“La població és més activa, igualitària i oberta des que governen les esquerres”

Hem donat un tomb important a la política i la societat, que venia d’uns anys una mica estancada, i des que hi ha govern d’esquerres pel carrer veus canvis en la manera de fer i funcionar.

La població és molt més activa, oberta i igualitària. En l’àmbit polític, hi ha molta pau orgànica, i fins i tot una anterior alcaldessa m’ho ha comentat, no hi ha aldarulls mediàtics.

Fa temps que em sento perseguit per aquest tema i de fet durant el primer mandat ja va passar. És Impulso Ciudadano qui presenta requeriments als ajuntaments on no veu la bandera espanyola. No en faig cas.

Sempre en queden, sobretot en finances, però l’Ajuntament econòmicament està molt bé. Quan vam entrar vam fer un pla econòmic i hem mantingut la ràtio de solvència. No tenim prou recursos, però hem sabut administrar els que tenim.

No. Sí que tinc la sensació que el fet de dir que no em tornava a presentar generava estranyesa; de fet, pel carrer des de fa mig any haig de continuar explicant que fins al 17 de juny continuaré sent l’alcalde. A tots els ajuntaments es comenta que s’acaben obres de pressa, però aquí no ha passat, i qui ho digui ignora l’administració local, perquè no s’atorga una subvenció o es licita un projecte d’avui per demà, perquè un alcalde no es presenti. Hi ha moltes coses que fa anys que estan en marxa i arriben ara, però no hi ha res que es vulgui acabar abans de marxar.

S’han fet apostes de si acabaríem i els qui les han fet les han perdut; jo era dels que deien que arribaríem fins al final i bé.

Si agafem com a referència els ciutadans que ens l’han criticat, són un centenar dels gairebé 20.000 habitants. Però som receptius a fer millores en dies de recollida, sistemes, mides de cubells... L’oposició hi ha tingut un paper d’estrassa, perquè volia fer electoralisme, però alhora no pot dir que no perquè sap que és un servei imprescindible.

Ha estat bastant absent, suposo que s’ha sentit derrotada en veure que hi havia una majoria que conformava govern i ha tirat una mica la tovallola, també ha estat maldestra a vegades. En l’àmbit municipal és molt difícil fer oposició perquè si la fas molt constructiva sembla que estiguis afavorint l’equip de govern, i una de destructiva tampoc et fa lluir i fa mal al poble; no tens mitjans de comunicació per explicar què estàs fent. A Cardedeu n’han fet poca.

Sí, hem aconseguit una majoria al consistori i al ple, i sembla que fem el que volem, però als ciutadans els hem escoltat tantes vegades com ha calgut i jo tinc el despatx obert, hi rebo molta gent, m’agrada escoltar-la, hem estat oberts a totes les crítiques i comentaris. Ha pogut semblar que governàvem en majoria absoluta, però som en una coalició.

Sí, no hem fet res en contra de la llei i tenim Secretaria i Intervenció que ho regulen diàriament; s’ha anat fent, i segurament en alguna ocasió de manera maldestra. Però no tenim cap recurs interposat ni cap contenciós que se’ns hagi guanyat per una mala praxi administrativa.

Per totes dues coses, i segurament una és conseqüència de l’altra. Som una població que gentrifica la gent, des del 1800 ja venia a Cardedeu gent de Barcelona a prendre els aires perquè s’hi vivia millor, els metges de Barcelona ens els enviaven a fer salut. Això passa ara perquè tenim escoles públiques de molta qualitat i venen a viure-hi famílies, i això expulsa la gent del territori, tal com passa en altres municipis propers a Barcelona, seguim estant molt ben comunicats amb la capital, i això apuja els preus de l’habitatge. Cardedeu té un nucli urbà molt compacte i no té urbanitzacions, no hi ha molt a construir, i per tant hi ha hagut poca oportunitat de fer habitatge social. Hem fet petites actuacions: desincentivar els pisos buits, gravar els locals amb l’IBI, reconvertir en habitatge baixos comercials en desús, hem comprat tot allò que se’ns ha posat a l’abast provinent de la banca tòxica, hem anat a tots els temptejos i retractes... Arribes a cobrir només l’emergència social; ens faria falta un parc, i d’això tot el país n’està molt mancat, i esperem polítiques globals que ens ajudin a fer habitatge social. Tenim també un habitatge ocupat que ben aviat podrà ser habitatge social i guanyarem uns 12-14 pisos. També s’està treballant un pla urbanístic amb una vintena de pisos de protecció oficial...

És una pilota molt grossa, i no només pel fet que es va pensar el 2002 i es va treballar el 2005, amb un escenari de bombolla i creixement espectaculars, amb uns sectors que es pensava que engreixarien el poble, però la bombolla va esclatar… Caldria un replantejament; de fet, de manera puntual s’ha fet algun retoc al planejament, fent sectors més fàcils d’assolir, n’hem pogut arreglar algun perquè sigui més llaminer, n’aniran sortint i sorgiran equipaments, segurament faria falta un pavelló nou, una altra escola…

Sí, aquí ve el hàndicap econòmic, que la gent no sap el dineral que costa 100 metres de vorera, i qui diu voreres diu asfaltatge i clavegueres. És una crítica que assumeixo, les voreres estan molt malament. Algunes tenen 45 centímetres d’amplada, però és que si han de passar cotxes per les dues bandes no poden ser més grans. Tampoc es poden arranjar d’un dia per l’altre, i molts dels arranjaments tampoc agradarien perquè voldrien dir eliminar el vehicle, i no hem anat més enllà perquè de la nit al dia no volíem eliminar el sistema motriu de la gent, per bé que és evident que si alguna cosa sobra, a Cardedeu i arreu, són vehicles.

No som més macos ni més lletjos que enlloc, tenim la nostra quota, i si passen coses al país algun dia ens toca; però en les ràtios que tinc de la Diputació no sortim pas malament. Hi ha horaris i èpoques de l’any més controvertits, però això també és sabut en els cercles policials, que quan es fa fosc més d’hora o s’apropa Nadal hi ha més furts, com a tot arreu. Estic molt content de la seguretat que tenim.

Volien posar pantalles acústiques a tota la via del tren i ho vam poder aturar perquè haurien fet un mur i la via ja separa una mica el nord i el sud del municipi; volem inversions perquè els trens fan soroll. I la freqüència: si anem a Barcelona veiem que passa un tren per anar a Granollers cada quinze o vint minuts, a Cardedeu hem d’esperar-lo mitja hora o una hora el cap de setmana i a Sant Celoni hi torna a haver molta freqüència; no tenim la que pertoca.

La millora manera de fer-ho és que no hi passin els cotxes, i sembla impossible però hi arribarem. La carretera de Dosrius va a una cruïlla històrica, un punt conflictiu. La mobilitat s’ha de resoldre de diferents maneres perquè no hi ha una única solució que la pugui canviar d’avui per demà.

El polígon de Cardedeu està ple, per tant hauríem de veure on posem més activitat econòmica i industrial. Què ens aportaria guanyar més terreny industrial? Algun IAE, i acabaria sent escadusser, a canvi de malmetre una part del territori…

Hem canviat tot l’enllumenat públic del municipi a LED, hem posat plaques fotovoltaiques a tres de les quatre escoles, plaques solars al complex esportiu, calderes de biomassa a dos equipaments, carregadors elèctrics a diferents punts del municipi...

Al revés, la gent de Cardedeu difícilment se’n va a Granollers a fer gestions; de fet, baixar ara a Granollers és un hàndicap, i abans s’hi baixava en deu minuts. Cardedeu continua sent un centre important i passejant pel municipi veus gent dels pobles veïns; tampoc ho volem promoure, i segurament hi ha gent que pensi que Cardedeu ha de ser marca… Més val ser cua de lleó que cap de ratolí, no sé si val la pena ser molt importants, n’hi ha que volen que Cardedeu aparegui ben gran, però penso que és millor fer bé les coses.

En quantitat han anat creixent. Soc dels que havien jugat a handbol en una pista descoberta; per això em va fer il·lusió estrenar el pavelló. Després el municipi va anar creixent, les necessitats s’han duplicat i els esforços són de quadrar graelles d’ús dels equipaments. Cardedeu és una vila esportiva sense tenir cap campió del món, s’hi practica molt esport i el fomentem de manera comunitària.

Ens enorgulleix molt perquè a més és una televisió comunitària que ho fa extraordinàriament bé. Intentem explicar-ho, però tampoc ens podem posar a la casa dels altres perquè això pot fer que la gent pensi que la televisió de Cardedeu és la veu de l’Ajuntament, i volem separar-ho, perquè ni volem influir-hi ni hi tenim editorial.

Era una vocació molt interessant, la vaig seguir bastant de prop, conec els seus precursors i encara veig que van pintant algun camí de la rodalia. És molt interessant, quan em jubili m’agradaria seguir aquest camí, però no sé si la gent sap que Cardedeu n’és el domicili social, perquè avui dia els domicilis socials no són res més que algun requeriment del Registre Mercantil, i he conegut diferents seus socials d’aquesta associació, però no sentim que sigui nostra sinó dels Països Catalans.