Nou països s'afegeixen a l'espai Schengen, el de lliure circulació per la UE

Des de les 00 hores d'avui, els països de l'Est que van entrar a la Unió Europea (UE) el 2004 han abolit oficialment les fronteres amb els seus veïns de l'Oest. La zona de lliure circulació de persones coneguda com espai Schengen s'ha estès de 15 a 24 Estats de la UE, de manera que ara uns 400 milions d'europeus podran passar d'un país a l'altre sense haver d'ensenyar el passaport. Els antics països comunistes perceben l'ingrés a aquest espai com la darrera etapa del desmantellament del Teló d'Acer.

Petr Kubalak contempla visiblement satisfet els preparatius de la gran festa prevista per ahir al vespre al control de Berg-Petrzalka per celebrar la desaparició de la frontera entre Àustria i Eslovàquia.
"Que bé! Ara ja no hauré de fer més cues per creuar la frontera, com em passava més d'un cop per setmana", comenta aquest jove eslovac que, com molts dels seus compatriotes, treballa a Àustria.

Per marcar aquesta fita, ahir al matí el primer ministre eslovac, Robert Fico, i el canceller austríac, Alfred Gusenbauer, van serrar junts una barrera vermella i blanca abans de brindar sota una gran bandera europea.

"És un esdeveniment històric"
"És un esdeveniment històric després de les destruccions de les dues guerres mundials i la divisió del continent pel Teló d'Acer", subratlla Gusenbauer. "Aquest vespre [ahir], a partir de la mitjanit, es podrà viatjar 4.000 kilòmetres de Tallinn, a Estònia, fins a Lisboa, sense cap control fronterer", va declarar entusiasmat Fico.

"Hi va haver moments dramàtics en què els joves morien inútilment aquí a la frontera", recorda amb emoció Marta Schödinger, duanera eslovaca. Aquesta frontera ocupa un lloc molt important per a Schödinger. Aquí va sentir els crits a favor de la caiguda del règim comunista el 1989; aquí va conèixer el 1990 un policia austríac amb qui es va acabar casant. Des de llavors, les coses han canviat. "Abans hi havia controls molt estrictes, ara no", explica el seu marit, Gerhart.

Durant les quatre dècades de dictadura, molts eslovacs van veure com els seus somnis d'exili s'estavellaven al Teló d'Acer que separava l'Est de l'Oest. Després de la Revolució de Vellut (1989), que va precipitar la caiguda de l'antic règim, és per Berg-Petrzalka per on passaven els txecoslovacs que viatjaven per primer cop a l'Oest, en direcció a Viena.

El 1993, després del divorci amistós de txecs i eslovacs, la frontera de de Berg-Petrzalka va passar sota control de Bratislava. Després d'entrar a la UE el maig del 2004, molts eslovacs es queixaven dels controls minuciosos a què els sotmetien encara els duaners austríacs. Ara als edificis grisos de Berg-Petrzalka se'ls donarà un altre ús.

D'aquí a un any, Eslovàquia espera aixecar encara una altra barrera: adherir-se a la zona euro l'1 de gener del 2009.

Mentrestant, la supressió dels controls fronterers serà celebrat durant tres dies en els vuit Estats excomunistes que entren a l'espai Schengen al mateix temps que l'illa mediterrània de Malta. Una caravana de dignataris europeus emprendrà una gira per les fronteres abolides. El recorregut culminarà amb una cerimònia oficial, dissabte a l'antiga línia de demarcació entre Eslovènia i Itàlia.

Han calgut mesos d'intensos preparatius administratius i policials per ampliar de 15 a 24 Estats l'espai Schengen: posar en comú els arxius informàtics SIS, que contenen dades sobre criminals; crear patrulles conjuntes entre països veïns i reforçar la seguretat dels 9.000 kilòmetres de nova frontera externa contra els traficants i els immigrants que intenten entrar clandestinament a la UE.

La nova situació no satisfà tothom. El cap de la policia alemanya, per exemple, creu que és "massa aviat" per tancar fronteres.