Política
La CUP debat fer el salt del municipalisme al Parlament
Política
L’important creixement de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) a les darreres eleccions municipals, en què va obtenir 27 regidors, ha motivat que l’esquerra independentista engegui un procés de debat sobre si cal superar el sostre municipalista per presentar un projecte polític d’abast nacional.
Segons ha pogut saber l’AVUI, a l’assemblea d’aquest dissabte a Manlleu s’aprovarà una proposta de debat estratègic per crear una comissió que elabori en el termini d’un any una ponència que defineixi el seu espai polític. Una ponència que s’haurà de sotmetre a votació a l’assemblea de l’any vinent.
El debat de presentar una alternativa política més enllà de l’àmbit municipal, que sempre ha planat entre aquesta esquerra independentista, compta amb més partidaris que detractors, però es vol consensuar una posició comuna per evitar les atàviques ruptures que ha patit el moviment, ara que les organitzacions treballen de manera coordinada. Adam Majó, membre del secretariat nacional de la CUP, deixa clar que “no ens hem de deixar ningú pel camí i, si cal, anirem més a poc a poc o pararem la màquina per no perdre cap vagó”.
Mal precedent a Europa
Una de les organitzacions dins de la CUP més reticents a presentar llistes al Parlament és Endavant, que ho veu “precipitat” i considera que “en primer lloc cal que la CUP es reforci internament”. Una posició semblant defensa la Coordinadora d’Assembles de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI). Aquestes dues organitzacions justifiquen el seu recel a fer el salt pels mals resultats que la CUP va obtenir a les eleccions europees del 2004, quan va sumar menys de deu mil vots. En canvi, l’MDT i Maulets, que es van quedar sols a favor que la CUP es presentés en aquells comicis, són més entusiastes a l’hora de defensar que el partit es converteixi en el referent nacional. Amb tot, el debat tampoc es pot simplificar a nivell d’organitzacions, perquè els militants discrepen en funció del nucli i molts dels membres de la CUP tampoc són militants d’aquestes organitzacions.
Els partidaris de crear un partit d’àmbit nacional sostenen que el declivi d’Esquerra i la victòria dels oficialistes al Congrés fan que la “conjuntura política per presentar el nostre projecte sigui la idònia”. El càstig que va patir la formació republicana a les eleccions generals avala, a parer seu, que el votant independentista està “desenganyat”.
El creixement de la CUP, en tot cas, segueix. S’han constituït 54 nuclis i n’hi ha una desena més en creació, com els de Barcelona i Tarragona, i s’espera que als propers comicis es puguin presentar una setantena de candidatures.
Segons ha pogut saber l’AVUI, a l’assemblea d’aquest dissabte a Manlleu s’aprovarà una proposta de debat estratègic per crear una comissió que elabori en el termini d’un any una ponència que defineixi el seu espai polític. Una ponència que s’haurà de sotmetre a votació a l’assemblea de l’any vinent.
El debat de presentar una alternativa política més enllà de l’àmbit municipal, que sempre ha planat entre aquesta esquerra independentista, compta amb més partidaris que detractors, però es vol consensuar una posició comuna per evitar les atàviques ruptures que ha patit el moviment, ara que les organitzacions treballen de manera coordinada. Adam Majó, membre del secretariat nacional de la CUP, deixa clar que “no ens hem de deixar ningú pel camí i, si cal, anirem més a poc a poc o pararem la màquina per no perdre cap vagó”.
Mal precedent a Europa
Una de les organitzacions dins de la CUP més reticents a presentar llistes al Parlament és Endavant, que ho veu “precipitat” i considera que “en primer lloc cal que la CUP es reforci internament”. Una posició semblant defensa la Coordinadora d’Assembles de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI). Aquestes dues organitzacions justifiquen el seu recel a fer el salt pels mals resultats que la CUP va obtenir a les eleccions europees del 2004, quan va sumar menys de deu mil vots. En canvi, l’MDT i Maulets, que es van quedar sols a favor que la CUP es presentés en aquells comicis, són més entusiastes a l’hora de defensar que el partit es converteixi en el referent nacional. Amb tot, el debat tampoc es pot simplificar a nivell d’organitzacions, perquè els militants discrepen en funció del nucli i molts dels membres de la CUP tampoc són militants d’aquestes organitzacions.
Els partidaris de crear un partit d’àmbit nacional sostenen que el declivi d’Esquerra i la victòria dels oficialistes al Congrés fan que la “conjuntura política per presentar el nostre projecte sigui la idònia”. El càstig que va patir la formació republicana a les eleccions generals avala, a parer seu, que el votant independentista està “desenganyat”.
El creixement de la CUP, en tot cas, segueix. S’han constituït 54 nuclis i n’hi ha una desena més en creació, com els de Barcelona i Tarragona, i s’espera que als propers comicis es puguin presentar una setantena de candidatures.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.