Cares noves, nova etapa

La retirada de l’escena política local de l’actual alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull (Junts), i la inesperada mort de la portaveu d’ERC, Mònica Hill, ara fa dos anys, han produït un canvi de paradigma en el context electoral a la capital de l’Alt Penedès. Per començar, les dues llistes més votades l’any 2019, Junts i ERC, tindran una cara nova al capdavant. Aureli Ruiz, número dos de Pere Regull des del 2003, sota les sigles de CiU, encapçala la llista de Junts amb la voluntat de conservar el govern que des de fa tretze anys els convergents comparteixen amb el PSC. Per fer-ho, Junts ha apostat per una campanya de xarxes socials i Whatsapp. Ruiz proposa la construcció de la nova caserna de la Policia Local, que en els pròxims anys haurà d’abandonar el Pati del Gall; l’obertura del Vinseum, i la construcció d’un nou campus universitari al costat de la zona esportiva. Per a ell, els principals problemes de Vilafranca són l’increment de la percepció d’inseguretat que s’ha instal·lat en els últims mesos a la ciutat, la necessitat d’un pla de mobilitat i aparcaments dissuasius i el manteniment de les actuals dinàmiques d’inversió en cultura, educació i habitatge, ja que, segons ell, el pròxim serà un mandat econòmicament complicat a causa del context general de crisi.

Per fer front a les futures crisis industrials, des d’ERC (que el 2019 va ser la segona llista més votada), el seu cap de llista, Pere Sàbat, proposa la creació del consell econòmic i social, i un pla d’ocupació i formació de treballadors. Sàbat afronta el repte d’aconseguir l’alcaldia, trencant la majoria sociovergent, ja que les últimes convocatòries han demostrat que Junts no compta amb els republicans per fer govern. Sàbat creu que Vilafranca necessita una transformació en habitatge, seguretat, cultura, promoció dels castells, comerç, servei ferroviari, salut mental, gent gran, envelliment digne o soledat no volguda, entre altres coses. Per fer-ho, segons ell, l’Ajuntament necessita una nova forma de governar, “més dinàmica i proactiva”. Sàbat proposa un govern disposat a buscar el pacte i el consens i acords de ciutat pel que fa a la resolució dels problemes de seguretat, comerç i el tren. A més, planteja una reformulació de l’urbanisme amb el projecte de pacificació de carrers de la ciutat de Pontevedra com a exemple; una aposta per la construcció de pisos pensats per garantir un envelliment digne a la població més gran; l’increment del 2% de la inversió en polítiques actives d’ocupació de l’habitatge, i acords amb el tercer sector i cooperatives d’habitatge assequible, a més d’un increment del 50% de l’IBI per als habitatges buits; també planteja el repte de la sobirania energètica com una fórmula per reduir el consum de llum un 25% en la factura municipal, a través de l’autoconsum; i accions decidides perquè Vilafranca esdevingui ciutat universitària amb un campus al barri de la Girada, “ben connectat amb l’estació de tren i d’autobusos”. Per fer públiques totes les seves propostes, ERC ha optat per una campanya de proximitat i en positiu amb el ciutadà. Diuen que aquesta és la fórmula que han fet servir per treballar des del grup municipal durant els últims quatre anys i estan molt satisfets dels resultats obtinguts.

Al capdavant del PSC, hi repeteix Francisco Romero, regidor des del 1999 i alcaldable des del 2011, després de la dimissió de Marcel Esteve. Precisament la dimissió d’Esteve el març del 2009 per intentar evitar la moció de censura de CiU (amb el suport d’ERC i la CUP) va situar Romero a l’alcaldia, però només durant un mes, ja que Regull va presentar la moció de censura, igualment, i es va convertir en alcalde l’abril d’aquell mateix any.

En aquell moment, pocs pensaven que, finalment, la sociovergència acabaria esdevenint la fórmula de govern, tot i que a les files de la CUP ja hi havia qui ho havia anunciat. D’aleshores ençà, Regull ha repetit el pacte amb els socialistes mandat rere mandat. Precisament, en les eleccions del 2019, quan el país encara no s’havia recuperat de l’aplicació de l’article 155 amb el suport del PSC, Regull va descartar el pacte amb ERC, tot i que els republicans van ser la segona força més votada, per repetir la fórmula amb l’equip de Romero, amb qui assegurava tenir bona relació de govern.

En aquest moment, però, el context polític general és favorable als socialistes i el cap de llista a Vilafranca arriba a la línia de sortida de la campanya electoral amb el bagatge de l’aplicació de la nova llei de barris com a regidor d’Urbanisme i de quatre anys de govern en contacte directe amb la ciutadania. Francisco Romero assegura que ha enfocat la campanya com un seguiment de la feina feta durant els últims quatre anys, mantenint contacte directe amb associacions de veïns i visites als barris cada dues setmanes. Per això, en la precampanya ha obert una línia de rutes de proximitat i cafès amb els ciutadans. El seu objectiu és arribar a l’alcaldia per posar en marxa un govern de proximitat, amb la figura del policia de proximitat que passeja a peu, de dia i de nit; un sistema d’intervenció ràpida a la via pública per atendre les reclamacions dels veïns i una millora de la comunicació entre la població i el govern, a més de descentralitzar el govern per barris dos cops l’any per garantir el contacte de l’alcalde i els regidors amb les problemàtiques més enllà del centre.

Entre les propostes del seu programa destaquen un programa d’intervenció integral adreçat a joves amb projectes per connectar el nucli històric amb els barris, la rehabilitació de l’antic hospital per convertir-lo en l’escola de música, la consolidació del Vinseum i la instal·lació de la segona biblioteca en una nau del carrer del Comerç, a més de la creació d’un campus de salut, al costat de l’hospital, on es traslladarien els estudis d’infermeria que actualment es fan a l’Enològica, i que necessiten més espai si Vilafranca en vol garantir la continuïtat. Els socialistes també preveuen la construcció de la nova caserna de la Policia Local a les dependències de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, recentment cedida per l’Estat, i l’ampliació del cos de policia per eliminar el problema d’inseguretat que la ciutadania percep a Vilafranca; millores a les instal·lacions esportives i la rehabilitació de baixos comercials al centre amb acords amb els propietaris per incentivar la reactivació del sector comercial.

La CUP aposta, per primera vegada, per una dona com a cap de llista a Vilafranca. Marta Soler, que prové del moviment independentista d’esquerres de Vilafranca, assegura que vol ser alcaldessa sense pactes amb cap dels dos partits que actualment governen a la ciutat (Junts i PSC). Considera que les prioritats de la ciutat són la creació d’una empresa pública de serveis municipals, l’ampliació del parc municipal d’habitatge per a ús social i protegit, la creació d’habitatge d’emergència, o l’aplicació de la fiscalitat progressiva en serveis municipals com ara l’escola de música.

A Vilafranca en Comú (VeC), Montse Romagosa, actual portaveu del partit i candidata a l’alcaldia, ha optat per una campanya de curta distància, amb visites als barris, parades al mercat i porta a porta. Romagosa va substituir Ramon Arnabat, a mig mandat, quan Arnabat va dimitir. Els eixos del seu programa se centren en una ciutat més sostenible, saludable i educadora, i aposta per treballar totes les àrees des d’una perspectiva de gènere transversal. Romagosa diu que les prioritats són incrementar el parc públic d’habitatge de lloguer a preus assequibles; implementar un pla de salut pública per reduir les visites al metge, promovent hàbits de vida saludables; la pacificació d’entorns i camins, amb noves polítiques de mobilitat perquè els infants puguin anar a l’escola a peu, seguint el model de Pontevedra; i la democratització de les activitats extraescolars. Des de VeC veuen important la segona biblioteca i proposen la creació de l’oficina municipal d’energia per impulsar les comunitats energètiques locals i avançar en la transició energètica.