Amb el nomenament d’Eva Doya Le Besnerais com a responsable de la delegació del govern a França, aquest mes d’abril la Generalitat ha assolit el màxim nombre de delegats a l’exterior, vint. En total, l’executiu té plenament operatives catorze delegacions, mentre que les altres sis ho estan parcialment, el que vol dir que, a banda del decret de creació i del nomenament del delegat, els falta adquirir personalitat jurídica i disposar de seu física i d’un equip de treball complet. Segons va anunciar el president, Pere Aragonès, en la gira del març a l’Amèrica del Sud, aviat s’ampliarà la xarxa de delegacions a vint-i-una amb la creació de la de Colòmbia. Actualment, també és el moment en què la Generalitat té més delegades que mai, un total de set. Els últims quatre nomenaments han estat de dones.

Fins fa dues setmanes el govern encara tenia delegacions que només existien sobre el paper, tan sols en un decret, però el Departament d’Acció Exterior i Unió Europea està centrat a dotar-les totes dels recursos necessaris perquè estiguin totalment operatives. Així, les darreres setmanes s’han completat els quatre processos de selecció de delegats pendents de nomenament i s’ha inaugurat la nova seu de la delegació al Con Sud, a Buenos Aires. Fonts de la conselleria avancen que, els propers mesos, es preveu completar altres obertures, com ara les de Corea del Sud, el Japó i Andorra, aprovar el decret de creació de la delegació colombiana i engegar el procés de selecció del nou delegat.

Ja d’entrada, la consellera, Meritxell Serret, quan va agafar el relleu de Victòria Alsina amb la marxa de Junts del govern, l’octubre de l’any passat, es va fixar com a prioritat desplegar i consolidar la xarxa actual, sense que això vulgui dir no obrir noves delegacions quan es consideri oportú. Com a novetat, la conselleria vol que tots els passos en aquest sentit passin pel Consell d’Acció Exterior, no per validar-los ni per vetar-los, però sí per ser debatuts i consultats amb els diferents actors en acció exterior. No en va el Consell està format per una trentena de vocals en representació d’ens locals, d’interès públic, entitats i organitzacions de la societat civil que duen a terme activitat internacional i membres de les comunitats catalanes de l’exterior. Així, totes les noves obertures de delegacions hauran estat debatudes prèviament.

Serret, centrada plenament en la seva tasca al capdavant del departament malgrat l’intent de la justícia espanyola d’apartar-l’en, no és amant de fer grans anuncis d’obertures futures de delegacions si abans tota la part posterior al decret inicial i al nomenament del delegat no està apamada o es pot garantir que tots els passos que s’han de seguir es podran dur a terme.

En el cas del Senegal, per exemple, actualment no es pot fer gaire cosa més que estar en espera de determinades actuacions per obtenir la personalitat jurídica. En general, a l’Àfrica hi ha complicacions de tipus burocràtic. La delegació de l’Àfrica Meridional (a Pretòria) es va crear l’any passat amb Laureà Fanega com a delegat i encara no està operativa plenament.

En canvi, a Andorra tots aquests passos es preveu que es completin amb més celeritat. Dijous, Serret viatjarà al país pirinenc per presentar la nova delegació amb la titular, Anna Vives, nomenada el 4 d’abril passat. Creada també el 2022, tindrà la seu a Andorra la Vella. Vives és extinent d’alcalde de la Seu d’Urgell amb Junts.

A l’Àsia, la delegació de Corea del Sud (a Seül), amb el reusenc Jaeyeok Yoon Kang al capdavant, està en la fase final del procés d’obertura i properament començarà a contractar espais i personal. Al Japó, la seu serà a Tòquio. Creada el 2020, no va ser fins el gener passat que va ser nomenada la delegada, Mònica Castellà.

I al Brasil, si fa no fa el mateix. Va ser creada el 2022 i hi ha delegada (des del 28 de març, Paula Mèlich), però no hi ha seu física, que se situarà a Brasília. De moment, hi operen una oficina d’ACCIÓ i una altra de l’Agència Catalana de Turisme, totes dues a São Paulo.

La delegació del Con Sud (a Buenos Aires) sí que es considera completada, en espera només dels últims serrells. Va ser creada el 2019, si bé té un precedent en la delegació a l’Argentina que va operar del 2009 al 2011. El 30 d’agost de l’any passat, es va nomenar com a delegat l’exportaveu del F.C. Barcelona i exregidor a Manresa per CiU Josep Vives.

En paral·lel, en el camí per explotar al màxim el potencial de la xarxa existent, Acció Exterior té previst continuar desplegant la nova figura dels enviats, que permet al govern ampliar la presència institucional en llocs prioritaris o estratègics de manera més àgil i flexible que amb la creació d’una delegació –tot i que aquesta figura també pot fer la feina prospectiva per crear-ne una en el futur. En aquest sentit, segons ha pogut saber El Punt Avui, durant aquest 2023 la conselleria preveu nomenar i desplegar els enviats a Irlanda i el Quebec. El govern considera que cal reforçar la presència a Irlanda després del Brexit; de moment, amb un enviat que, a la llarga, hauria d’acabar posant en marxa una nova delegació.

L’anterior consellera, Victòria Alsina, aposta per obrir a la Xina, a l’Índia, a Singapur o a Colòmbia o el Perú i considera un error renunciar a obrir una delegació a Israel. Fonts del departament puntualitzen que aquestes prioritats són declaracions d’intencions expressades per Alsina a posteriori de sortir del govern i que fins i tot va fer un viatge a Israel com a consellera però no va fer-hi cap anunci d’obertura de delegació. Així, recorden que no hi ha cap decret d’obertura en aquests països i que, per tant, no s’ha frenat ni s’ha renunciat a res. La nova titular no s’hi sent interpel·lada i segueix la seva pròpia línia. Això no vol dir que es descarti cap d’aquests països, però es remet al Pla estratègic de l’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea 2023-2026, consensuat amb tots els departaments del govern i la societat civil catalana amb projecció exterior, representada en el Consell de l’Acció Exterior.

En el cas de la Xina, seria la primera delegació de la Generalitat en un país amb un règim autocràtic, de manera que, amb independència de la pertinència o la conveniència d’obrir en una de les principals potències mundials, el departament prefereix primer respondre de manera coral la pregunta de si es vol creuar la línia d’aterrar en països amb règims dictatorials o no.

En aquest context, el departament recorda que es manté oberta una reflexió sobre la direcció en què hauria d’evolucionar la xarxa de delegacions, però subratlla la conveniència de reforçar la presència institucional en regions de valor estratègic evident, com ara l’Àfrica oriental i el sud-est asiàtic, i de consolidar la presència en àrees prioritàries del govern, com ara la UE i la Mediterrània.

Tots els delegats menys el de Brussel·les ho són per concurs públic i cobren el mateix, 92.259,48 euros l’any. El de la UE es considera un alt càrrec nomenat per decisió política i s’acostuma a rellevar quan canvia el titular de la conselleria. D’entre les delegacions que funcionen a ple rendiment, els delegats més antics són Krystyna Schreiber a l’Europa Central i Rui Reis a Portugal, tots dos nomenats el maig del 2019, si bé Luca Bellizzi ja va ser delegat a Itàlia del 2015 al 2017 (ho torna a ser des del 2022), Eric Hauck ja ho va ser a Croàcia, fins que va cessar per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola (des del 2022, lidera la delegació al Sud-est d’Europa) i Marie Kapretz, exregidora d’ERC a Cercs, ho va ser d’Alemanya des del 2016.

Durant la negociació pressupostària entre el govern i el PSC, l’expansió de la xarxa va estar en el punt de mira. El departament sempre va mantenir que la prioritat era consolidar-la, sense excloure noves delegacions, una prioritat que continua en l’actualitat. Amb independència de si els socialistes ho van arribar a posar sobre la taula del president o no, les mateixes fonts asseguren que a la conselleria mai no els va arribar cap directriu sobre això. I el fet és que, en l’acord final amb el PSC, aquesta qüestió no hi apareix.

Mentrestant, continua el degoteig de reconeixements oficials de comunitats catalanes a l’estranger. La darrera incorporació als 95 casals actius registrats va ser el d’Ingolstadt (Alemanya), fundat el febrer passat. Amb aquest nou reconeixement, ja són nou les comunitats catalanes a Alemanya reconegudes per la Generalitat. Aquests ens actuen de punt de trobada per fomentar el vincle des de l’exterior amb Catalunya a través de la llengua, la cultura i altres àmbits i col·laboren amb institucions locals.

El reconeixement oficial permet que els casals puguin ser beneficiaris dels serveis, les ajudes i les prestacions que ofereix el govern i els permet de participar en el Consell de la Catalunya Exterior. El més antic es va crear el 1840 a l’Havana (Cuba).