Vam fer un pas endavant per reactivar la ciutat i perquè s’aixequessin les persianes dels comerços. Teníem clar que la nostra manera de treballar era diferent de la de Junts, amb idees contraposades, però vam creure fermament en la necessitat de reactivar Girona i de posar les bases del futur de la ciutat. Tenint en compte les circumstàncies en què vam fer aquest pas i els objectius que ens vam marcar, en fem una valoració positiva allà on hem assumit responsabilitats.

En la gestió ens va generar una incertesa enorme que no ens deixava avançar. Calia tenir mil plans, en previsió del que ens trobaríem en cada moment i quines restriccions hi hauria. Per exemple, un dia abans de les Fires de Sant Narcís del 2020 es va tornar a tancar tot i les Fires híbrides que havíem planejat se’n van anar en orris. Això, però, també va suposar un aprenentatge a l’hora de gestionar i valorar la complicitat de tots els actors implicats.

Ara els canvis passen d’una manera molt ràpida i això té un impacte en la manera de fer i funcionar. Els reptes són molt diferents i, per tant, les respostes que haurem de donar també són molt diferents. Cada cop anirem trobant reptes nous. Haurem de buscar receptes noves i ser capaços de generar complicitats amb tots els agents de l’entorn per trobar solucions. Cal una reorganització per fer més efectiva l’administració a nivell intern. L’impacte inflacionista a causa de la guerra d’Ucraïna ha afectat els preus de l’energia. És imprescindible implantar energies renovables. En aquest sentit, no hem acabat de fer els deures com a societat, i això l’administració ho ha de liderar. Tots els equipaments municipals han de tenir energia renovable. Allà on nosaltres hem assumit responsabilitats hem mirat de fer passes, com a l’Auditori, però és un camí que hem de seguir en tots els equipaments municipals.

El nostre projecte descansa sobre tres pilars: salut, qualitat de vida i benestar. En aquest sentit, el potencial del nou parc de salut tindrà un gran impacte sobre l’entorn immediat de la ciutat. El parc ens ha de proporcionar un seguit d’oportunitats que cal aprofitar. Ens ha d’ajudar a captar i retenir talent per reforçar un sistema d’investigació i biosanitari que ja tenim fort. Aquest serà un equipament de referència no només a Girona, sinó a tota l’àrea urbana, a Catalunya i al sud d’Europa. També tindrà una afectació sobre el model de turisme a què aspirem, que ha de ser un model de turisme esportiu i de salut, que ara ja tenim amb el ciclisme. També ens obre oportunitats al turisme congressual amb congressos de salut de mida mitjana. El parc de salut també cal vincular-lo al bon moment que viu l’esport professional a la ciutat, tot i que també cal reforçar l’esport de base. Tenim 250 entitats esportives, no podem excloure l’esport de base, que es retroalimenta i complementa amb l’esport d’elit. L’esport d’elit l’hem d’aprofitar com a eina de promoció de la salut en infants i joves. Això exigeix que tinguem uns entorns naturals preparats i uns equipaments esportius de primera. En necessitem de nous i hem de reforçar els que ja tenim per augmentar la nostra capacitat de donar servei. Tenim més usuaris esportistes que altres ciutats semblants, en part gràcies a clubs històrics com el GEiEG, que han aguantat l’esport a la ciutat quan les coses no han anat tan bé. Cal buscar la màxima complicitat entre tots.

Avui llegia un tuit del professor Donaire que deia que l’associació directa entre pisos turístics i el problema de l’habitatge és errònia perquè les causes són multifactorials. El turisme suposa un 15% del PIB de Girona, l’altre 85% ve de les 9.000 empreses que té la ciutat, de les 387 start-ups que s’hi han creat els últims anys. Tenim una ciutat atractiva on cada cop vol venir més gent a viure-hi. Les solucions al problema de l’habitatge dependran de totes les eines que tinguem a les mans. Exigirem a totes les administracions que ens donin resposta a aquest problema. Caldrà la complicitat de tots per fer noves promocions com la dels 100 pisos de Domeny o per fer la mobilització d’habitatges buits. Limitar pisos turístics és una eina més. I haurem de fer acords amb privats per tenir més habitatges i generar sòl. O redefinir espais, com alguns del Mas Xirgu que es van destinar a sòl industrial als anys vuitanta dels quals es podria canviar la tipologia perquè no s’hi ha fet res i, a més, són a prop del futur parc de salut. Allà es pot desenvolupar un nou barri, així com al nord quan desaparegui el Trueta. Es poden buscar complicitats amb Sarrià de Ter per desenvolupar la zona.

La ZBE ens farà millorar el transport públic i augmentar la freqüència dels busos. Cal fer un estudi sobre el conjunt de les línies de bus urbà. La mobilitat, a més, no va en funció dels termes municipals, sinó de les necessitats dels usuaris, i per això hem d’aconseguir la màxima complicitat amb Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix i Sant Julià de Ramis, per fer-hi arribar per exemple la Girocleta. Hem de posar els mecanismes necessaris perquè els ciutadans optin per un transport alternatiu al privat. Hem de ser dissuasius amb aquells que no tenen necessitat d’entrar a la ciutat amb vehicle, fent pàrquings com el del Mas Gri, però a la vegada cal que els residents puguin accedir a casa seva en cotxe.

És un eix que canviarà molt. El que era una carretera ha de passar definitivament a ser un carrer. Aquesta és una àrea estratègica d’oportunitats que comença fins més amunt de la Clínica Girona. Cal accelerar les iniciatives privades i públiques. Això ha d’anar acompanyat d’una nova planificació urbanística, perquè l’última és del 2002. Caldran amplis consensos, perquè les pròximes dècades estaran marcades per aquesta planificació. També cal actuar en altres entrades de la ciutat, com el carrer del Carme. No ho tenim ben solucionat i cal una rebregada. Ens fa falta una anàlisi i ara és el moment de fer-la perquè la ciutat ha canviat molt des del 2002.

Tenim una ciutat molt ben connectada als entorns naturals, a prop dels Pirineus i amb indrets com les hortes de Santa Eugènia, la Devesa i les Gavarres. Amb la pandèmia hem redescobert els entorns naturals. Calen intervencions perquè el verd aflori en el conjunt de la ciutat, perquè això dona molta qualitat de vida.

Vam treure el campament de firaires, i això té un gran valor, però cal cuidar-la més. Hi hem de posar il·luminació per fer-la més segura i promoure-hi activitat saludable. A la vegada, hem de consensuar llocs alternatius per al mercat.

He trobat a faltar en el soci de govern voluntat per afrontar els canvis que necessita la plaça, que és un element clau en la connectivitat de l’Eixample amb el Barri Vell. Proposarem un concurs d’idees entre arquitectes per veure quines passes cal seguir. Una mica més avall també cal desencallar la passarel·la de l’Onyar fins al barri de Montilivi. S’han fet set propostes, però cap s’ha tirat endavant. En aquest sentit, tenim un soci, que és la universitat, amb qui s’ha d’intensificar la relació perquè és el millor còmplice per buscar solucions tècniques a aquests reptes urbanístics.

D’entrada vull dir que tenim un projecte clar i una experiència de govern que ens ajuda a identificar el camí que cal seguir, que no pot ser el de la inèrcia, com ha passat en alguns moments. Girona necessita un salt endavant ambiciós. Nosaltres sortim a guanyar i a liderar aquest salt que Girona necessita.

La resposta la té la ciutadania. Sortim a guanyar. Després valorarem qui ens pot ajudar a fer el salt que necessitem.