La majoria, a revàlida
Amb un equip en què repeteixen molts dels regidors actuals, Junts, amb Pep Berga al capdavant, intentarà renovar la majoria absoluta
L’entrada d’Olot en Comú i Activem Olot pot contribuir a crear noves majories al consistori
Si l’actual alcalde de Junts per Catalunya i de nou cap de llista, Pep Berga, podrà o no mantenir la còmoda majoria que ha tingut aquest mandat, és la gran incògnita de les properes eleccions municipals a Olot. Caldrà veure si li passa factura el desgast de quatre anys al govern per les polèmiques de la mobilitat i de l’Espai Cràter i pels estralls de la pandèmia que el seu equip ha hagut de gestionar a l’hora de sumar els onze regidors aconseguits el 2019, xifra que dona la majoria absoluta a Olot. De fet, res no feia preveure fa quatre anys una majoria tan àmplia de Berga, que, després de vuit anys, agafava el relleu i el llegat de l’acció política del seu antecessor en el càrrec i company de sigles polítiques Josep Maria Corominas. Tot i que aquest no tenia majoria, governava amb una certa comoditat, gràcies al suport, generalment en forma d’abstenció “per responsabilitat”, d’ERC, principal grup a l’oposició com ara, i dels socialistes i, en una ocasió, fins i tot d’Olot en Comú.
Ara, doncs, Pep Berga se sotmet a revàlida en un context de pocs canvis quant als partits que fins ara han estat al consistori. Josep Guix repeteix com a cap de llista del PSC; Jordi Gasulla no va ser cap de llista a les eleccions del 2019 però ha estat un dels dos portaveus de la CUP al consistori des que va substituir Lluís Riera, i la llista d’ERC la lidera Josep Quintana, un dels cinc electes dels republicans que es va erigir en portaveu del grup municipal a mig mandat, quan Anna Barnadas va decidir mantenir l’acta però va deixar de ser la cara visible del partit i d’encapçalar l’acció política municipal a la capital garrotxina.
En aquest sentit, l’alternativa sembla poc clara, i més si es té en compte que la majoria dels llocs preeminents de les llistes d’aquests quatre partits estan ocupats per regidores i regidors, en l’actualitat, amb cadira al ple: els sis primers de Junts, amb Estanis Vayreda i Gemma Canalias de 2 i 3; Laila El Gamouchi es converteix en la mà dreta de Josep Quintana; Marina Alegre i Jaume Mir intercanvien posició respecte al 2019, i, excepte Jordi Gasulla, la CUP renova les cares.
Ara bé, això no obstant, poden canviar les majories amb l’entrada en escena d’Olot en Comú, que ha estat fora del consistori aquest últim mandat; d’Olot+, que aplega gent de l’espectre convergent i del Front Nacional de Catalunya, i sobretot la llista d’independents Activem Olot i el creixement que s’augura per als socialistes arreu del país. És a dir, serà clau determinar si Olot+ i Activem Olot treuen vots a Junts i en quina mesura, i si Olot en Comú ajuda a configurar una majoria d’esquerres, sempre que es materialitzi un bon resultat del PSC.
Mobilitat
La mobilitat, el model energètic i totes les derivades de la crisi climàtica seran l’eix de la majoria de propostes i de debats i un dels punts clau per atraure electors. I és que la ciutat d’Olot té un problema molt greu de mobilitat, des que es va obrir la connexió ràpida amb Vic per Bracons i el trànsit s’ha multiplicat, amb el problema que comporten els camions, especialment els de transport d’animals vius. Tot aquest trànsit travessa la ciutat majoritàriament per l’eix sud que formen l’avinguda Sant Jordi, el carrer Portbou i el de Zamenhof. L’única alternativa efectiva és la variant nord, però aquest nou enllaç de l’eix Pirinenc amb la C-152 encara està sobre el paper. De fet, és una reivindicació de fa més de trenta anys; més de tres dècades de reivindicacions, polèmiques, propostes i contrapropostes, i ara, a més, els veïns afectats s’han organitzat per reclamar aquesta variant i han formulat moltes propostes per al mentrestant. És cert que el període electoral a Olot coincideix amb el moment en què s’està redactant el projecte constructiu d’aquesta variant i la de les Preses, que acaben l’eix de Bracons, però també és cert que coincideix amb un moment en què diverses entitats estan liderant projectes enquadrats en l’anomenada nova mobilitat i la creació d’espais saludables.
Cal esperar, doncs, una campanya en què la mobilitat sigui un tema clau a l’hora d’escollir el vot i un dels principals temes de debat, i que la variant tornarà a estar sobre la taula, malgrat que ara ja s’estigui fent el projecte constructiu. També hi seran el projecte de tren tram entre Olot i Girona per Banyoles, la xarxa de carrils bici, la d’itineraris a peu, etc. Un debat que intentaran liderar Olot en Comú, ara amb l’expresident de Salvem les Valls Raül Valls al capdavant, i la CUP, que ja ha fet seves algunes de les propostes de la plataforma de veïns afectats pel trànsit de Bracons, No És un Vial, És un Carrer. El PSC ja ha dit que aposta per una variant amb doble carril, tot i que s’està dissenyant amb un un per un i l’equip de Pep Berga recorda que mai com ara no s’havia estat tan a prop de veure màquines construint aquesta variant.
L’etapa postcovid
Per altra banda, Olot ha patit com tots els municipis els estralls de la covid i, per tant, les polítiques d’acció social i de suport als qui generen ocupació i als ocupats també seran clau a l’hora d’escollir el vot. Combatre les desigualtats, potenciar la societat intercultural i apostar per l’educació són tres de les principals carpetes de Junts, on Pep Berga reclama poder enllestir els projectes que, per culpa de la pandèmia, van quedar congelats, alentits o aturats. Una altra és combatre el canvi climàtic. Josep Quintana afirma que vol liderar la feina col·lectiva que cal per fer d’Olot “el millor lloc per viure”. El PSC engloba les seves propostes sota el lema “la ciutat de les persones” i posa l’accent a fer la ciutat més habitable i amb més manteniment. La CUP aposta per la justícia social i proposa una fiscalitat més justa, la municipalització de serveis i una gestió més democràtica de l’Ajuntament. En aquest àmbit Jordi Rubió (Activem Olot) aposta per una gestió més transparent i eficient de l’administració local i per la participació ciutadana amb la creació d’una borsa de voluntaris.
