Encaixar les peces del nou puzle local
Les onze llistes que concorren als comicis del maig són un reflex del convuls mandat que ha viscut Lloret de Mar
Un nou POUM, nous equipaments escolars i la seguretat centren el debat electoral
Les eleccions municipals de final de maig a Lloret de Mar aclariran com es refà, si és que es refà, la trencadissa de la política municipal que s’ha produït durant el mandat que ara acaba. Cal recordar que quatre regidors socialistes van passar a no adscrits per discrepàncies internes amb el cap de llista i que, més recentment, el PDeCAT i Junts han escenificat la seva ruptura amb la sortida de la regidora Marina Nicolàs (Junts), que també ha passat a ser no adscrita i ha deixat provisionalment les sigles del seu partit en mans dels postconvergents.
Aquest desgavell polític es reflecteix en les onze llistes que concorren a aquests comicis, respecte a les set dels passats. Com a principals novetats, cal destacar que Junts presenta com a cap de llista Jordi Martínez, que havia estat regidor durant l’etapa de l’alcalde Romà Codina, que ocupa el número 6 de la llista, i amb Nicolàs de número dos. L’actual alcalde, Albert Robert, encapçalarà Tots per Lloret, amb el seu antecessor, Jaume Dulsat, que tanca la llista. Renoven número 1 també ERC, amb Albert Ferràndez al capdavant i amb l’actual portaveu Jordi Orobitg que tanca la llista; i Lloret en Comú, ara encapçalada per Frederic Guich, amb el portaveu actual, Miguel Ernesto Gracia Moreno, també tancant la llista.
Per la seva banda, el PSC ha fet cau i net i presenta Adrià Lamelas, i Lara Torres, que és una de les no adscrites, passa a encapçalar Independents de la Selva i situa al tercer i al cinquè lloc dos dels altres tres companys que van passar amb ella a ser no adscrits. Sí que repeteix com a cap de llista de Ciutadans Jordi Hernández. I completen la nòmina de candidats Joan Carles Amaya, de Més Progrés; Miguel Moreno, del PP; Demetrio Olivas, de Valents, i María José Hernando, de Vox. No hi concorre Força Lloret, que aquest mandat ha tingut Lluïsa Baltrons com a portaveu al ple.
Nova imatge per a Lloret
La idea de fons de les principals aportacions que fan tots els partits que concorren a les eleccions és que volen recuperar per a Lloret de Mar la seva centralitat entre els municipis catalans de les seves dimensions i convertir-lo en un referent de la costa gironina. I un dels aspectes en els quals més insisteixen els candidats és que cal molt més manteniment i neteja als espais públics del municipi. Jordi Hernández atribueix la deixadesa que denuncia “a vint anys de governs convergents”. Alguns, com Jordi Martínez, arriben a afirmar que Lloret “està molt deixat” i, per això, proposa “una revolució de les coses petites”, que també inclou la millora de la seguretat. Aquest últim aspecte és rellevant en la majoria de llistes. Albert Robert aposta per millorar la percepció de seguretat amb dues oficines de policia a les platges de Lloret i Fenals, i amb més agents de policia i agents cívics i més vigilants de platja.
Millora de l’espai públic
La renovació urbanística del passeig del Mar és la gran proposta de la majoria de llistes, que també reclamen una important sacsejada en l’àmbit urbanístic, tot i que Adrià Lamelas creu que els recursos econòmics de l’Ajuntament són molt limitats i, per tant, aposta més per “una reconversió de xapa i pintura”, és a dir, de manteniment, i per una major pacificació del trànsit en espais centrals com el passeig del Mar. El nucli antic és un dels espais on tots volen actuar; en alguns casos, com Albert Robert, fins i tot volen impulsar un pla de millora específic i que sigui un element clau de la revisió del POUM que també vol tirar endavant. Hi coincideix Ferràndez, que diu que ha de respondre a criteris de sostenibilitat i de lluita contra l’emergència climàtica.
Lara Torres, en canvi, fa valer els anys dels no adscrits al govern municipal per reivindicar que s’han establert les bases de molts projectes, tot i la situació econòmica que han heretat. Així doncs, recorda que hi ha projectes molt madurs per poder començar a executar durant el proper mandat, com per exemple la residència de la gent gran, la revaloració de la plaça Mercat, nous blocs amb una vuitantena de pisos per a lloguer social o l’amfiteatre dels jardins de Santa Clotilde.
Equipaments docents
Per altra banda, les llars infantils, les escoles d’infantil i primària i les de secundària i postobligatòries fa temps que estan tensionades i, per això, tots els grups coincideixen a reclamar nous equipaments docents. La situació s’ha complicat encara més amb l’arribada de persones ucraïneses a causa del conflicte bèl·lic, fins al punt que Lloret de Mar s’ha convertit en el municipi que més refugiats acull del país. Per Lara Torres la nova escola d’infantil i de primària ha d’estar feta el 2024/25, per fer front a l’escolarització d’aquest col·lectiu i per atendre la matrícula viva.
També centra les seves prioritats en temes socials Frederic Guich, que aposta per ajustar a les rendes el servei d’atenció domiciliària i canviar els conceptes per concedir beques menjador i de llar d’infants i per a altres temes “d’intendència social”.
La diversificació econòmica és un altre element rellevant de les propostes dels candidats. Això no obstant, no perden de vista que el sector turístic és clau. Albert Ferràndez, per exemple, aposta per un ecoturisme de més qualitat i menys quantitatiu, i Robert per un pla director amb la participació del sector privat. I, finalment, Joan Carles Amaya afirma que cal governar d’acord amb els postulats de ciutat educadora i d’innovació social.
