Tot a punt per als pactes a Calonge

Els precedents

El govern actual està format per Junts per Calonge, el PSC i el PP. Aquest tripartit és el resultat de la moció de censura que l’1 d’octubre del 2020 va enviar a l’oposició ERC, que llavors tenia l’alcaldia, juntament amb el seu soci d’Avancem. El regidor de Republicans ja era fora del govern; en marxar, els va deixar molt debilitats i, a més, va donar suport a la moció i va entrar al nou govern; el 2022, però, Soler el va expulsar –ell diu que va marxar abans–. Això va tenir lloc poc abans d’haver-se de fer un relleu a l’alcaldia a favor de Republicans, arran d’un pacte molt mal lligat. Res, doncs, fa preveure que a Calonge no es requereixi novament un complex entramat de negociacions. Una dinàmica en què Jordi Soler, amb els resultats d’eleccions anteriors sobre la taula, hi té la mà trencada.

És important tenir en compte diversos elements per fer una hipòtesi de cap a on pot anar aquest mandat que està a punt de començar. En primer lloc, ens trobem amb la més que previsible davallada de la participació, un element que podria afavorir les majories. Tot i això, i com a exemple, podria tenir com a avantatge que baixi fins a 180 el nombre de vots necessaris per obtenir un primer regidor al consistori, punt que faria més fàcil entrar-hi. Però no és suficient per fer un pronòstic. Un element clau a tenir molt present és la sintonia entre els tres partits que actualment formen el govern: Junts per Calonge i Sant Antoni, que té l’alcaldia, el PSC i el PP. Des de la moció de censura cap aquí, el tripartit, sense tenir majoria –a Calonge calen nou regidors–, ha pogut tirar endavant les principals propostes amb pactes externs, cosa que li ha garantit fer avançar el projecte, incloent-hi peces clau com els pressupostos. ERC ja va intentar arribar a un acord amb el PSC, abans de la moció de censura. Aquesta maniobra va tenir com a conseqüència que el regidor de Republicans, que sempre va manifestar que les converses s’havien fet deixant-lo de banda, optés per marxar –tampoc és que tinguessin gaire sintonia–. Ara, i amb les directrius que sembla que venen de les cúpules, no seria gens estrany que els republicans fessin sonar els cants de sirena per captar els socialistes i aconseguir, arribat el cas, formar govern i treure’s l’espina de la moció de censura que els va estroncar el projecte polític.

Els tres mosqueters

Aquí hem de posar sobre la taula un element que cal destacar: les relacions personals entre els actuals socis de govern. Arturo Prades, el cap del PSC, no ha tingut cap problema a l’hora d’entendre’s amb Jordi Soler (Junts), bàsicament perquè tots dos coincideixen a apostar per la gestió com a pal de paller per tirar endavant un projecte polític; és a dir, si tots dos tenen ulls de poll, no se’ls han trepitjat i l’entesa ha estat absoluta. Soler com a alcalde –per cert, ja ha superat Josep Roselló en nombre de mandats– dona molt de marge als regidors del seu govern, sempre que això no li representi problemes. En aquest sentit, Junts i el PSC tenen una sintonia total; en cas d’algun ensurt, s’ha debatut dins dels estrictes marges de la cuina i no ha arribat al menjador. En plens i acció de govern, i pel que fa a imatge exterior, han sortit amb la camisa ben planxada fent olor de suavitzant. Un detall rellevant a l’hora de revalidar aquest pacte és què farà el PSC. Seria molt diferent una negociació si els socialistes tinguessin més força amb nombre de vots que Junts. Amb tot, tant Soler com Prades són de l’escola estoica. El mateix ha passat amb el pintoresc regidor del PP Alberto Mas. Amb els seus tirants amb la rojigualda i el retrat del rei Felip VI sempre sobre la taula de plens, també ha estat un soci lleial. Mas volia portar Seguretat, ho va aconseguir, i, a més, s’ha responsabilitzat de la promoció del Parc d’Activitats Econòmiques (Paec) i de mercats. El PP s’ha mantingut en la seva veta de mercat col·laborant amb el projecte conjunt. Soler és un home de lleialtats i, en el supòsit que el pacte amb els populars no l’afecti electoralment, tampoc res fa desestimar que si ha de formar govern, torni a comptar amb el PP, tot i no necessitar-lo. És a dir, i a manera de resum, som davant d’un govern que, més enllà de les urticàries que pugui generar, ha estat sòlid. (Un apunt a peu de plana: Mas està immers en una possible promoció política, però ja de cara a les eleccions estatals.)

I això ens porta a analitzar els resultats d’aquest mandat. A grans trets, en destacaríem la continuïtat del projecte Ciutat Intel·ligent (Smart City), una aposta de Soler (Junts), i la finalització de la restauració del castell; la realització de catorze pisos en règim cooperatiu amb Sostre Cívic, que va liderar Prades (PSC), i Calonge Poble de llibres, una iniciativa de Republicans. Tampoc s’han de deixar de banda els devastadors efectes del temporal Glòria i el tsunami de la pandèmia.

A l’oposició fa fred

Fins ara hem parlat de les principals peces del tauler d’escacs: és a dir, aquelles que van assolir més vots o que han estat clau per formar governs. Ara hem de tenir present el paper d’Avancem, la formació Tots pel Poble –que deixa de banda el nom de Republicans–, Guanyem –abans, CUP–, i el nou partit que s’hi afegeix, Som. Si ens mantenim en els estrictes marges de la hipòtesi dels pactes, el partit que hi podria tenir molt a dir és Avancem. En primer lloc, és una formació que va obtenir dos regidors, fet que li dona un bon punt de partida, en principi. A més, Avancem no ha tingut grans problemes; és a dir, es presenta com un partit que ha estat al govern i, a més, amb una feina feta des de l’oposició després de la moció de censura. Cal no oblidar que Josep Abellí, previsiblement el cap de llista, és un regidor amb molta experiència i d’una solidesa important. Avancem, segurament, s’enfrontarà amb el dilema, en cas que surti, d’optar per quedar-se a l’oposició o contribuir a formar govern. Res fa pensar tampoc que no vulgui fer-se escoltar amb aportacions polítiques en el marc d’una acció de govern. A l’oposició, com diu la dita, fa molt de fred. Segurament es trobaria còmode amb un pacte liderat per ERC, però tampoc és descartable que s’integrés en un govern de Junts i el PSC. Les campanes sonen. Tots per l’Empordà ve d’una situació política convulsa. Tot i que Norbert Botella no anirà de cap de cartell i quedarà en un elegant tercer lloc, haurà de pedalar, com Suma, que lidera Marc Fornós. Finalment, Guanyem, amb uns vots relativament fidels, sempre ha estat, com a CUP, un partit que s’ha caracteritzat per apostar pel diàleg i contribuir a la governabilitat des d’un punt de vista crític, però propositiu.