Aragonès pregunta com articular un referèndum vinculant al Consell Acadèmic per l’Acord de Claredat
Els trasllada cinc qüestions sobre com Catalunya ha de poder decidir el seu futur polític i poder-ne implementar el resultat
Espera tenir l’informe en dos mesos i es mostra disposat a escoltar totes les propostes, també les de grups no independentistes
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha traslladat aquesta tarda al Consell Acadèmic per l’Acord de Claredat, abans de la seva primera reunió a Palau, cinc preguntes concretes sobre la metodologia i la naturalesa que hauria de tenir un referèndum sobre la independència de Catalunya per tal que fos acceptat per totes les parts i els seus resultats implementats. Això sí, els enunciats de les qüestions, prèviament pactats amb els que les hauran de respondre, no fan en cap moment al·lusió ni tan sols a l’autodeterminació, i fins i tot contemplen la utilització de “mecanismes anàlegs”, amb la idea de no condicionar d’entrada els resultats del possible debat del grup. “Amb això reconeixem un fet que s’ha anat produint els últims anys, i és que hi ha hagut referèndums, eleccions plebiscitàries, una directiva europea de claredat... hi ha diferents mecanismes sobre la taula i estem oberts a escoltar propostes”, ha puntualitzat el mateix Aragonès.
En tot cas, la pregunta clau és la cinquena: “Quines característiques hauria de complir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, o altres mecanismes anàlegs, per gaudir de la màxima legitimitat i assegurar-ne la validesa i implementació?”. Abans, però, fa un seguit de qüestions introductòries. Així pregunta d’entrada en quins principis bàsics s’hauria d’emmarcar aquest acord de claredat; en segon lloc, per quins mecanismes s’han utilitzat en política comparada al món per resoldre altres conflictes de sobirania com aquest; la tercera pregunta és per saber quins polítics i institucions s’hi haurien d’involucrar, tant a nivell català com estatal com internacional, i la quarta pregunta quina funció hauria de tenir aquest referèndum o mecanisme anàleg que es proposés. És a dir, si hauria de servir per certificar un acord entre governs, per iniciar o acabar un procés legal més llarg, etc.
“Volem que la ciutadania voti el futur polític del país, i que aquesta decisió es pugui implementar, aquesta és la clau, i per això és fonamental que les diferents parts pactin un mecanisme de decisió”, ha reblat Aragonès en una breu compareixença posterior. Les preguntes, que ha redactat el mateix president i el seu entorn més proper de Presidència, seran la base per a l’informe que ha encarregat al consell acadèmic, format per nou experts universitaris.
Informe en dos mesos
La previsió és que el tingui enllestit en un termini d’uns dos mesos, i les conclusions serveixin de base per a un triple debat que vol encetar a partir d’allí: amb una taula de partits catalans, amb entitats i actors socioeconòmics, i amb la mateixa ciutadania, a través d’un debat que obrirà amb 800 persones –100 per vegueria– triades a l’atzar. Això sí, de moment ni el PSC, que precisament ha reclamat repetidament una taula de partits, ni cap altra formació independentista han expressat la intenció d’acudir a la convocatòria del president, que els va tornar a demanar que participin en la deliberació per resoldre el futur polític del país. “La proposta del govern és un referèndum i preguntem com s’hauria d’articular, però si algú creu que hi ha altres mecanismes, estarem disposats a acceptar-ho”, allargava la mà, tot i el matís que vol escoltar “especialment” les propostes que arribin de la resta de l’independentisme.
Preguntes per un referèndum
El professor de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra, Marc Sanjaume, que presideix el Consell Acadèmic ha comparegut després assegurant que donaran resposta a les qüestions “des del rigor acadèmic” i amb el “màxim d’inclusió i pluralisme” perquè configuren un grup divers i també volen donar expressió a tots els punts de vista polítics en relació al debat territorial de Catalunya per comptar “amb el màxim de ligitimitat de la ciutadania”.
Les respostes seran concretes però no n'hi haurà una d’única per a cada qüestió amb la voluntat que permetin obrir “perspectives i transitar diferents vies” per poder definir diversos escenaris. Sobre si formularan una pregunta pel referèndum, Sanjaume ha assegurat que “inclourem diferents potencials formulacions” i també ha deixat clar que el seu serà un treball acadèmic i no polític que ha de servir per posar sobre la taula i fixar “procediments i regles del joc” que puguin servir als catalans a decidir el seu futur. En referència als mecanisme anàlegs ha posat d’exemple que pot incloure acords entre forces polítiques, debats parlamentaris o eleccions, entre altres possibilitats. A més, tindrà en compte altres treballs que s’han fet com ara el del Consell Assessor per a la Transició Nacional.
Sanjaume ha defensat els integrants del comitè d’experts malgrat les crítiques a la presència d’Astrid Barrio. “Tothom és lliure d’opinar”, però les “nou persones som qualificades i mereixem poder acceptar aquesta oportunitat de ser útils al país”, ha reblat.
Al tombant d’any, a partir de les conclusions finals d’aquest triple nivell de debat, el govern vol aprovar una proposta catalana que aglutini el màxim de consens i força possible per posar-la sobre la taula de diàleg amb l’executiu espanyol que surti de les properes eleccions.
A banda de Sanjaume i Barrio, la resta d’integrants són Mar Aguilera Vaqués, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona; Eva Anduiza Perea, catedràtica de Ciència Política a la UAB; Marco Aparicio Wilhelmi, professor de Dret Constitucional a la Universitat de Girona; Pau Bossacoma Busquets, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC; Elisenda Casañas Adam, professora de Dret Constitucional a la Universitat d’Edimburg; Lesley-Ann Daniels, investigadora a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI), i Josep Lluís Martí Màrmol, professor de Filosofia del Dret i Política de la UPF.
