs; plecs de condicions sense preu i amb indefinició respecte al servei que es licitava; manca de constància d’invitacions i de la presentació de les ofertes.

També es confirma la manca de capacitat tècnica de l’adjudicatària per realitzar els treballs –era constructora–, que va haver de subcontractar, tot i estar prohibit; la intervenció dels contractistes en la redacció dels plecs i del contracte: i la manca de dotació pressupostària per a la despesa.

La sentència de l’Audiència Nacional va condemnar 19 acusats, per diferents delictes de prevaricació, malversació, frau a l’Administració, falsedat en document oficial, blanqueig de capitals i delicte contra la Hisenda Pública, uns com a autors, altres com a cooperadors necessaris, i altres com a còmplices.

Els principals acusats, molts d’ells després d’haver optat per col·laborar amb la Justícia –com Correa, Crespo o El Bigotes–, no van recórrer la sentència, sí que ho van fer set exdirectius de Teconsa i de RTVV. Aquests recursos són els que ha desestimat el Suprem.

Entre altres al·legacions, l’alt tribunal rebutja que hagi existit vulneració del principi d’igualtat davant de la Llei dels acusats no conformats respecte dels acusats-conformats, pel que fa a les penes imposades i que tampoc no genera indefensió.

També desestima indefensió en haver estat imputats alguns dels acusats transcorreguts gairebé vuit anys, si bé la Sala considera que és una anomalia processal.