Àfrica
Inestabilitat a l’est del continent
Duel d’armats al Sudan
La lluita pel poder entre el líder de l’exèrcit i el dels paramilitars de les RSF empeny el país cap a la confrontació civil
Van col·laborar plegats en la caiguda del dictador Omar al-Bashir i en el cop d’estat posterior per frenar la transició democràtica
Entre Àfrica i el Pròxim Orient, a l’estat sudanès hi conflueixen interessos geopolítics
Fa quatre anys, una revolta civil va enderrocar Omar al-Bashir, el dictador islamista que governava des de feia gairebé tres dècades el Sudan. L’exèrcit va col·laborar en la caiguda de Bashir i, poc després, va firmar un pacte per compartir el poder amb la coalició de partits opositors que havia forçat el canvi de règim amb protestes al carrer.
Fins que va fer marxa enrere. El procés que s’havia engegat i que havia de culminar amb un govern democràtic va ser interromput l’octubre del 2021 per un cop d’estat militar encapçalat pel general Abdel Fattah al-Burhan i el cap del grup paramilitar Forces de Suport Ràpid (RSF), Mohamed Hamdan Dagalo, un antic senyor de la guerra conegut també com a Hemeti.
El govern civil de transició instaurat al país després de la revolució de 2019 va ser deposat i substituït per un de militar, dirigit pels dos líders colpistes: Al-Burhan, com a president de facto, i Hemeti, com el seu número dos. Però les desavinences no van tardar a aparèixer pel rumb polític del país i per qui havia de dirigir el nou exèrcit unificat –un cos que havia d’integrar els aproximadament 100.000 homes que formen les RSF– i els seus arsenals. La rivalitat entre les dues principals forces armades del Sudan per obtenir el poder no va deixar de créixer fins s desembocar en l’escalada d’aquest cap de setmana, en un conflicte que ja ha causat un centenar de morts i que amenaça d’estendre’s per la regió. Uns mesos abans, i sota la pressió diplomàtica internacional per restablir la transició democràtica avortada pel cop d’estat del 2021, l’exèrcit i les RSF havien firmat un acord amb representants civils per tornar-los el poder. El pacte era massa ambigu i no va aconseguir desactivar la crisi política. Mentrestant, el líder paramilitar s’anava desmarcant de l’exèrcit fins que el març passat va acusar públicament Burhan de resistències a cedir el poder als civils i de connivència amb els antics governants islamistes. Els analistes hi veuen un intent de rentar la imatge criminal de les RSF, responsables de la sagnant repressió contra els manifestants pacífics de la revolta del 2019 contra Bashir que havien acampat davant la seu de l’exèrcit per reclamar un govern civil. La intervenció va causar centenars de morts i desenes de violacions.
Perill de desbordament
Al capdavant de les temudes milícies janjaweed –sinònim d’atrocitats–, Hemeti va participar en la repressió de la revolta de Darfur, on també va lluitar el seu rival Al-Burhan, en les files de l’exèrcit. Les matances sistemàtiques a Darfur, investigades com a genocidi pel Tribunal Penal Internacional, van causar 300.000 morts i 2,7 milions de desplaçats. Més tard, Bashir va convertir els janjaweed en una força paramilitar i va donar rang militar als seus líders, mentre els enviava a esclafar més rebel·lions internes i a les guerres del Iemen i Líbia. A l’empresa militar, Hemeti hi sumava els lucratius ingressos per l’exportació d’or extret de manera il·legal.
Sense ajuda internacional, afectat per l’escalada dels preus alimentaris i de l’energia provocada per la guerra d’Ucraïna, la situació creada al Sudan fa témer que les turbulències polítiques degenerin en una guerra civil i arrosseguin els estats veïns, com ara Etiòpia, el Txad i el Sudan del Sud.
Encaixat entre el mar Roig, la regió del Sahel i la Banya d’Àfrica, el país, ric en recursos naturals, també ha estat sota el focus de la geopolítica. Durant el mandat d’al-Bashir, Rússia va desplegar la seva influència al Sudan fins el punt d’obtenir el vistiplau de les autoritats per construir una base naval a la costa del mar Roig.
Però, amb la caiguda del dictador, els EUA i els aliats europeus van disputar el domini rus de la zona –infiltrada per les milícies Wagner–, sota permanent inestabilitat política. A cavall entre l’Àfrica i el Pròxim Orient, les portes del Sudan també s’han obert a la influència de potències regionals com ara l’Aràbia Saudita –les dues forces han lluitat del cantó de Riad en la seva guerra contra el Iemen– i els Emirats Àrabs Units, i també l’Egipte del general Al-Sisi.
