“Parlar d’inseguretat no és fer populisme; és parlar d’un problema que hi ha”

Soc nascuda al País Basc, però he viscut molts anys a Lleó. Vaig venir a Girona quan tenia 27 anys. Després de diferents feines, vaig entrar a treballar a l’hospital Santa Caterina com a auxiliar d’infermeria. Tinc problemes d’esquena i m’he sotmès a dues operacions. En un moment determinat, vaig haver de demanar una incapacitat permanent total. El que m’enduc de la feina al Santa Caterina són molts companys i una gran experiència amb el pacient, que és el que es desconeix.

Decideixo afiliar-m’hi just quan el partit neix a Catalunya. No és fins al 2013-2014 que m’hi implico més i començo a treballar per les municipals i les autonòmiques. El partit em proposa anar de número 4 en la llista per a les eleccions catalanes del 2017 i accepto. Em va coincidir amb la maternitat, ja que la meva filla va néixer al mes d’agost, i va ser dura la conciliació, amb un nadó, i tot l’aprenentatge al Parlament. La política autonòmica és molt diferent de la municipal.

És molt més propera i molt més complexa. Traslladar a l’Ajuntament els problemes d’urbanisme, de mobilitat, d’ocupacions, de neteja viària, de seguretat... És molt diferent de com es trasllada en un Parlament, que legisla. També has de saber traslladar als veïns que els vols ajudar, donar-te a conèixer.

Sí, ja ens hem reunit amb diverses associacions. Faig vida a Girona, és on va a l’escola la meva filla. En política local, és molt important el boca-orella. Els gironins han de saber que soc accessible, que els escoltaré i els puc comprendre.

Vull entrar com a regidora i revalidar el resultat de fa quatre anys, amb dos edils. És el que m’agradaria. Som conscients que la situació ha canviat, però jo personalment estic treballant per poder tenir representació al consistori i poder dur a terme la vocació de servei que he tingut. Aconseguir mantenir la feina que hem fet fins ara.

Evidentment ens ha perjudicat. No hem deixat mai de ser Ciutadans i hem lluitat per recuperar el nostre partit. Vam lluitar molt per mantenir el grup municipal quan Míriam Pujola va passar a ser regidora no adscrita. I el vam recuperar. Voldria que la gent confiés en mi en una ciutat que, com has dit, és independentista. No lluito només pels valors de Ciutadans; és cert que per a nosaltres la Constitució és molt important, així com la unitat d’Espanya. Però en l’àmbit municipal el que importa és treballar per a les persones. No ens voten perquè parlem tot el dia d’independència, sinó perquè els solucionem els problemes. I és el que jo vull fer com a regidora.

M’ho van demanar i evidentment vaig acceptar. Sabia que el que afrontava seria difícil. Sé que és la primera vegada, però no em fa por aprendre. Sobretot el que vull és continuar treballant.

Jo voldria que la gent continués confiant en Ciutadans, un suport i una confiança que ens van donar fa quatre anys i fa vuit anys. I, en aquest cas, en mi. Espero aconseguir-ho.

Primer de tot, cal rellançar l’economia. Després de la covid, molts negocis han hagut de tancar. Necessitem un model econòmic en què les empreses puguin fer convenis amb la UdG per retenir el talent. Volem que canviï la mobilitat. És una ciutat petita; es pot anar caminant a tot arreu. En molts barris, però, les voreres estan malmeses. També delimitar la zona de baixes emissions i més freqüència d’autobusos. Volem una ciutat que sigui amable amb el visitant. I reactivar els barris. N’hi ha que estan abandonats, on hi ha persones que lluiten molt. Cal dignificar-los. El turisme de la ciutat cal portar-lo també a aquests barris; hi ha uns murals preciosos a Germans Sàbat, a Can Gibert, a Santa Eugènia. Es podria fer una guia per mostrar tota aquesta riquesa que hi ha a Girona més enllà del Barri Vell. També una ciutat on les famílies puguin viure, amb més places de llars d’infants i més polítiques d’ocupació per als majors de 50 anys, que són els grans abandonats del món laboral. Necessitem que l’Ajuntament s’impliqui en aquests programes.

Sí, els comerciants es queixen dels robatoris, hi ha la qüestió de les ocupacions, també agressions, problemes de tràfic de drogues en molts barris... En algunes zones, com la plaça del Barco, que abans era punt de trobada i de reunió, i la zona que limita amb Salt, hi ha molts problemes de seguretat. Sabem que existeix, la gent se’n queixa; això no és fer populisme. Necessitem ampliar la policia i dotar-la d’eines. Vam proposar que tinguessin un equip de drons. Hem sol·licitat càmeres de vigilància per als barris, sobretot a Germans Sàbat. Els veïns ens ho han demanat.

No. És un problema que tenim. I en el cas de les ocupacions, hi ha edificis que estan completament ocupats. A Can Gibert n’hi ha diversos. Hi ha problemes d’ocupació a Germans Sàbat i a Santa Eugènia. Si són pisos de bancs, l’Ajuntament hauria de fer una col·laboració, un conveni publicoprivat, i posar-los a disposició del parc públic. Molts no tenen les condicions d’habitabilitat. Sabem que hi ha dues problemàtiques. D’una banda, l’ocupació delinqüencial i, de l’altra, la de famílies vulnerables. Aquestes famílies són les que requereixen pisos socials i un habitatge digne. La problemàtica de l’habitatge és molt àmplia i les competències dels ajuntaments són poques. Però són aquelles en què hauríem de treballar més.

Va ser per responsabilitat. Quan se’ns ha demanat, hem arribat a un consens, sempre que beneficiés els veïns. El que no hem volgut fer és electoralisme dins l’Ajuntament. I hem treballat pensant en el que ens demanen els veïns. Cal agrair la feina que ha fet Pujola en aquesta legislatura tan difícil i complicada.

Volem que es respectin totes les institucions. Quan en els debats es parla de pactes, alguns partits diuen que només pactaran entre independentistes. Volem que es treballi per a tots els veïns i pactarem amb els que acatin les nostres línies, que són el respecte a totes les institucions, a la Constitució i treballar per a tothom, pensin com pensin. Així, impulsaré que la plaça U d’Octubre recuperi el nom de “plaça Constitució”. Quan parlo de respecte a totes les institucions, em refereixo, per exemple, a recuperar la presència de l’alcaldia en determinats actes de la Policía Nacional o que es faciliti l’Auditori de Girona per als actes de la Fundació Princesa de Girona; és a dir, que l’Ajuntament no es desmarqui de les coses que passin a la ciutat. S’ha de comptar amb tothom. Potser hi ha més independentistes, però també existeixen els constitucionalistes a Girona.